La tradició mallorquina posava un llinatge a l’època de l’any en què vivim. La primavera era «primavera d’estiu» i allò que tendrem d’aquí mig anyet era la «primavera d’hivern». A dia d’avui són conceptes que estan en desús ja que s’ha generalitzat per tot arreu que el període de transició entre l’hivern i l’estiu és la primavera i el que hi ha entre l’estiu i l’hivern és la tardor. Dues èpoques ben diferents i dues paraules que, usades en altres àmbits indiquen si una cosa reviscola (primavera) o si perd força (tardor). Parlarem de dues qüestions que viuen en primavera o en tardor. Vegem-ho.
De política local?
El primer any d’un mandat municipal és mogut. Hi ha molta activitat política, moltes ganes de fer coses, molts de projectes per preparar. El darrer any d’un mandat municipal també ho és, mogut. Perquè es fa balanç, perquè s’acaben si tot va bé els projectes elaborats durant els anys de lloga a la Sala. I també perquè la imminència de noves eleccions fa donar emoció a la cosa. En canvi els dos anys d’enmig tot és més anodí. Tots els membres del consistori han hagut de trobar el seu lloc i ja no hi valen excuses com l’experiència, el pressupost o l’herència rebuda. Comença aleshores una tardor política que durarà dos anys on l’interès per la política de la majoria de conciutadans, fins i tot dels més implicats en altres èpoques, baixa fins a límits insospitats. Amb el nou curs començarà la tardor política a l’Ajuntament de Manacor. Baixen els focus mediàtics, l’oposició té molt difícil trobar temes on gratar i els equips de govern solen agafar, si ho fan bé, velocitat de creuer. El rum-rum de les darreres setmanes sobre l’ampliació de l’equip de govern municipal amb la possible incorporació del Partit Socialista retardarà un poc l’arribada de la inexorable tardor política però si no passa res gros ben segur que en tornar del descans del mes d’agost, amb la tardor meteorològica també arribarà la tardor política. De moment sembla que el batle té dos temes ben encarats i en velocitat de creuer: d’una banda la creació de la Gerència d’Urbanisme com a eina que pugui desembossar la gestió de llicències i permisos i de l’altra l’extensió a tota la ciutat de l’arribada de l’aigua potable que ja tenen dos barris de Manacor.
De mitjans manacorins?
Si la política local apunta cap a la seva tardor cíclica tal vegada hem de celebrar una primavera dins el món del periodisme manacorí. No ho dic perquè Marta Montoya sigui la nova flamant presentadora de les notícies d’IB3, que també, sinó per la profusió incansable de mitjans de comunicació de què gaudim i que, en els temps que vivim semblaria més pròpia de Lourdes. I és que tot i el tancament de Perlas y Cuevas, dins l’apartat de paper que ja dins el segle passat s’anunciava que tenia els dies comptats, veim com setmanalment surten aquest Manacor Comarcal, líder indiscutible dins el sector, i el ja consolidat amb més de vint anys Cent per Cent. Hi hem d’afegir que fa poques setmanes l’incansable Sebastià Sansó va presentar el segon volum anual de la versió en paper de la Revista 07500. I si anam als digitals aquí el tema agafa dimensions espectaculars ja que a més de les versions digitals dels dos setmanaris esmentats disposam de la potent 07500 a la xarxa; el Manacor Noticias de Rafael Gabaldón, el De Franc de Pep Bauçà, el manacormanacor de Marc Rigo, el Digital Manacor de José Antonio Argiz i acaba de sortir del forn, fruit de la factoria Grimalt, el Documents Adjunts. Algú podria dir que aquesta primavera mediàtica és falsa perquè si existeixen tants de mitjans és perquè estan regats de doblers públics i que sense el suport via anuncis de l’Ajuntament no podrien existir. I segurament tenen raó. Però també és cert que a dia d’avui no hi ha al nostre món conegut cap mitjà de comunicació que pugui viure dignament sense el suport públic. L’única cosa que s’hauria d’analitzar és si hi ha mitjans que existeixen per aprofitar la mamella pública. Jo crec que no, que tots tenen la voluntat d’informar des del seu prisma i punt de vista i és bo que cadascú tengui el seu.
I d’un poc més enllà?
Tenim una imminent tardor política. Tenim també una primavera mediàtica. Què ens podria fer desempatar entre tardor i primavera? Si miram el món veurem que feia estona que els tambors de guerra no sonaven tan fort. Ens acostaríem per tant a una tardor global. Si ens centram en Mallorca les perspectives d’ocupació turística per als propers mesos ens indiquen una altra temporada rècord en tot. Allò que un temps provocava l’alegria de la majoria dels nostres conciutadans i era una evident primavera, avui ja no és vist amb els mateixos ulls. Més gent que mai no implica més riquesa. Implica saturació, brutor i pèrdua de poder adquisitiu. Si fa quaranta anys, amb una tercera part de turistes, érem la regió més rica de l’Estat per càpita, avui just som la novena comunitat autònoma. Coses que conviden a pensar que potser no anam tan bé com ens pensam. Aquí cobra força la tradició ja explicada que les primaveres poden ser d’estiu i també ho poden ser d’hivern.
