«Contenguem tant el preu del lloguer… com el desgavell immigratori», per Jordi Caldentey

L’Ajuntament de Manacor du idea de declarar el terme de Manacor redol “tensionat”. En el plenari de dilluns passat, ho va demanar al Govern de Na Prohens. I què vol dir això de «municipi tensionat»? Vol dir que, per comprar-hi o llogar-hi una casa, no n’hi ha prou amb el 30% dels doblers que guanya una família mitjana.
Si el Govern de les Balears donava la raó a l’Ajuntament, què passaria? Idò que els propietaris que lloguen un pis haurien de posar un límit màxim al preu del lloguer. I que, en acabar-se el contracte de lloguer, els llogaters ho tendrien molt més bo de fer que no ara aconseguir pròrrogues del contracte, allargar-lo més anys, tant si a l’amo d’aquella casa li va bé, com si no.
Bé, jo pens que la intenció de l’Ajuntament és bona, si ens posam dins la pell d’un que tot quant guanya no li basta per pagar el lloguer. De fet, “si jo comandava”, posaria que no tan sols a Manacor, sinó a tota Mallorca (i a tota Europa i pertot allà on fos possible) qualsevol casa, fos del nivell que fos, estigués prohibit, tant al propietari com al llogater, fer-ne cap contracte de lloguer que suposàs més del 30% del sou. Pel bé d’un i de l’altre: així el llogater podria viure, o almanco menjar, i el propietari tendria bon cobrar cada mes. Per exemple: cercador de casa, guanyes 3.000 €? Idò te pots permetre llogar una casa per 1.000, més no; Propietari, la teva casa és de prou categoria per demanar-ne 1.000 € cada mes? Beníssim: però només la podràs llogar al mercat de gent que guanyi 3.000 € nets com a mínim.
Així tot aniria com una seda. Quin és el problema? Que si no aturam primer aquesta entrada desbordada de 20.000 persones més cada any a Mallorca, un any darrere l’altre, 20.000, 20.000, 20.000… com més anirà, més demanda de cases hi haurà i més pujaran els preus. I aquest desgavell immigratori de gent a Mallorca (en proporció el més gros d’Europa), no tan sols el consenten l’Estat i la unió d’estats que ens fiblen a imposts, que són Espanya i la Unió Europea, sinó que el fomenten. (Llavors els “llunàtics” i “fanàtics” i “radicals” resulta que som els mallorquins que, farts de tanta desprotecció, ens feim partidaris de restituir l’estat mallorquí propi que tenguérem del 1229 fins al 1715, cosa que bé ens amagaren a escola). Vénc a dir que només un estat espanyol i una Unió Europea que defensassin i protegissin Mallorca de la superpoblació descontrolada (o, si no, una Mallorca madona d’ella mateixa, com ara Mònaco, o Andorra, o Malta) podrien suposar una primera passa, trepitjant fort, per aturar tanta de demanda de cases, que tant dispara els preus.
Una segona gran mesura, una vegada aturada la torrentada demogràfica, seria que, amb els 5.000 milions d’euros nets cada any que l’Estat se’n du de Mallorca per no tornar, féssim habitatge públic, com fan a Àustria per exemple, quan els lloguers comencen a no esser pagadors. Si agafam la calculadora i feim números, amb els 5.000 milions anuals que l’Estat se’n du cada any d’aquí per no tornar, si el preu d’una obra normaleta acabada és de 2.500 € el metre quadrat, i un piset que pugui anar fa 100 metres quadrats, idò 5.000.000.000 € d’espoli dividits per 2.500 € el metre quadrat, igual a 2.000.000 de metres quadrats; que, dividits per 100 metres quadrats que fa un piset normalet, serien… 20.000 cases públiques per llogar bé de preu que podríem fer cada any! Això sí que faria davallar els preus del mercat!
Mesures d’aquestes, mesures de prioritat nacional mallorquina, mesures d’estat mallorquí, hem d’exigir a l’Estat i a la unió d’estats (Espanya i la Unió Europea), que ens cobren per protegir-nos, si no volen que els mallorquins agafem “quimeres” independentistes! Això sí que faria Manacor i Mallorca habitables per al nostre jovent! No només tocar els orgues al propietari amb els preus, que tanmateix la demanda desorbitada de cases el mena a pujar-los per amunt, si no vol badar i fer de beneit. Ni tampoc allargar a l’infinit el dia de poder recuperar el propietari ca seva (que no perdem de vista que aquella casa és seva, i que l’Estat no li va regalar ni un totxo, ni una palada de ciment quan la va fer, ja fos ell, o son pare o el seu padrí).
Que no veuen que, tocant els orgues als propietaris, encara més n’hi haurà que s’estimaran més tenir el pis tancat, i més s’arrufarà l’oferta d’habitatge, i més amunt aniran els preus? És ben bo de veure!