Definia Mossèn Alcover aquesta parauleta al Diccionari Català-Valencià-Balear com aquella matèria gelatinosa que es dissol en aigua calenta i serveix per aferrar fusta. Ben mirat, una paraula ben manacorina, per la nostra història farcida de fusters i fusteries a gairebé tots els carrers de la petita pàtria local i aquella olor de serradís que molts encara recordam. I també una paraula que està ben al dia, ja veuran per què ho dic.
Aquests dies Manacor ha estat protagonista als mitjans de comunicació per dues desagradables notícies que poden haver passat desapercebudes a alguns, d’aquelles fetes que a cap poble li agrada viure ni que s’anomenin més enllà del pont des Caparó, però que són símptomes d’una manera de fer política. I creguin que quan un mitjà de comunicació que s’hi juga el seu prestigi decideix publicar una notícia d’aquest tipus, és perquè en té proves o ho fa responent a un comunicat de premsa dels cossos i forces de seguretat de l’Estat.
Quan qualcú s’aixeca un matí i llegeix a Ultima Hora “La Guardia Civil imputa a dos policías locales de Manacor por falsificar documentos para un curso”, es queda amb la boca oberta. Resulta que l’Ajuntament envià un grup d’agents a un curs de formació en matèria de trànsit a Mèrida, Extremadura, organitzat per la mateixa Guàrdia Civil. Idò sembla que la Benemèrita hauria descobert que, per a poder assistir, dos policies podrien haver falsificat documents, presumptament. Aquest fet seria extremadament greu, si es confirmàs. Però la cosa no acaba aquí, perquè per enviar algun treballador a una formació se suposa que el seu regidor o el batle ho han d’autoritzar mitjançant un decret, i per tant hi ha d’haver també un informe jurídic. I volem dir que tot això va fallar? El que és encara més significatiu és que, ni el batle ni el regidor de Policia, han donat cap classe d’explicacions públiques en el moment de redactar-se aquest article. Sembla que volen fer veure que no en tenen cap responsabilitat, quan la realitat és ben diferent, encara que les investigacions judicials seguiran el seu camí i la cosa pot acabar molt malament.
Per altra banda, també han transcendit a la premsa els fets succeïts a un local de la costa manacorina, on es personà una patrulla de la Policia Local per un avís de festa amb música a alt volum i bregues. I es trobaren amb una festa que no tenia permís municipal, és a dir, llicència d’activitat, per a realitzar-se. Quan demanaren per la persona responsable de la festa (diuen els mitjans de comunicació basant-se en l’informe policial) es presentà la regidora de Festes, Fires i Mercat de l’Ajuntament de Manacor. No deixa de tenir lògica, allò era una festa, il·legal, però una festa. Semblaria que era una assistent més, però la premsa ha manifestat (segons el que diuen que diu l’informe policial) que hauria estat ella qui hauria autoritzat verbalment la disbauxa, argumentant que els tràmits municipals per a obtenir el permís són massa llargs i complicats. Si això fos així, a més de tracte de favor, certificaria que a Manacor hi ha ciutadans de primera i ciutadans de segona: els que han de fer llargs i complicats tràmits per obtenir un permís… i els altres que no.
Passant per alt qui hauria estat un dels protagonistes de la brega, i si qualcú havia fet feina amb anterioritat no sé on (que cadascú ho vagi a cercar), torna a ser un tema extremadament greu. Una vegada més, com en el cas anterior, en el moment de redactar aquest article d’opinió no hi ha hagut cap classe d’explicacions públiques per part de la regidora de Festes, el regidor de Policia o el mateix batle. Possiblement, també esperen que amaini el temporal i a poc a poc la gent se n’oblidi les setmanes vinents. Per cert, per qui no ho sàpiga, el regidor responsable de la Policia també ho és de la concessió de llicències d’activitat, quines casualitats, encara que no sigui del mateix partit al govern municipal que la regidora de Festes.
Si aquestes dues notícies fossin certes, i no hi ha cap motiu per dubtar-ne, posarien de manifest una vegada més que al nostre poble no s’estila assumir responsabilitats polítiques i dimitir. Pareix que el full de ruta consisteix a intentar passar dies, tapar una cosa amb l’altra o emmerdar el contrari, fins que la gent del carrer no se’n recordi de la primera, o pensi que tothom és igualment corrupte. I després encara hi ha qui s’estranya del desencant de la població cap a la política i els polítics, i de la baixa participació en les eleccions. Conjugar el verb dimitir no està de moda, i per això mateix confí que si no ho fan amb la màxima brevetat, per decència, per honorabilitat o per higiene democràtica, siguin els votants els que els enviïn a ca seva a les eleccions de maig de 2027, fent que passin a la història negra de la nostra ciutat tota aquesta gent que entre els seus darreres i la cadira semblen tenir-hi aiguacuita.
