
«Fi de cicle?», per Jaume Rigo
I a la fi el president del Govern Pedro Sánchez ha decidit convocar eleccions generals. No li escapa a ningú que ho ha fet perquè creu que amb les acampades i manifestacions pel tema de l’habitatge s’acaba d’obrir una possibilitat per mobilitzar alguna gent. Sap perfectament que potser molts d’aquests vots no seran per a ell, sinó per a Sumar, Podemos i altres forces de l’esquerra, que al final sempre pacten amb ell i mai podran donar suport a la dreta, per tant, ja li va bé.
El més sorprenent és que durant el govern d’en Sánchez hi ha hagut més de 270.000 desnonaments per ordre judicial, en compliment de les lleis que ens hem donat entre tots segons el principi democràtic, però ara són ells mateixos els que animen a la manifestació. I també és sorprenent la llista de propietats immobiliàries que s’ha fet pública d’alguns membres destacats de l’esquerra, que clamen contra el que anomenen grans tenidors.
També sorprèn que tot ha partit d’una senyora que segons els seus veïnats de finca i el president de la comunitat era molt mala veïnada, que havia rebutjat comprar el pis per un preu per davall de mercat, que se li havia ofert una plaça a una residència i l’havia rebutjada, i que li havien denegat la raó a l’Audiència Provincial de Madrid i al Tribunal Suprem. Per no dir que havia escrit una carta el novembre de 2025 al mateix Pedro Sánchez, essent membre del Sindicato de Inquilinas des de 2020, però que el president del Govern no li contestà mai.
Tornant a l’oportunitat que ha vist en Pedro Sánchez per convocar les eleccions, juga a favor seu també la mobilització que ha provocat la crisi de Ceuta, que està multiplicant els vots de Vox, però que de moment no pareix haver significat un augment d’intenció de vot cap al PP. És a dir, contribueix a augmentar la polarització i a ell ja li va bé. El Partit Popular planteja una política ferma però moderada, amb l’expulsió cap al Marroc de tots els invasors, el desplegament de Frontex, l’augment d’efectius i mitjans fronterers espanyols, la reforma urgent de la Llei d’Estrangeria i l’expulsió d’immigrants condemnats per delictes. En canvi, Vox apel·la als sentiments, amb una postura molt més radical xerrant d’expulsió generalitzada de la immigració que no està cotitzant a la Seguretat Social i pagant imposts, el que encaixa molt bé en bona part de la població, que està farta de la immigració, i a la que acusa del col·lapse dels serveis públics i d’inseguretat ciutadana.
Però “Su Sanchidad no da puntada sin hilo”, com diu en Carlos Herrera. Per això ha fet també la Llei de Nets, que ha permès que unes 600.000 persones aconsegueixin la nacionalitat espanyola, de les quals unes 163.000 podrien haver tengut dret a vot. I quina importància té ara això, pensaran? Idò que el vot d’aquestes persones s’afegirien al CERA (cens electoral de residents absents), i que aquest vot és majoritàriament d’esquerres, com s’ha demostrat a les darreres eleccions autonòmiques d’Andalusia, Castella i Lleó, Aragó i Extremadura. Per tant, si s’augmentava aquesta proporció “d’espanyols”, milloren les expectatives de vot del PSOE claríssimament. Però per sort, de moment el Tribunal Suprem ha frenat l’intent de manipulació del cens i ha impedit que aquestes 163.000 persones puguin votar, a causa de les nombroses irregularitats que s’hi han produït, encara que el Govern de Sánchez ha recorregut al Tribunal Constitucional.
En la mateixa línia, molts ja no ho recorden, però fa pocs mesos estàvem xerrant del procés de regularització d’immigrants il·legals a Espanya, en el que es presentaren més d’un milió de sol·licituds. Amb el temps, aquests estrangers en situació regular poden demanar obtenir la nacionalitat i tenir dret a vot, continuant amb el procés de substitució dels espanyols que ja anuncià el passat mes de gener l’eurodiputada podemita Irene Montero, la que viu al xalet de Galapagar: “Ojalá podamos barrer de fachas y de racistas este país con gente migrante, con gente trabajadora… Claro que yo quiero que haya reemplazo. Reemplazo de fachas, reemplazo de racistas”.
I si extrapolam tot això a Manacor, com pot afectar a les pròximes eleccions locals? Recordem que a les eleccions dels municipis poden votar no només els espanyols, també tots els ciutadans de la Unió Europea empadronats aquí, a més dels ciutadans de Noruega, Regne Unit, Bolívia, Cap Verd, Xile, Colòmbia, Corea del Sud, Equador, Islàndia, Nova Zelanda, Paraguai, Perú i Trinitat i Tobago. És evident que la composició del cens electoral, amb persones recentment incorporades des de diferents països d’origen i amb diferents idiosincràsies, pot aportar un percentatge important de votants amb una perspectiva diferent de la mallorquina i manacorina. Es poden veure de diferents maneres els problemes que afecten Manacor: la neteja, la inseguretat, la degradació dels espais públics, etc. i això pot conduir a donar el seu suport a determinades forces polítiques en lloc d’altres.
Com fa mesos que dic, per qui sap llegir, tic, tac, tic, tac… només falten 220 dies perquè aquest govern municipal de MES i PSOE deixi pas a la recuperació de Manacor. I ara podem afegir tic, tac, tic, tac… només falten 45 dies perquè s’acabi el govern estatal de PSOE i Sumar. Tot un fi de cicle.








