El Reconeixement de Mèrits de l’Ajuntament de Manacor, a proposta del Ple de l’Escola Municipal de Mallorquí en aquest any 2017, no cercà figures intel.lectuals, de les que diuen donen prestigi als premis, mencions i distincions. L’esmentat Reconeixement de Mèrits 2017, fou per la bona i constant tasca feta al llarg dels anys i dia a dia, per part de la Sra. Margalida Fullana Sagrera, “per la seva aportació a l’ensenyament i difusió del ball mallorquí i la cançó Popular.”
Després de la presentació de l’acte, a càrrec de Miquel Vives i Alcover, de seguida quedà ben clar que Margalida Fullana no és dona de discursos solemnes. Aixímateix ho intentà com va poder. Però si a la gentada que hi havia al Teatre, a més a més hi afegim que el passat divendres al vespre l’emoció i els nervis havien pujat de to, un comprèn perfectament que madò Margalida optés per agrair de bon de veres la distinció i homenatge de la millor manera que ho podia fer: acompanyada per l’amo en Jaume, el seu marit, una companya d’eixides, i un estol de balladors alumnes seus o alumnes dels seus alumnes, decidí respondre de la millor manera que ho podia fer: cantant aquelles tonades que amb tant d’esment ens ha ajudat a conservar.
Però no facem tanta via. Abans, na “Pipiu”, glossadora ella d’una veu esplèndida, li havia dedicada una glossa que de segur Margalida recordarà sempre. El seu padrí de la cerimònia del Reconeixement Mèrits, Bartomeu Adrover Riera, prèviament havia informat a tots als assistents a l’acte, sobre la dedicació quasi caparruda de Margalida, especialment centrada en conservar l’autenticitat del cant i la manera correcta de ballar del nostre poble.
Un poc més tard, el Batle de Manacor Pedro Rosselló, abans de l’entrega de l’escultura obra de Llorenç Ginard, distintiu del Reconeixements de Mèrits, definí l’acte i la jornada com un “dia d’emocions, de mèrits, de tradició, de cultura i en definitiva de Manacorinitat”… “Na Margalida és una gran mestra amb totes les lletres. Ella va beure de la nostra cultura popular directament d’on brollava. De petita jugant i fent feina per foravila, va incorporar les tonades que cantaven els més grans. Va aprendre a ballar i a divertir-se sense anar a cap escola. I va aprendre a cantar talment com ho fan els ocells, que canten perquè sí i sense cap necessitat que ningú els escolti”… “Na Margalida és cultura popular viva i en estat pur”.
Finalment arribà el torn de les actuacions de la Coral de l’IMAS i de la Coral de Fartàritx, que tancaren l’acte.
