Aquesta serà la darrera entrevista que li farem en el seu actual despatx, a la segona planta del Claustre. D’aquí poc, l’àrea de treball d’Urbanisme es traslladarà al carrer Major. La nostra trobada amb Núria Hinojosa, delegada d’Urbanisme i líder del PSOE manacorí, és com sempre, una entrevista plena de titulars on xerra d’urbanisme però també de l’actualitat política municipal i autonòmica. Quan només falta un any per acabar el present mandat, feim un repàs a les principals prioritats del departament que dirigeix, que són moltes.
- Venim d’una setmana en què el PP ha demanat la dimissió de la regidora Mar Nicolau per, suposadament, autoritzar una festa sense permís a Cala Mendia. L’equip de Govern ha tancat files amb la regidora i ha desmentit aquesta informació. Com valores aquesta reclamació del PP?
- Crec que aquesta manera d’actuar del PP és simptomàtica de quan una formació no està acostumada a estar a l’oposició tant de temps i aposta per un atac personal. Fer això, i a més a una regidora que ha començat fa poc i que fa molt bona feina, no entra dins la nostra manera de fer política. A mi em sap greu per ella, perquè no és una situació agradable. Té tot el nostre suport, i vull recalcar que allò que es diu no és correcte. La regidora no pot autoritzar cap festa perquè ella no té les competències per fer-ho. A més, tenim molts testimonis que corroboren aquests fets.
- En el darrer Ple, l’equip de Govern va tornar denunciar la inacció del Govern de Prohens amb el municipi de Manacor. Aquest debat en els plens ja s’ha convertit en un fet habitual…
- És que xerram d’una evidència tan gran que qualsevol persona ho pot veure. El PP de Manacor ha de reconèixer que ni Marga Prohens ni Llorenç Galmés han apostat per fer millores en el nostre municipi en aquests tres anys, i el pitjor de tot això és que fa l’efecte que ho fan per una qüestió partidista, la qual cosa és terrible. Tornant al que he dit abans, la meva manera d’entendre la política és una altra. De fet, és la contrària a allò que proposa el PP. La política és fer feina en equip, i tant és si el Govern de Manacor no té el mateix color polític que el de Palma. Precisament per això hem de demostrar que podem treballar en equip. És evident que el Govern i el Consell han actuat i actuen de manera irresponsable.
- Xerram de reclamacions que venen d’enrere, no són problemes recents…
- Exacte. La carretera vella de Sant Llorenç, l’avinguda del Torrent, Via Portugal…, són projectes que venen de l’anterior legislatura, i que ja estan fets. Per altra banda, tampoc podem oblidar altres projectes molt necessaris que també venen de temps enrere, com pot ser el nou centre de salut o les inversions en centres escolars com Mitjà de Mar o la Torre de ses Puntes, per exemple. És a dir, si el Govern i el Consell volguessin, tendrien molta feina per fer a Manacor. Sincerament, a mi m’agradaria que tant el PP com Vox, en lloc de fer segons quines escenes al Ple, també reclamessin a Palma allò que necessita el seu municipi.
- Creus que el fet de tenir a Vox de soci no ajuda al Govern a l’hora de tenir un paper més col·laborador amb Manacor?
- No sé fins a quin punt pot influir aquest factor, però imagin que té la seva influència. Contínuament, veim el PP molt incòmode en molts dels debats del dia a dia. Per exemple, ara que tenim la regularització de migrants, i Manacor està demostrant ser un exemple a l’hora d’atendre aquestes persones, el PP aposta per mocions racistes i xenòfobes que només tenen l’objectiu de no cedir terreny a Vox. Com vaig dir al darrer Ple, la gent no és beneita, i si el PP vol copiar a Vox, la gent prefereix l’original a la còpia. Jo tenc clar quin és el nostre model, i estic molt orgullosa del treball de Llorenç Mesquida i Maria Antònia Truyols a Serveis Socials, de la mateixa manera que estic molt satisfeta d’aquesta decisió del Govern central d’afavorir la regularització de totes aquestes persones que ja viuen i treballen aquí de fa temps.
- Canviem de tema. Les obres del Museu Vell i de Na Capellera ja han acabat. Quin balanç en fas, d’aquestes dues intervencions?
- Estic molt contenta de veure com tot va arrancant i anam agafant ritme. Si bé encara no s’han finalitzat del tot, sí que podem dir que la nova coberta ja funciona, el que no només dona una major comoditat als usuaris i visitants, també proporcionarà una reducció clara del consum energètic. Per altra banda, estic molt satisfeta de la intervenció en el Museu, ja que és una de les moltes intervencions per posar en valor el nostre patrimoni. També vull destacar les obres de l’escoleta de s’Illot, si tot va bé podrem presentar-la als mitjans en qüestió de setmanes. El nostre objectiu és que el mes de setembre estigui operativa, a l’espera d’obtenir el suport de la Conselleria d’Educació per aconseguir-ho.
- Les obres al Claustre, les de l’exterior de la Torre dels Enagistes i les del talús de Porto Cristo ja estan en marxa. A la nostra darrera trobada vas prometre un 2026 marcat per les obres, i pareix que s’està complint…
- Sempre intent ser coherent amb tot i no dir mentides a la gent, els polítics hem de ser clars i honestos. Vaig prometre que faríem molta feina i això estam fent. Sabem que en tasques d’Urbanisme els resultats no són immediats, però la maquinària està funcionant a ple rendiment des del passat mes de juny i ja veim els resultats. Han començat les obres a la plaça de Sa Torre, ara començaran també les de Via Europa a Cala Murada, el que mostra també el compromís d’aquest equip de Govern amb el conjunt del municipi, i a principis de maig començarà també la reforma del carrer Lope de Vega. Per altra banda, tenim tres obres més que venen amb dotació d’enllumenat, i estam pendents de diverses autoritzacions per dur-les endavant. Aquestes tres obres són a l’avinguda Joan Amer, una altra al carrer de l’Astre i la barriada de Ses Tapereres, i la tercera, la demolició de l’immoble del carrer de Sant Antoni. Aquesta darrera obra finalitzarà enguany, i la de Ses Tapereres, probablement també. La de l’avinguda Joan Amer, si no s’acaba enguany, finalitzarà a principis de l’any que ve.
- Pel que fa a l’escoleta de Porto Cristo, teniu la intenció que estigui a punt abans que acabi l’any?
- Encara que la intenció sigui aquesta, serà molt difícil que estigui llesta abans que acabi el 2026, ja que parlam d’una obra molt complexa. Si a principis del 2027 la podem presentar, sens dubte serà una bona notícia.
- En quin punt es troba la reforma del centre de dia?
- Aquesta és una obra que es va adjudicar l’any 2024, però l’obra com a tal no es va arrencar. Quan va arribar el moment d’iniciar-les, amb un termini de quatre mesos, havíem de traslladar els usuaris a un altre espai mentre es feia la intervenció. El problema és que l’IMAS (Institut Mallorquí d’Afers Socials), a qui vàrem demanar ajuda per efectuar aquest trasllat d’usuaris, ens va dir literalment que ens cercàssim la vida. Hi vàrem fer feina intensament tres mesos, cercant espais, però no era gens fàcil, perquè s’havien de complir certes condicions d’accessibilitat i de seguretat. A més, el contractista, per mor de l’augment de preus amb la crisi actual del petroli, ens va dir que no podia mantenir el preu més temps i ha renunciat a l’obra. Per tant, aquest projecte haurà de sortir més endavant. Per tancar amb això, voldria insistir i denunciar la poca o nul·la implicació del Consell de Mallorca en aquestes obres.
- Ja fa quatre mesos que funciona la Gerència d’Urbanisme. Com han anat aquests primers mesos?
- Molt bé, Pedro Puche està demostrant que està sobradament preparat. El nostre gerent té un coneixement immens de tot allò que té a veure amb Urbanisme a nivell municipal, i a més, coneix tots els sectors implicats: arquitectes, promotors, etc. Per altra banda, l’augment de personal dins el propi departament també s’ha notat. A més de la gerència tenim dos arquitectes nous, un altre auxiliar, un nou tècnic i un jove qualificat. Tots sumen, i això ajuda a que el departament funcioni de la manera adequada.
- Tornarà el tema de l’habitatge als propers Plens?
- Clar que sí, és una matèria massa important com per obviar-la. Sabem que aquest és un tema que afecta directament a molts de manacorins i manacorines, i seguirem reclamant al Govern de Marga Porhens que posi solucions damunt la taula. Des de Manacor feim tot el que està en les nostres mans, activant tot el treball que es fa a la Gerència d’Urbanisme. També ho veim, per exemple, amb les ECUS (Entitats Col·laboradores Urbanístiques); Manacor destaca com el far de Balears en la tramitació de llicències urbanístiques per aquesta via. De fet, ja fa un temps que altres ajuntaments de les Illes ens visiten per conèixer de primera mà la nostra feina, i la FELIB (Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears) ens ha convidat a fer diverses xerrades per parlar-ne. Respecte d’aquest tema, voldria posar en valor el treball dels funcionaris del departament de llicències d’Urbanisme, que estan fent un gran treball perquè les llicències via ECUS surtin molt aviat a Manacor..
- Què ens pots contar de l’estudi d’habitatges buits del municipi?
- La SAM ens va comunicar que hi havia uns 500 casos, però clar, això s’ha de valorar de forma individual, perquè més molts d’aquests habitatges es troben en runes. De totes maneres, també hi ha la intenció que l’Ajuntament pugui mediar amb els propietaris i oferir-los en règim de lloguer. Tenim casos molt delicats, perquè els greus problemes per accedir a un habitatge obliguen a famílies senceres a abandonar Manacor. Per tant, faig una crida al conjunt de propietaris per fer feina junts i aprofitar aquests habitatges de la millor manera possible.
- Any rere any, l’habitatge es confirma com el gran conflicte tant de les Illes com del conjunt del país…
- Totalment, i per aquest motiu, noltros seguim pensant que el Govern de Prohens hauria d’aplicar la Llei d’Habitatge estatal, i declarar les Illes com a zona tensionada per així limitar els preus del lloguer. No és assumible un lloguer de 1.200 o 1.300 euros, no es pot convertir en un luxe una qüestió bàsica com és l’accés a l’habitatge. Com he dit abans, el Govern hauria de pensar en treballar en equip, ja que en qüestions com aquesta, l’Ajuntament de Manacor sempre es mostrarà obert a trobar solucions.
- Hi ha cap novetat respecte del nou poliesportiu de Manacor?
- Ara mateix, el compromís és envestir una modificació de planejament per poder accedir a un terreny a la Torre dels Enagistes. Aquest terreny no seria per fer-hi un nou poliesportiu, seria una proposta més àmplia. Parlam d’una autèntica ciutat esportiva, on hi hagi pistes de tennis, de pàdel, un camp de futbol i, per què no, una segona piscina municipal.
- Vols afegir res més?
- Només afegir que el projecte que ara mateix més em preocupa és l’asfaltat de carrers. Som conscient que tot el municipi de Manacor espera amb moltes ganes aquest projecte, i vull donar un missatge de confiança i dir que això sortirà endavant. Ara bé, els contractes d’obres són complicats, hi ha moltes normatives i terminis que s’han de complir, i més quan xerram d’un contracte de sis milions i mig d’euros. No arribarem a tot, ho sabem, pero aconseguirem millorar moltíssims de metres quadrats del municipi. Si tot va bé, les obres començaran el setembre i la intenció és acabar abans de final d’any. Com ja vàrem dir a la roda de premsa, aquesta intervenció en la xarxa viària ha de ser la primera de moltes en els propers anys.
