Sí, efectivament, després de tres anys sense fer res, s’acosten les eleccions i ara han decidit que ja és hora de començar a fer feina per donar resposta a les queixes de gran part de la ciutadania. No és estrany que actuïn així, una part de la població està mobilitzada clarament en contra d’aquest equip de govern, mentre que molts que els havien donat suport a les anteriors eleccions fa temps que senten una decepció total. La resposta era clara, o es posaven les piles o la catàstrofe electoral seria monumental.
Començaren posant pegats mal aferrats a alguns dels clots que causaven més problemes, realment a aquells dels que hi havia més queixes a les xarxes socials. Sembla que aquest degué ser el seu modus operandi: mirar el que deien les xarxes socials i actuar allà. L’operació de maquillatge “clotil” pareix que ja ha acabat, deixant-ne molts de pendents. Possiblement, els operaris de la brigada ja deuen haver arribat al màxim d’hores extres que els poden pagar per llei, 80, i si se’n fan de més amb alguna disposició extraordinària, això llevaria doblers de la partida per pagar les hores extres de la Policia Local, que en total estam parlant de 525.000 € per tot el personal municipal al pressupost de 2025. Només en hores extres, sí. Ara bé, procurin no traginar una vaixella o una cristalleria pels carrers de Manacor si no està ben embalada peça a peça, o arribarà feta un trencadís a l’estil de Gaudí.
Ara han incorporat al pressupost un grapat de milions d’euros procedents dels romanents, els doblers que l’Ajuntament té estalviats als bancs, amb la intenció de fer obres pertot. Serà difícil poder fer tots aquests projectes d’obra i dur-los a terme en menys de 7 mesos que resten fins a final d’any. Un amic batle em va dir fa uns dies que no veia possible que l’equip de govern de Manacor pogués executar ni la meitat del que pretenen, haurem de veure com acaba el pressupost quan es tanqui. La veritat és que l’antecedent que representa el ridícul de no haver estat capaços de dur a terme el projecte del pont de s’Illot, no permet ser massa optimistes al respecte. Recordem que aquell projecte l’hagué de dur a terme l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar per la incapacitat de l’Ajuntament de Manacor.
Ara ve el temps de les fotos dels polítics a la premsa i dels vídeos a les xarxes socials, en tendrem dins la sopa i tot. Primer sortiran per presentar el projecte, a la sala de premsa municipal o a peu de carrer i tot, amb els plànols. Després vendran les fotos del batle i regidors a l’inici de les obres, si és que s’inicien, i vídeos per dir com quedarà de guapo tot i què bons que són, quan realment hem estat un grapat d’anys convivint amb aquella vorera que només serveix per travelar. I quan s’acabi una obra, amb l’esperança que tothom s’oblidi de tot allò pel que hem passat, es farà una festa amb cercavila i banda de música… i sempre hi haurà gent de memòria curta que encara els ho agrairà, què hi farem!
És realment una estratègia política digna d’estudi la que ha posat en pràctica el Sr. Oliver aquesta legislatura: deixar que Manacor se’n vagi a la punyeta durant set anys, que tot quedi fet un desastre, per després aparèixer com el gran salvador, el messies, que ho compondrà tot a final de legislatura, per reservar-se el darrer any de mandat en inauguracions d’obres, parcs infantils i festes. Ètic no ho és, evidentment, però pràctic electoralment pot resultar-li fins a cert punt. Només hi ha un emperò: els manacorins no som beneits, encara que qualcú s’ho pensa.
Recorden aquella analogia de que si es posa un granot dins una olla d’aigua bullent, es cremarà i botarà immediatament, però si la posen en aigua freda i aquesta aigua al foc, acabarà morint per la pujada lenta de la temperatura? Sembla que fa mil anys que existeix aquesta idea, no? Idò no, aparegué per primera vegada a un llibre d’Olivier Clerc el 2005 que aviat es convertí en best-seller. Idò aquesta analogia significa que si a una persona se la posa en una situació molt desagradable de cop, es queixarà amargament i intentarà fugir-ne immediatament. Però si les condicions de vida van empitjorant a poc a poc, no en serà massa conscient i hi estarà resignada. Potser en això ha pensat l’equip de govern municipal actual, que deixant que les coses es degradin gradualment s’haurà arribat a una situació tan greu que qualsevol millora serà acollida per la població amb gran alegria (i potser un bon grapat de vots el 2027). Bé, em sap greu donar-vos una mala notícia, aquesta història del granot és totalment falsa i està demostrat científicament. Igualment, esper que també es demostri electoralment que la gent de Manacor no caurà a la trampa.
