Publicat a «Manacor» l’1 de març de 1980: Breu entrevista a Jaume Santandreu i Antoni Llull, guardonats amb el Reconeixament de Mèrits 1980

-JAUME SANTANDREU-

• Satisfet, Jaume, amb aquesta distinció?
• Molt satisfet; no només pel que és en si, sinó pel que significa. I a més de satisfet, com he dit allà, compromès. No m’esperava que lo dels marginats figuràs damunt sa placa en lletres gravades, ha estat un detall que m’ha emocionat molt.
• Ha estat, personalment, tan important aquesta distinció com el Ciutat de Palma?
• En quant al tema emotiu, més. És una cosa més personal, més íntima i tenia un caire altament popular. Es premi de Palma és important per poder publicar s’obra.
• De tot el presenciat avui vespre, què és el que més t’ha agradat o emocionat?
• Tot estava dins un conjunt molt respectable i popular. A mi el que més m’ha arribat han estat aquestes cançons nostres que ha cantat aquesta madona de Petra. És com si de cop i resposta t’envestissin cinc o sis segles. Crec que fins i tot artísticament, el que fa aquesta dona s’ha de tenir molt en compte.
• Afegiries qualque cosa més pels manacorins?
• Tenc una petita obsessió: s’acostament de s’art al poble. No poden anar més temps separats. Per una banda, baixada -sense rebaixar res- d’es qui escriu i fer un esforç molt gros d’acostament. Seria una desgràcia que Manacor, que té de lo milloret dels escriptors en llengua catalana, seguís dins sa seva incultura o manca d’elegància i bellesa.

-ANTONI LLULL-

• Satisfet, Antoni, amb aquesta distinció?
• Moltíssim. M’ha sorprès molt. No em creia mai que es meu llibre i ses meves col.laboracions al Setmanari Manacor tenguessin un èxit i una acollida tan grossa. És molt encoratjador per seguir amb aquesta tasca empresa.
• Què t’ha semblat aquesta festa pagesa?
• Realment m’ha entusiasmat. No m’esperava tant. Ha estat fabulosa.
• Qualque cosa a destacar?
• No ho sé. Tots han fet el que han pogut i han posat tot es seu cor. No puc citar una preferència, perquè podria ser injust. Consider que tots mereixen es meu respecte i reconeixement i els estic molt agraït a tots. Igualment vull felicitar es Patronat, organitzador de sa festa, i de forma particular en Biel Barceló; tot ha sortit de forma meravellosa, sense pal.liatius.
• Estam, encara, a temps de recobrar els mallorquins sa nostra identitat, de recobrar-mos com a poble?
• Es camí és llarg i difícil, però estic segur que és possible.
• Vols afegir qualque cosa més pels nostres lectors?
• Es meu agraïment al poble per sa seva col.laboració. No podia calibrar, des de Palma, fins a quin punt sa meva feina era apreciada i avui me n’he adonat que hi ha un públic nombrós a qui agrada el meu treball i això m’encoratja molt a seguir endavant a col.laborar pel recobrament cultural, tan necessari.
  ANTONI TUGORES / Fotos: ALFONS LORENTE