No hem fet més que presentar-nos, la gravadora encara no està en marxa, i el nostre entrevistat es fica de ple en tots els detalls del seu nou llibre, “Una passió confidencial”. A partir d’aquí comença una hora de xerrada ininterrompuda en què l’entrevistador només fa qualque observació mentre l’entrevistat, Bernat Nadal, fa mostra de la seva saviesa però també de la seva energia, tot i el delicat estat de salut que va travessar fa poc. Només algun atac de tos ocasional, («és al·lèrgia», assegura l’entrevistat, que no perd cap oportunitat de disculpar-se) pausa una xerrada tan interessant com intensa.
- En aquest llibre parles de la figura del rebel davant el sistema, i poses Jesús com exemple. No creus que aquesta premissa mostra l’altra cara de la moneda d’aquests suposats salvadors de la pàtria que tenim ara a la política?
- Totalment, aquest és un llibre molt actual, encara que parli d’assumptes de fa segles. “Una passió confidencial” mostra un intel·lectual, o un polític amb sentit comú i una mica d’intel·ligència, lluitant contra un sistema acomodat i de poder. Per tant, no és un llibre de religió, més bé és el que has dit: mostra la figura del rebel davant el sistema.
- És a dir, escrius la història de Jesús, però amb una mirada del segle XXI…
- Sí, i això provoca que el propi Jesús, en moltes ocasions, negui interiorment certes coses que l’església catòlica ja té assumides. Un altre aspecte interessant d’aquest llibre té a veure amb el meu paper com a agnòstic. Sempre amb la intenció de no ofendre ningú, m’he proposat mostrar la vida de Jesús amb els ulls d’avui. El propi Jesús en cap moment es dirigeix a Déu, sinó al seu pare. El meu personatge no diu que no cregui, però troba que es poden fer les coses millor. Una idea que envolta “Una passió confidencial” és que la política i la religió haurien d’anar sempre acompanyades d’ètica.
- D’aquest llibre també destaca l’absència gairebé total de lirisme en els poemes…
- Sí, si pensam en la meva forma habitual d’escriure, resulta una mica estrany aquest to i aquesta manera d’escriure. La meva intenció era fer un llibre que convidés a la reflexió, i on l’èpica fos més important que el lirisme. Per tant, més enllà de certs moments on es mostra la relació de Jesús amb Maria Magdalena, aquest llibre té un to molt diferent al d’altres llibres que he escrit anteriorment.
- Escriure un llibre du molta feina. A més de mostrar aquesta figura del rebel davant el sistema, tenies altres motivacions que t’impulsessin a escriure “Una passió confidencial”?
- Són moltes les raons que m’han empès a escriure aquest llibre. Algunes ja les he exposat abans, com són fer una poesia més reflexiva o explorar la religió amb el meu filtre agnòstic. Una altra raó de pes va ser aquesta necessitat d’explorar la relació entre la política i la religió. Al cap i a la fi, tant una com l’altra tenen l’objectiu de controlar la societat, i més endavant, traduir aquest control en poder. Si ho pensam bé, els deu manaments són una mena de Codi Civil dels nostres dies, i això que xerram d’un text de fa segles.
- Aquest paper d’aparell controlador que tenia la religió fa uns segles, qui el té ara?
- El gran capital, com poden ser ara les grans empreses tecnològiques. Ara mateix vint persones, o fins i tot menys, tenen aquest paper. Hi ha en Trump, per exemple, però clar, ell no predica. Com a molt, predica beneitures, no predica en el sentit que predicava Jesús. En el cas de l’església, encara té molt de poder a Sud-amèrica i fins i tot a Àfrica. En canvi, si xerram d’Europa o Estats Units, més que poder, podríem parlar d’influència.
- Tornant a “Una passió confidencial”, com sorgeix un llibre de poesia que, inicialment, era un monòleg teatral?
- En aquest cas xerram d’un text que es va representar a Porto Cristo a principis d’aquest segle. El cas és que coneixia gent d’aquest entorn, d’aquell moment, i anys després, vaig localitzar aquest text a l’ordinador. Una vegada em vaig decidir a abordar-lo, la qüestió era com passar a poesia una narració d’aquest tipus. Volia donar-me molta llibertat a l’hora d’escriure, i que el poema tingués ritme. Per això vaig apostar per versos decasíl·labs. Em va dur molt de temps fer que tot encaixés, però aquesta feina ha valgut la pena. Quan el vaig acabar, la meva intenció era fer una autoedició, però Pau Vadell es va interessar pel llibre i ha sortit publicat amb Adia Edicions.
- “Una passió confidencial” també destil·la una certa reflexió sobre la mort. Un tema que, ben segur, té un rerefons personal…
- Sí, encara que el més curiós de tot això és que aquest tema va sorgir d’una manera involuntària. Fa poc vaig travessar una etapa delicada a nivell de salut, i vaig veure la mort molt de prop. Aquells dies em vaig adonar que, en realitat, no depenia de mi dir adeu o no. Per molt que no vulguis anar-te’n, la mort pot arribar en qualsevol moment, i aquesta experiència tan potent que vaig viure, no és estrany que aparegui al llibre, encara que no volgués escriure intencionadament sobre aquest tema. Com et pots imaginar, llegir i escriure em va ajudar molt en aquells dies.
- Per acabar, quins altres projectes tens entre mans?
- Fa un temps que estic treballant en un llibre sobre Blai Bonet. Crec que serà un llibre poc científic i molt curiós que podria sortir aquest mateix any. Per altra banda, també tenc escrits de poesia i de narracions, encara que a tot això no ho tenc gaire avançat. Depenent de com vulgui enfocar aquests llibres, aquests treballs poden dur mesos o inclús anys.
