Ha passat per damunt la península i Balears la tempesta Adam, i encara que allà deçà el bassiot ha deixat set morts, per sort a les nostres contrades no ha causat els desastres que es podien esperar. A Eivissa i Formentera sí que han begut, i fort, però, així i tot, la major part de la precipitació ha caigut dins la mar. Sempre hi ha qui troba que no hi havia per tant, que no era necessari fer sonar els mòbils amb missatges d’emergència i que no era necessari suspendre les classes a escoles i instituts. El que passa és que l’avanç de la tecnologia ens ajuda a saber si les condicions meteorològiques es poden complicar i ser perilloses, però encara no pot arribar a un grau d’exactitud total. Què hauríem de fer davant aquesta situació? No alertar la població? No prevenir els possibles riscos?
L’avanç tecnològic ha propiciat també l’aparició de noves eines, com l’ES-Alert, que permet enviar un missatge instantani a tots els mòbils d’una determinada zona geogràfica. Això abans no era possible, i ha estat un gran avanç. En el meu cas, vaig poder viure l’experiència col·lectiva de trobar-me a un teatre amb més de tres-centes persones més, i que sonassin tots els mòbils al mateix temps, eixordador!
Però no podem obviar un concepte que ha aparegut els darrers anys, l’Efecte Mazón. Com tots sabem, fa referència a l’actuació de l’expresident valencià Carlos Mazón durant la tempesta que tengué lloc a finals d’octubre de 2024. Des de llavors, i per mor de les conseqüències que provocà, es canvià la visió de les administracions públiques respecte de les possibles emergències: val més avisar del risc, encara que després la situació real no arribi a revestir tant de perill. La responsabilitat dels gestors públics, en cas de no advertir a la població d’un possible risc per a les seves vides i les seves propietats, pot derivar en causes penals i acabar amb la vida política, com ha succeït a València, i això fa por.
O sigui que jo trob que es fa bé actuant d’aquesta manera. Els desastres que podria haver provocat la tempesta Adam, si ens arriben a caure damunt els 500 litres per metre quadrat que caigueren dins la mar ben a prop de Mallorca, podrien haver estat catastròfics. Recordem que a la inundació de Manacor de 1989 es registrà una precipitació d’uns 250 litres per metre quadrat, mentre que a la menor de 1994 varen ser uns 170. Benvinguda tecnologia i benvingut el seu ús.
Ara bé, ja sabem que amb motiu de la tempesta Adam s’envià un missatge ES-Alert a tota la població, s’anul·laren les classes a escoles i instituts, i tant el Govern, com el Consell, com els ajuntaments tancaren l’atenció presencial per evitar desplaçaments i convidaren els treballadors a fer teletreball. Però l’Ajuntament de Manacor va posar en marxa cap mesura per evitar possibles riscos a la població? Que s’hagi sabut públicament, no. No sabem si internament ho va fer, sobretot de cara a la mobilització de la Policia Local i el cos de voluntaris de Protecció Civil.
El que em fa pensar que, aquest mateix setembre, l’equip de govern municipal reaccionà a l’actualització del Pla de Risc d’Inundació que havia publicat el març el Govern de les Illes Balears. I ho va fer per denunciar que el desviament del torrent no és efectiu, que hi havia perill, i que reclamava obres de millora. A la mateixa roda de premsa publicà un mapa del nucli urbà de Manacor identificant les zones on hi havia perill en cas de pluges fortes. Si això fos realment així, per què no va fer tot el possible per (per exemple) evitar l’estacionament de vehicles en zones inundables? No havia de fer res, per ser coherent?
Ara les conclusions són, com a mínim, dues. Si la situació era tan greu per a enviar missatges a tots els mòbils, anul·lar classes… i a Manacor tenim zones tan perilloses per risc d’inundació, però els responsables municipals no varen prendre mesures de cap tipus, si hagués passat res, tendrien cap responsabilitat penal i política? Es podria considerar deixadesa de funcions o ineptitud? I la segona. Podria ser que si no varen prendre mesures sobre el trànsit de persones o estacionament de vehicles en les zones inundables que marca el mapa de risc d’inundació, fos perquè realment no passen gaire pena que el desviament del torrent sigui deficient. O sigui que aquella roda de premsa per queixar-se del desviament del torrent podria ser un paripé? Un intent de n’Oliver de tirar fems cap al Govern en la seva campanya al Consell de Mallorca?
Havien dit Manaclot?
Fa més d’un any l’opinió pública manacorina es cansà de la inacció del govern municipal i es començà a queixar amb insistència de l’estat dels carrers, per la gran quantitat de clots que presentaven. Al cap d’uns mesos l’Ajuntament començà a posar pegats als més profunds i on n’hi havia més, però hi havia i hi continua havent carrers on és necessària una solució més integral. Per no xerrar de les voreres, que estan farcides de rajoles perdudes, forats i altres punts idonis per a travelar.
Finalment, el passat abril, ara fa més de sis mesos i mig, el batle i la regidora d’Urbanisme protagonitzaren una roda de premsa a l’Ajuntament anunciant un ambiciós pla d’asfaltatge a 69 carrers de tot el municipi, amb una despesa de prop de sis milions i mig d’euros, amb el compromís d’iniciar les obres a finals de setembre. Allò callà l’opinió pública, pacient i esperançada en veure alguna millora aviat. Però trobant-nos ja a finals d’octubre i amb un mes de retard sobre el calendari previst, de moment no s’ha posat en marxa l’asfaltatge. Que se torbaran molt encara? Ara veurem la paciència que continuarà tenint la gent i si començaran novament les queixes públiques.
