La presentació de “La Mort d’en Roca” de Bartomeu Mestre, esdevingué en un autèntic festival homenatge a l’obra de Guillem Fullana Hada d’Efak

0

L’Obra Cultural Balear a Manacor, que presideix Serafí Lliteres Massanet, sorprengué per la seva capacitat organitzativa, respectant sempre els protocols i distàncies

La presentació de “La Mort d’en Roca” de Bartomeu Mestre, esdevingué en un autèntic festival homenatge a l’obra de Guillem Fullana Hada d’Efak

Antoni Sureda P.

Sens dubtes, Bartomeu Mestre i Sureda, molt abans de posar fil a l’agulla per a la presentació de seu llibre “La mort d’en Roca”, ja sabia “ben redecert” que el seu amic i admirat Guillem d’Efak es faria gaire be amb tot el protagonisme de la vetllada. No només ho sabia, sinó que des del primer moment, en Tomeu ja anava a la recerca de que es donés el cas.

La façana recuperada amb tot el seu esplendor de la Torre dels Enagistes, molt ben il.luminada, es convertí en el marc que ni fet aposta per aquella vesprada, en que la posada en escena acabà de completar una nit màgica. Una nit que es recordarà per molt de temps, com molt be el propi Bartomeu “Balutxo” nostre, escrivia al dia següent de la trobada tan especial que visquérem la nit del dijous 10 de setembre a l’esplanada davant la Torre.

Cal no oblidar que la Torre dels Enagistes, ha conegut ben d’aprop les tan diverses etapes de la nostra sovint malmenada història com a poble, quasi sempre sotmès al criteri dels conqueridors i munyidors d’impostos de torn.

Després de la presentació per part del president a Manacor  de l’Obra Cultural Balear, Serafí Lliteres, que donà la benvinguda als 300 convidats (xifra màxima establerta per les mesures de seguretat per motiu de la Covid-19), començà l’acte que es dividí en dues parts ben ensemblades. La primera part fou el temps dels parlaments de n’Elisabet Abeyà Lafontana, Antoni Tugores Manresa i del propi Bartomeu Mestre i Sureda “Balutxo”.

  • Parlaments d’Elisabet Abeyà, Antoni Tugores i Bartomeu Mestre “Balutxo”

La psicòloga i autora d’un bon grapat de novel.les infantils, Elisabet Abeyà, va ser la primera que feu us de la paraula, explicant com de joveneta aprengué de memòria les cançons d’un cantant per ella llavors desconegut, arribat a la Nova Cançó des d’un poble del que tampoc tenia referències, que és Manacor.

Ja traslladada a viure a Mallorca, quan les accions repressives de temps de la dictadura, sovint recordava alguna de les estrofes de les cançons de Guillem d’Efak… “Després d’aquesta endemesa tot romangué com abans; els pobres més boca closa i més vídues plorant…”.

Seguidament, Antoni Tugores aportà un resum dels treballs d’aquest passat mes d’agost amb la recerca a Son Coletes de les dones i homes que allà sense judici i sense la més mínima oportunitat de defensar-se, foren afusellats. Indret aquell de Son Coletes que Guillem D’Efak, pregava a Déu poder tornar-hi caminant.

Tancà la primera part del programa vetllada, l’autor del llibre “La Mort den Roca” Bartomeu Mestre, que tal com sol ser natural en ell, aportà una àmplia documentació dels fets i circumstàncies que propiciaren la mort “a garrot” de Jordi Roca, personatge real, recollit a la balada de la que fou autor i intèrpret Guillem d’Efak.

  • Part musical de l’espectacleamb Gom Teatre, Tomeu Matamalas i els seus músics i el grup de Biel Majoral

Finalment, el que el nombrós públic assistent més esperava, eren les actuacions dels artistes convidats, i més tenguent en compte que alguns d’ells feia molts d’anys que no havien actuat plegats com es el cas de Gom Teatre.

Així, Biel Majoral, Tomeu Matamalas, Joan Gomila, Pep Alba, Delfí Mulet, Catalina Obrador, Biel Oliver, Joan Oliver, Maria Osuna i Maria Rosselló, tots ells interpretaren les cançons amb lletra i música de Guillem d’Efak, cridant especial atenció la interpretació del cant final de l’obra “Gimnèsies i Pitiüses (El Regne al mig del Mar)” que Guillem d’Efak va compondre com a himne de la nostra Comunitat Autònoma.

Deja una respuesta