El dilluns 23 de febrer de l’any 1981: Quaranta anys del robatori a una farmàcia de Manacor

Antoni Sureda Vicens
El dilluns 23 de febrer de 1981, es va produir a Manacor un fet delictiu que va commoure a tota la població per l’insòlit de com es va succeir. Un robatori realitzat de forma violenta i agressiva, que va espantar especialment al col.lectiu dels propietaris i empleats de les farmàcies de la ciutat.
Es tractava com ja hem mencionat d’un robatori amb violència, on es van utilitzar armes de foc i ben aviat l’atracament va córrer de boca en boca. El robatori es va dur a terme en una farmàcia situada en la Avinguda Mossèn Alcover, i el desenvolupament dels fets succeïren de la següent forma:
Devers les 09 hores del demati l’empleat de l’apotecaria Mestre, començava la jornada laboral i procedia a obrir les portes al públic. El treballador A.F., era una persona d’uns quaranta anys. De sobte es va veure sorprès per un jove que duia la cara tapada amb una calça i apuntant a l’empleat amb una escopeta de canons retallats el va amenaçar, i mostrant-li un paper on havia escrit que li fes donació de totes les amfetamines que hi havia a la tenda o del contrari dispararia a matar.

L’empleat, desconcertat pels esdeveniments, li va fer entrega de totes les existències disponibles d’amfetamines i alguns tubets de morfina.
Llavors l’atracador va obligar al dependent a jeurer-se de panxa i amb el cap cap abaix, li va fermar les mans a darrera i els peus amb un cordó prim. Posteriorment l’assaltant va abandonar la tenda i amb un altre còmplice que l’esperava a l’interior d’un vehicle que estava aparcat aprop de l’entrada de la farmàcia, es donaren ràpidament a la fuga en direcció a la carretera de Palma.
L’empleat ben aviat va poder desfer-se de les lligadures i va donar ràpidament avís al Cos de la Policia Nacional, que feia tant sols quatre anys que s’havien instalat a Manacor. En pocs minuts, Inspectors del Cos policial feren acte de presència i començaren amb les corresponents esbrinacions per esclarir i detenir als autors del robatori amb força.
Diversos veïnats aportaren informacions que resultaren molt valuoses per poder identificar als delinqüents. Com per exemple comentaven que havien observat com dins un turisme de color blau, moments abans de produir-se l’atracament hi havia un jove assegut al volant. La cara d’aquell jove les resultava familiar, però sense poder especificar amb exactitud la identitat del mateix.
Sense pèrdua de temps, els Inspectors de la Policia Nacional donaren avís a la Comandància de la Guàrdia Civil i des d’aquesta a totes les patrulles de trànsit que es trobaven de servei.

Poc temps després, una parella de la Guàrdia Civil que estaven a l’aguait, vestits de paisà en un vehicle camuflat, detectaren la presència del vehicle sospitós que circulava en direcció a Palma, un Seat 124 matrícula 137.062, que abans de l’atracament havia estat robat a un veí de Campos.
Els dos joves delinqüents, al donar-se’n compte que eren perseguits per un cotxe policial que havia posat en funcionament les sirenes i els llums rotatoris, en lloc de returar-se donaren gas al cotxe intentant fugir i esquivar als efectius policials que les perseguien. El dos vehicles es posaren en paral.lel un de l’altre i en un brusc gir del volant els perseguits varen intentar treure de la carretera el vehicle ocupat per les forces de l’ordre.
La maniobra no resultà com ells havien pensat i fou el Seat 124 conduit pels delinqüents qui va perdre la verticalitat i va donar vàries voltes de tonell fins que es va aturar en un sembrat. El turisme quedà completament destrossat.
Els assaltadors no varen sofrir lesions greus, però sortiren del vehicle accidentat amb l’escopeta en les mans. Els membres de la Guàrdia Civil hagueren de realitzar un tir a l’aire perquè deposassin la seva actitud i s’entregassin a les forces de l’ordre. Els dos delinqüents foren detinguts, i després de l’oportuna assistència mèdica, varen ser conduits al Quarter de Trànsit de la Guàrdia Civil de Palma de Mallorca.
El dos atracadors foren identificats com J.G.G. de 22 anys que resultà ser l’atracador que entrà a dintre de la farmàcia i va amenaçar i amordaçar al empleat, l’altre atracador resultà ser M.A.T. de 21 anys, que era el qui conduïa el vehicle robat. Tots dos eren veïns de Manacor.
Posteriorment es va esbrinar que l’escopeta utilitzada també havia estat producte d’un robatori que feia pocs dies s’havia comés a Algaida.
Fins aquí, hem descrit un petit relat de com varen tenir lloc els fets de l’acte delictiu en si mateix. Però aquest fet dugué unes conseqüències posteriors i que amb el pas del temps varen adquirir una prolongació de 34 anys.
El col.lectiu de les farmàcies del nucli de Manacor, exigien al batle més seguretat de cara a les nits per evitar robatoris a les seves farmàcies (fins aquells moments era l’únic atracament realitzat a una farmàcia a Manacor). Es negaven a estar de guàrdia durant els vespres en el mateix establiment i només consideraven l’opció d’atendre a les necessitats dels veïns si abans anaven acompanyats d’una patrulla de la Policia Local.
Per aquest motiu i sotmès a les pressions dels farmacèutics, el batle Gabriel Homar Sureda, va signar un anunci (que tenia la forma de ban), i en la qual amparant-se amb una Reial Ordre de 12 de gener de 1928 (dos anys abans de l’entrada de la II República Espanyola), i refrendat pel col.legi de Farmacèutics de Balears deia que les oficines de farmàcia durant la nit i tant sols per serveis d’urgència, només tenen l’obligació d’atendre els medicaments mitjançant la presentació de la recepta mèdica d’urgència sense estar de guàrdia permanent a la tenda. A la vegada es feia constar que totes les persones que hagin d’utilitzar el servei de farmàcia durant la nit hauran de dur la corresponent recepta mèdica d’urgència i hauran d’anar acompanyats de la Policia Municipal.
Les queixes de les persones que havien de necessitar qualque tipus de medicació urgent eren continues, havien d’anar primer a la Policia, mostrant-li la recepta al policia, llavors es telefonava al farmacèutic que estava de guàrdia que solia dormir habitualment a ca seva, i fer-li saber que hi havia un servei per atendre. En el cas que la Policia no hagués acudit a l’establiment, algunes farmàcies es negaven a atendre a les persones necessitades dels medicaments. Hem de tenir en compte que no era lògic que un Policia hagués de comprovar la veracitat de la recepta mèdica sent aquesta un document privat, i no tenia el perquè saber la malaltia ni la medicació receptada al pacient.
En data 2 de desembre de 1991, i amb motiu de les queixes de molts d’usuaris de les farmàcies, el President del col.legi de farmacèutics remet una carta al delegat de Sanitat de l’Ajuntament de Manacor, reforçant el ban que el batle havia dictat uns anys abans.
Idò doncs, aquella mesura preventiva que es va acordar entre els farmacèutics i el batle de Manacor, es va anar convertint en una costum, i aquesta costum en una norma d’obligat compliment, aconseguint d’aquesta forma el col·lectiu de les farmàcies de la ciutat unes prebendes que no tenien altres establiments, fent ús durant 34 anys d’uns serveis d’ordre públic com es la Policia Local per benefici i comoditat seva.
Durant el transcurs d’anys, hi hagué varis intents des de les prefectures de les Policies Locals amb els responsables de les farmàcies manacorines per suprimir aquest servei d’acompanyament, evitant molèsties al ciutadà. Totes quedaven en paper banyat. Era evident que de part dels farmacèutics no es volia perdre aquella prebenda atorgada d’una forma diguessim provisional i que fos retirada de cop.
Durant aquests anys, moltes de situacions es varen viure de forma grotesca i kafkiana, algunes d’elles eren gracioses, altres tenses, per la negativa de l’empleat a obrir la farmàcia per atendre a una jove que se li havia caigut el pot de llet i no podia alimentar al seu fill aquella nit.
Algunes d’aquestes situacions foren descrites en el llibre “L’altra pell”, del mateix autor d’aquest reportatge i publicat per l’editorial Lleonard Muntaner l’any 2011.
A finals de l’any 2018, el Cap de la Policia Local amparant-se en un Decret 92/2000 de 23 de juny, va comunicar al personal de la Policia Local que el servei d’assistència a les farmàcies durant els vespres es deixava de realitzar a partir de l’1 de novembre.
Durant aquests 34 anys que es va realitzar aquest curiós servei, 10 batles distints ocuparen la batlia de Manacor, i fins a 13 regidors diferents ocuparen el càrrec de regidor d’Interior (abans també ocupaven la responsabilitat com a regidor d’Interior i de Serveis).
Mai ningú es va voler pronunciar, evidentment es tractava d’un tema tabú.