“La cultura mai ha interessat als vertaders propietaris de Mallorca, als qui manegen els doblers de veritat”

0

Joan Carles Bestard, un actor que, amb el seu treball i la seva passió, emociona al públic

“La cultura mai ha interessat als vertaders propietaris de Mallorca, als qui manegen els doblers de veritat”

Magdalena Ordinas

Joan Carles Bestard Bosch, actor, va néixer a Palma, però és veïnat de Capdellà. Abans de dedicar-se al teatre, el polifacetic actor es va llicenciar en Magisteri, en l’especialitat d’educació infantil i educació primaria, i és a més professor de català. És funcionari de carrera des de 1997. Les seves destinacions com a mestre han estat Andratx, Capdellà i des de fa més de 12 anys al CEIP Xalox de Paguera. Per compaginar amb la seva carrera d’actor (de la qual parlarem avui), quan té temporades de teatre fora de Mallorca demana excedències per poder-les dur a terme.

Fa molts d’anys que Joan Carles va pujar per primera vegada a un escenari, oficialment es va formar a l’Escola de Teatre de Xesc Forteza, però realment és un  actor que du el teatre dins, i que s’ha format a ell mateix. Si li demanem a l’actor Joan Carles Bestard què és per ell la vida, el seu treball i la seva professió, sens dubte respon “Li somric a la vida. El meu treball és la meva passió!. Com actor, no hi ha major satisfacció per a un artista veure al seu públic gaudir, emocionar-se i viure al costat seu”.

– Joan Carles, ara amb tota la crisi sanitària del Covid-19, què opines de com ha afectat al món del teatre i la cultura, quin futur li veus i com consideres que és pot afrontar…

– El Covid ha afectat a molts de sectors econòmics, i la cultura n’ha estat un més, i jo crec que el més perjudicat, ja que basta veure com les sales teatrals han hagut de baixar la barrera i no saben quin dia la podran tornar a obrir amb les condicions necessàries per no perdre més dobles, obertes a un 100% de la seva capacitat. Hi ha molts empresaris teatrals que ho passen malament, però qui ho passa encara pitjor som els actors i actrius juntament amb els tècnics teatrals.

– Fa molts anys que pujares per primera vegada a un escenari, i segons em contares, el teu propòsit era fer de la teva vida una vertadera obra de teatre, on poder expressar i transmetre les teves emocions i sentiments. Ho has aconseguit?

– No. Encara estic lluitant per arribar allà a on a mi, com actor, m’agradaria arribar. La interpretació és una professió molt hermosa, però també molt dura i ingrata. Has de lluitar i intentar surar cada dia. És com si cada vegada que puges a un escenari t’haguessis d’examinar.

– Considero que saps dotar als teus personatges d’una sensibilitat increïble. Creus que el fet de ser una persona sensible, és un handicap o una virtut?

– Per a mi és una autèntica virtut. Un actor o una actriu sense sensibilitat no traspassa mai la quarta paret.

– Des de l’any 1999, a instàncies de Toni Bauçà i Jaume Llabrés de Canal 4, creares el personatge de “Madò Pereta” que t’ha donat fama, però, com és conviure amb el personatge que t’ha fet famós, però alhora t’ha fet una ombra tant allargada que no ha permès veure a nivell popular el teu impressionant bagatge en el món del teatre…

– Jo ho duc molt bé. Sé que som molt criticat per mantenir encara el personatge, però cap d’aquests que me critiquen per seguir fent a Madò Pereta vénen a principi de mes a pagar-me cap factura. Madò Pereta m’ha donat moltes coses bones, m’ha ajudat molt a conèixer el vertader tarannà de certes persones que se passegen pel món artístic, m’ha donat moltes “tables”… i també m’ha donat més d’un ensurt o disgust. S’enveja mai ha estat bona consellera i la nostra professió té un “ego” enorme. És ver que Madò Pereta ha tapat molts d’altres treballs artístics meus, treballs prou interessants i prou bons, però això és allò que has de pagar per crear un personatge televisiu que segueix ben viu 20 anys desprès. Madò Pereta, per certes institucions i més d’un company/a, no ha estat mai ben tractada i això sí que és una cosa que me dol. Me dol perquè no ho entenc. L’actor còmic a Mallorca mai ha estat ben considerat i això és el gran error que s’ha comés en aquestes illes nostres.

– Què ha estat el millor i el pitjor del personatge de Madò Pereta?

– El que ha estat millor del personatge de Madò Pereta ha estat tota la gent que he arribat a conèixer i sobretot ajudar-me a dominar el món del cabaret, que no deixa de ser un altre art de les arts escèniques, malgrat hi hagi certa gent que només diu teatre a peces contemporànies o sorgides de certs projectes de creació que ningú entén i que presenten mig buits els patis de butaca. I lo pitjor ha estat l’incomprensió, ser un personatge vetat a IB3TV i l’enveja.

– Satisfet de l’èxit d’audiència a Canal 4TV de la revista musical “Madò Pereta, ja hi tornam a ser!!!”, que es va emetre el passat 1 de maig?

– Molt content i satisfet. No tant sols jo, sinó els responsables de Canal 4TV per haver-ho emès. Aquest èxit demostra un cop més que sa punyetera “vella” segueix enganxant a l’espectador.

– Què ha suposat per a la teva carrera Canal 4 Televisió?

– Ho ha suposat tot. Al Canal 4TV ha estat on ho he après tot en qüestió televisiva. He de dir que sempre hi he tengut grans mestres i grans professionals que només observant-los m’han ensenyat allò que s’ha de fer davant una càmera i allò que mai s’hauria de fer. Treballar a les ordres de gent com el director i realitzador Toni Bauçà ha estat tot un aprenentatge. Igual que treballar i observar a gent de televisió com Joan Calafat, Pep Codony, Carlos Hernández, Baltasar Crespí o Joan Sastre. Ells, d’una manera o una altra, m’ho han ensenyat tot. A l’igual que el seu propietari, el Sr. Sinto Farrús, que sempre que ha pogut m’ha donat una mà. M’agradaria molt tornar al Canal 4 TV amb un bon magazine com ho va ser durant 14 anys “Nit de Bauxa”.

– Per cert, com ha duit el confinament Madò Pereta?

– Molt empipada. Això d’estar tancada i sense poder anar al teatre no va amb ella.

– I en Joan Carles i na Margalida. Vareu poder celebrar el vostre 4rt aniversari de noces?

– Ho celebràrem el passat diumenge 21 de juny, amb família i amb un dinar. La vida empeny i els anys passen.

– Avui en dia, parlar de Joan Carles Bestard és parlar d’una gran carrera i d’un gran actor. Però de ben segur que també has tingut els teus moments durs. Quins han estat?

– Ni d’una gran carrera ni d’un gran actor. És parlar d’un actor que el que vol és seguir treballant i punt. Mentre treballes hi ha moments molt emotius i meravellosos i moments molt durs. Aquest ofici és massa dur. Avui hi ets i demà no i a vegades no saps el per què. Ens devem sempre a l’acceptació del públic.

– Quina sensació tingueres fent el personatge de pertorbat a la sèrie mallorquina de gran èxit “TREUFOC”, que tantes bones crítiques ha tingut i que tant ha sorprès. Ha estat una demostració de la teva versatilitat actoral?

– “Treufoc” fou tot un regal. Record amb molta alegria els dies de rodatge i així com amb l’ajuda del seu director David Mataró anàrem creant aquest personatge tan innocent i de semblant inofensiu i al mateix temps tan sanguinari.

– Com penses que està la Cultura i el Teatre a Mallorca?

– Seguim estant a anys llum d’altres comunitats com per exemple l’extremenya, per no dir ja de Barcelona, Madrid… A Mallorca, la cultura és un caprici de qui governa en cada moment i com no dóna vots, mai ha interessat als vertaders propietaris de Mallorca, els qui manegen els doblers de veritat. La Cultura a Mallorca sempre ha estat considerada o una cosa que fan els d’esquerres o una cosa que només serveix per fer “comèdia de paneret”.

– I això és dolent?

– Cap de les dues coses són dolentes però mai s’ha sabut trobar un terme mig. A Mallorca no s’ha de dividir als seus professionals, se’ls ha d’ajuntar per poder fer front comú, davant unes institucions nefastes. A Mallorca hi ha grans professionals dins l’àmbit teatral, grans actors i actrius, excel.lents directors, espais teatrals inutilitzats meravellosos (excepte els de Manacor. Manacor és la vertadera capital del teatre de Mallorca. Manacor és qui cada any presenta la millor programació i qui ha aconseguit atreure públic en massa a les seves sales. Manacor i teatre van de la mà gràcies a en Tomeu Amengual i a tot el seu equip) i meravelloses propostes, però l’empenta que necessita mai l’ha donada ningú dels qui comanden o han comandat. Aquests han fet allò que els agrada a ells, sense pensar amb el públic, i punt, desprès s’han penjat la seva medalleta corresponent i a una altra cosa. Sempre pensen en petit, mai en gros.

– Tenies previst fer actuacions fora de Mallorca dins els darreres mesos?

– Sí, i finalment les farem. Enguany torn a participar al Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mèrida en la seva extensió a altres teatres romans de la península. Ja fa 4 anys seguits que particip a muntatges dels Festival de Mèrida i fins ara, a part d’aprendre, és tot un plaer.

– Quins són els teus nous projectes i quant tens prevista la primera actuació després del confinament?

– La primera actuació serà a Biniali amb el personatge de Madò Pereta, per desprès incorporar-me a la gira de “La Corte del Faraón” amb direcció de Ricard Reguant, a l’extensió del Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mèrida. Me pensava que aquest estiu me menjaria les ungles, però gràcies a Déu a poc a poc s’ha animat. Fins i tot tenim una setmana a “Los Veranos de la Villa” de Madrid.

– Creus que a partir de la crisi mundial del Covid 19, haurem après a valorar més la família i els amics?

– El ser humà en general aprèn poques coses. He de confessar que no crec gaire amb la raça humana. Ara bé, crec que la família i els amics són part fonamental de noltros i que hauríem de valorar-los molt més del que ho feim.

Deja una respuesta