“Aquest és un llibre necessari per lluitar contra la desmemòria actual”

Arriba a la nostra cita amb extrema puntualitat. A les seves mans du el seu nou llibre, embolicat amb un paper molt especial: les pàgines del Manacor Comarcal. Aquest detall no fa més que facilitar encara més una trobada que, més que una entrevista, és una conversa entre dos escriptors que estimen per damunt de tot el plaer de contar una bona història. El nostre protagonista, l’escriptor manacorí Antoni Tugores, ens parla de “Son Coletes: història de la mort a Manacor”, un llibre que fa un repàs tan emotiu com detallat de la història de Son Coletes, des dels anys de la pesta del 1820 fins a la repressió de la Guerra Civil i el franquisme.

• Què et va impulsar a escriure “Son Coletes: història de la mort a Manacor”?
• Aquesta aventura va començar fa dos anys a l’Escola de Mallorquí, quan es va dur a terme el cicle Morir quan cal. Durant aquestes setmanes que es va desenvolupar aquest cicle, em varen encarregar una visita al cementeri vell. Aprofitant aquesta visita, vaig actualitzar les dades generals sobre els cementeris de Manacor, i gràcies a aquesta investigació, vaig descobrir moltes històries interessants: la pesta de 1820, enterraments de la Prehistòria… Descobrir tot això va ser clau per fer la primera passa i començar a escriure.
• Molta gent et coneix per escriure sobre esdeveniments del segle XX, però en aquest llibre no xerres només de fets relativament recents…
• Com he dit abans, la pesta de 1820 ja és, per si mateixa, una gran història. De fet, gràcies a la pesta, Manacor es va veure obligat, tant per lògica com per la pròpia llei, a construir per primera vegada un cementeri en condicions. Es va comprar un terreny fora del poble, Son Coletes, que en aquell moment, sense cotxes ni altres vehicles amb un mínim de velocitat, es trobava bastant lluny de molts de ciutadans. Per altra banda, i continuant amb la pesta, és admirable tot el que es va fer per lluitar contra aquesta malaltia.
• Què ens en pots contar?
• En aquell moment, es va fer un cordó sanitari per lluitar contra la pesta. Hi havia un home cada cent metres, des de sa Punta de n’Amer fins a la colònia de Sant Pere, passant per Sant Llorenç, per revisar qualsevol aspecte sospitós que fes pensar que hi havia signes de pesta bubònica. Aquesta pesta va afectar especialment el Llevant de Mallorca, a indrets com Artà o Son Servera va morir gairebé la meitat de la població. Aquesta pesta també va arribar a Manacor, encara que d’una manera menys greu que a zones més costaneres de l’est de l’illa.
• Tot i que Son Coletes va obrir ben aviat per mor de la pesta, aquest cementeri no va durar massa temps…
• Així és. Son Coletes va durar quinze anys. L’any 1835 es va obrir un altre cementeri, que va funcionar fins el 1954. Això no va impedir que Son Coletes fos testimoni d’altres desastres, com la Guerra Civil. L’any 2018, a la fi es va fer la prospecció per veure si hi havia cossos enterrats, una hipòtesi que era bastant plausible, si tenim en compte que les excavacions de Sant Joan, Calvià i Porreres havien donat resultats. Estava clar que a Son Coletes hi havia d’haver cossos, ja que a l’altre cementeri s’hi varen cremar les víctimes. Per sort, es varen trobar cossos, alguns d’ells fins i tot del segle XIX.
• En el llibre també xerres de les víctimes…
• Sí, és un exercici que em vaig proposar amb totes les víctimes que s’han identificat a Son Coletes al llarg dels darrers anys: fer una breu biografia de totes elles. Fins i tot, en aquest apartat final, també hi ha una petita biografia d’Aurora Picornell i d’altres dones dels anys 30 del segle passat, perquè encara que els seus cossos no s’han trobat, tot apunta que són a Son Coletes. Jo encara tenc l’esperança que els trobin allà.
• A risc de caure en un tòpic, no creus que aquest és un llibre necessari per la memòria de Manacor?
• Totalment, que aquesta expressió sigui un tòpic no implica que no sigui certa. De fet, si aquest llibre ja era necessari quan varen començar les excavacions a Son Coletes, fa gairebé deu anys, ara és encara més necessari. Vivim en un món on es fomenta la desmemòria, i hem de lluitar contra això. La memòria sempre ha de ser present entre la societat, i més una memòria amb dades com la que presenta aquest llibre. Perquè les dades són les dades, no es poden discutir. Podem debatre, podem discutir d’allò que va passar en el passat, però les dades, quan estan ben comprovades i no hi ha dubtes, són una gran eina contra la desmemòria.
• Per què vares apostar per un assaig a l’hora de contar aquesta història?
• Sempre vaig veure aquesta història, o aquesta sèrie d’històries, com un gran reportatge. I si vols escriure un reportatge llarg, la millor opció és l’assaig. Diguem que era l’opció més lògica, tenint en compte el que volia escriure i com ho volia escriure.
• Imagin que has consultat tot tipus de fonts per escriure un llibre amb tanta informació…
• Sí, des de premsa del segle passat, fins tot tipus d’arxius, visites als cementeris, el llibre Història de Manacor de Gabriel Fuster… Fins i tot, en aquest llibre hi ha petits fragments d’altres llibres meus.
• Quan i on presentaràs “Son Coletes: història de la mort a Manacor”?
• La presentació es farà a l’Escola de Mallorquí, el 17 d’abril a les 19:00 hores. M’acompanyarà l’historiador Joan Maria Thomàs, que és un dels millors historiadors que conec. Serà un honor parlar del meu llibre amb ell.
• Tens cap altre projecte pensat a curt termini?
• Ara mateix no tenc cap cosa concreta. Tenc algunes idees, però encara no sé molt bé cap a on aniran dirigides. Dependrà de si hi haurà o no suficient material per abordar aquestes idees, ja veurem… El que tenc clar és que el meu proper projecte serà un altre assaig.