ActualidadOpinió

«Potser ens espera un any altra vegada engrescats per la llengua a les escoles», per Antoni Sureda

Antoni Vera, Conseller d’Educació del Govern Balear presidit per Margalida Prohens “Marga”, ha trobat de bell nou la caixa de Pandora, a la què per norma sempre solen recórrer els de la dreta quan comanden. Com no podia esser d’altra manera, l’ha tornada obrir pel que fa al tema sempre més polèmic a les nostres illes, com és si català o castellà, també dit indegudament “español” a les escoles. Dic indegudament perquè si Antoni Vera i els seus companys entenen que els qui no parlen aquesta llengua no són realment espanyols, convindria que algú els expliqués el que realment vol dir el que prediquen.
Així i tot, sembla que el Conseller primer ha mirat si a la piscina on es tirava hi havia aigua. El dret a que els pares dels escolars fins als 8 anys puguin triar si castellà o català com a llengua vehicular a les escoles, només serà obligatori als centres educatius en què sigui possible fer-ho així, malgrat la mateixa Conselleria s’hagi compromès amb els esmentats centres a dotar-los de tot el que sigui necessari. Ara només mos faltarà saber a qui li
pot correspondre decidir si és possible o no és possible, fer la segregació o doblar les aules d’aquesta manera i no trencar les actuals directrius de la vigent llei de Normalització Lingüística, com també mantenir les directrius del Decret de Mínims, a fi que en tot cas estigui garantit un 50% d’ensenyança en català.
Vull creure que tal volta la iniciativa presa pel Conseller Vera, només correspon a l’intent de calmar els seus socis al Parlament Balear, ja que cal donar per fet que sap el que pot representar dividir les aules del mateix curs.
Agradi o no, la proposta del Conseller conservador és encara molt pitjor que aquell trilingüisme que volia implantar l’expresident apotecari del Govern Balear, José Ramón Bauzá. Ara l’únic que ens manca per implantar un altre trilingüisme és implantar l’àrab.
Al ritme que ens han marcat, crec que seran massa calàpets, els que el Partit Popular s’haurà d’empassolar durant aquesta legislatura. La dreta democràtica pot pactar amb Vox, però per la seva pròpia supervivència, no pot cedir en tot el que li demanen.


Pels temes econòmics, venen mal donades aquests propers anys


Malgrat els greus perjudicis i els morts innecessaris degut als virus i a la mala gestió de recursos en temps de la pandèmia del COVID, pel que fa a l’estrangulament econòmic al que ens veiem abocats, cal reconèixer que tant la gestió pública espanyola com la pròpia Comissió Executiva de la Comunitat Europea ens han ajudat a aturar en bona mesura el cop.
Per altra banda i contra el pronòstic de molts, les xifres econòmiques han
evolucionat molt millor del que s’esperava. Concretament el creixement del passat exercici fou d’un 2’5%. Però les perspectives per al proper futur no conviden a celebracions, malgrat s’hagi pogut rebaixar la xifra del deute públic en uns 115.512 milions d’euros.
Segons les dades fetes públiques, el dèficit corresponent a la nostra balança de cobraments i pagaments corresponent a l’any 2023 fou de l’ordre d’un 107’7% del Producte Interior Brut.
Segons aquestes xifres no som els que duim la pitjor deriva d’Europa. Encara que sembli mentida no ens correspon pujar al podi dels mans foradades, però hem quedat en quarta posició. La campiona, naturalment, és Grècia.
Esper em perdoneu el meu atreviment de manejar pressupostos. No en
sé, ni n’he sabut mai. Però he arribat a la conclusió que si ens limitéssim a fer feina per després romandre tancats a casa, sense menjar ni beure durant tot un any sencer…, ni tan sols així faríem cabals.


Confés que en el seu dia vaig donar l’enhorabona a Iván Sevillano pel carril bus d’entrada a Palma per l’autopista


Creia, i encara seguesc creient, que Iván Sevillano sabia bé de què anava
amb l’anomenat carril bus de l’entrada a Ciutat per l’autopista de les solemnes retencions. Entre enginyers, urbanitzadors i polítics, han convertit aquell entorn en un conjunt de comunicacions destinat a fer perdre temps i gastar més benzina als ciutadans de les illes.
Tal volta el que manco sentit tengui de tot l’entorn és la concentració de grans superfícies comercials encaixades com aquell que diu amb calçador, al voltant de l’autopista. Diguin el que diguin els qui ara comanden, el carril bus havia esdevingut necessari especialment en arribar la temporada turística.
Tal volta sigui arribada l’hora en què els mallorquins i mallorquines, conjuntament amb els benvinguts d’altres indrets amb ganes de treballar i viure millor, mos ho hauríem de fer mirar. Avui per avui ja hi ha treballadors que, fins i tot farts de treballar, ja no guanyen els suficients diners per llogar un habitatge en condicions i cobrir les despeses de les necessitats bàsiques.
La massificació turística ha abocat a moltes persones a malviure, instal·lats
a caravanes o furgonetes lleugerament modificades i estacionades en un carrer. “Això gira malament…!”, haurem de tornar dir els mallorquins, com deia Guillem d’Efak, en El Regne al mig del Mar.

Antoni Vera

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba