Entrevistas

Pep Jaume, el que en uns mesos serà el nou batle de Sant Llorenç: “Des de fora tot sempre es veu molt més fàcil. ‘Saps si jo entrava!’, deiem pel bar, però no ho és fàcil quan ets a dins”

Magdalena Ordinas 

A les darreres eleccions municipals, es va presentar per primera vegada com a candidat a la batlia del PSIB-PSOE de Sant Llorenç, Pep Jaume Umbert. Després de 20 anys de què el seu partit donés suport al candidat de GISCa, Mateu Puigròs, aquests consideraren que havia arribat l’hora de que el PSOE compartís batlia, i més amb els resultats del PSIB-PSOE llorencí, que fou l’únic partit de Sant Llorenç que pujà amb força per a poder disputar, o al manco exigir, un temps de presidència del Consistori llorencí, aconseguint quatre regidors, amb la veterana Maria Galmés, i  entrant per primera vegada Sergi Miquel Andreu i Catalina Rosselló. 

Així les coses, si es compleix el pacte signat a les passades eleccions, a partir del proper mes de novembre, el batle Mateu Puigròs cedirà la batlia a Pep Jaume, actual 2on tinent de batle i regidor de Urbanisme i Obres, Memòria Històrica, i Recursos Humans. En Pep ha destacat pel seu interès per a recuperar la memòria històrica i retre homenatge als represaliats de la Guerra Civil Espanyola. 

 

– Pep, amb confiança, hem sentit rumors que encara no està massa clar que el pròxim mes de novembre el batle Mateu Puigròs respecti el pacte i et cedeixi la batlia els 18 darrers mesos de legislatura. Què ens pots dir al respecte? 

– Saps, i sobretot si me demanes que et parli amb confiança, que m’ho hauràs de dir tu. No te sabria respondre exactament a aquesta pregunta. Hauràs de demanar-ho a la font que t’ha fet arribar el rumor. Jo procur no fer massa cas als rumors. Jo el que et puc dir és que tenim un equip de govern fort i lleial i que fa feina per superar una altra crisi important en la vida del nostre municipi. 

– A l’actual legislatura, tens al teu càrrec les regidories d’Urbanisme i obres, Memòria històrica, i Recursos humans. Parlem primer d’Urbanisme. Quins són els projectes més destacats que has duit a terme i quins queden pendents? 

– Des d’Urbanisme, el repte més important ha estat i serà la modificació de les normes subsidiàries per adaptar les edificabilitats a les zones afectades per la torrentada. La modificació nº 30 ja ha estat aprovada inicialment i una vegada estudiades totes les al.legacions es farà una segona aprovació inicial. Tots els tràmits administratius són lents, i per això hem separat un punt d’aquesta modificació, la nº 31 que parla d’altures edificables, per si aquesta, que és més senzilla, es pot accelerar la tramitació. El que ve a dir és que es seguiran considerant planta baixa les situades en altures superiors a 60cm si així ho ha dictat recursos hídrics, pel que fa a que fins a altures de fins a 150cm les edificacions no perdrien cap planta. Les negociacions amb Carreteres per tal d’adequar el pont de la Variant també n’és un punt fort, que encare que, la veritat, tot vagi molt a poc a poc, com de les propostes de recursos hídrics que presentaran al govern d’Espanya per donar el màxim de seguretat possible al tema del torrent. 

– Pel que fa a Recursos humans, quina ha estat la teva tasca? 

– Aquesta és una cartera transversal, coordina totes les altres àrees en les negociacions i creació de places, i és una cartera on hi hem treballat colze a colze amb el Batle. 

– El febrer de 2020, a una entrevista publicada al “Manacor Comarcal”, vas dir que una de les teves prioritats dins l’actual legislatura seria lluitar per aconseguir un IES (Institut) al poble. Has posat en marxa aquest projecte? 

– Es un dels punts pactats entre tots com a equip de govern, i hem tengut converses amb Educació per si seria possible al manco un centre integrat, on es va començar l’experiència a Ciutat amb, crec, dos centres on els alumnes cursen estudis fins als 14 anys. La setmana passada ens entrevistàrem amb el director General de Formació Professional, amb la possibilitat de cedir-los a Cala Millor un solar qualificat d’educatiu per a la creació d’un centre integrat de FP, amb cicles relacionats amb l’hostaleria: idiomes, manteniment d’edificis hotelers,… 

– El desembre de 2018, es va instal.lar a Sant Llorenç la primera pedra del Projecte Stolpersteine de la memòria històrica, en record de Bernat Estelrich, que va ser batle de Sant Llorenç i afusellat a Manacor. Però em vas dir que a l’actual legislatura t’agradaria poder retre homenatge a altres víctimes de Son Carrió i Sant Llorenç que foren condemnades a mort i afusellades per les seves idees entre el 1936 i 1937. Parlem un poc d’aquestes víctimes i les noves “pedres de la memòria” que heu posat… 

– Al nostre municipi, 13 persones foren represaliades, apart de les víctimes llorencines en els vint dies de guerra de la nostra comarca i altres caiguts en episodis a la península. Aquestes 13 persones van ser robades, segrestades de les seves famílies i avui en dia, més de 80 anys després, encara no se sap on són. El projecte Stolpersteine neix de la iniciativa de l’artista alemany Gunter Denmig i és un projecte internacional que ja compta amb més de 75.000 ‘pedres de la memòria’ repartides per Europa. La passada setmana en vàrem col.locar tres a Sant Llorenç, dedicades a Llorenç Llull Duran “Galina”, Guillem Pasqual Llodrà “Tomasset”, i Miquel Riera Parera “Cucaiada”; i dues més a Son Carrió, dedicades a un matrimoni carrioner,  Magdalena Bassa Galmés “Coniera i Móra”, i al seu home Jaume Carrió Bauzà “Fontpella”. Ara n’haurem posades 6 en total, i en faltaran 7 més. La meva opinió és que feim 40 anys tard. Dijous passat les dues que posàrem a Son Carrió eren dedicades a un matrimoni que va deixar una nina d’un any òrfa, que ja no hi és; feim tard. També en contraposició vull destacar la de Guillem Pascual, per la emoció viscuda per la seva filla, que té 90 anys i que era present a l’acte, i recorda quan varen detenir al seu pare i com el visità durant mig any a la presó de Manacor. 

– Referent el tema de les exhumacions de Son Coletes de Manacor, quina opinió general té sobre aquest tema? 

– Re-enganxaré amb la pregunta anterior. Com et deia, és tard. Quants de fills, germans, esposes o marits que falten, no han sabut mai més dels seus? alguns diran que és obrir ferides, que és el passat, idò res més lluny de la realitat, es tracta d’un acte de justícia i sobretot de descans, trobar les restes del teu pare, germà,… que et van robar, i donar-li un enterrament digne. 

– A l’actual legislatura, per primera vegada a Sant Llorenç el PSOE aconseguí entrar 4 regidors. Satisfet del treball dels teus companys? 

– Molt, el treball, la il.lusió i la participació és màxima, i diria que han tengut una estrena difícil per les arèes que ocupen, però és que ha estat difícil per a tots… per això mateix parlava abans que és necessari un equip de govern unit i fort per superar aquest repte, i altres. 

– En què ha canviat el teu tarannà i opinió sobre la política, de l’abans, de no estar dins política, al després d’adentrar-te dins ella? 

– Des de fora tot sempre es veu molt més fàcil. -“Saps si jo entrava!”, deiem pel bar-, però no ho és fàcil. Hi ha lleis i regles, moltes, tot s’ha de respectar, faltaria més, i en política el més important és debatre i negociar… però crec -i no ho hauria de dir jo- que segueixo sent el mateix Pep “Gall” de sempre. No m’agrada imposar; millor aconsellar, i sobretot parlar. 

– Què creus que pot fer un polític com tu, ò que haurieu de fer, per així donar-vos una major credibilitat cap a la ciutadania? 

– El ciutadà no vol que l’enganin i que li facin promeses impossibles. Si te demanen, no diguis “sí, sí, sí,…”, si llavors és “no, no, no,…”. Per aconseguir la credibilitat, la honradesa i la transparència, el que t’he dit és bàsic, no té més secrets. 

– Quins canvis faràs a partir del novembre, gràcies a ser batle, enlloc de ser “un Regidor més”? O no canviaràs res, excepte que seràs el batle… 

– Tenim un programa de govern signat amb tots els partits que governam, i aquest és l’objectiu a complir. A en Mateu li vull reconèixer que és i ha estat un bon batle, i els resultats ho demostren. Què canviarà?, supòs la manera de fer-ho, que no té perquè ser millor ni pitjor, serà diferent. A nivell personal faig feina des de fa 26 anys a la mateixa empresa, he viscut diferents propietaris, uns socis han vingut i altres han marxat, he tingut diferents encarregats i gerents, però sempre hem venut el mateix producte, de diferent manera, sí, però seguim allà mateix fent el mateix. Qualsevol persona que vulgui liderar un projecte, en elsector públic o privat, ha de tenir clar l’objectiu i respectar les regles, llavors ja li donaràs el teu caràcter. 

– Creus que el Govern de l’Estat dóna la suficient ajuda a la ciutadania de les Illes Balears? 

– Crec que vivim a una regió privilegiada, on aportam moltíssim i en què les balances fiscals ens perjudiquen, però també és vera que en ocasions, com la crisi que ara vivim, hi deu haver més persones ajudades amb ERTES a les Balears que a Castella, eh? que no ho sé… 

– Seguint amb el mateix fil… creus justificada l’opinió de molta gent -i així és-, de que les Illes Balears ajuden més a l’Estat en general, i en contrapartida, ens donen molt poc? 

– No te puc dir que no, però és un debat difícil, no ens fixem només amb el que aportam ò rebem. Posaré un exemple: ens canviaríem a viure a una regió de les que reben més del que aporten? 

– Què en penses de l’estat actual ocasionat per la Covid-19. Creus que veurem turisme a la zona costanera aquest estiu? 

– Les vacunacions van al ritme que poden amb la producció i arribada de les dosis, i hem de pensar que s’ha de vacunar a un planeta sencer… 7 mil milions de persones. Però just ahir llegia una bona notícia: el passaport de vacunació. És necessari per a l’inici de l’activitat econòmica turística, motor de propulsió d’aquestes illes, però sempre amb seguretat sanitària. 

– Pel que respecta a la política nacional, veus “bon rollo” entre el PSOE i Unidas Podemos?, ò hi veus perill de què no acabin gaire bé. 

– Veig “estires i afluixes” com les de qualsevol equip de govern. En aquesta entrevista he dit vàries vegades que tenim un equip unit i fort, i potser un dels nostres secrets del nostre equip de govern és la lleialtat i sobretot el discutir “a porta tancada”. Si arribam a l’enteniment, que sempre hi hem arribat, no fa falta desacreditar als socis de govern. Un ha de saber triar, i no pots fer oposició a un Govern del que hi formes part; és la meva opinió. 

– Moltes gràcies pel teu temps, sort i molts d’èxits com a batle. Si vols afegir res més, tens la darrera paraula… 

– Només donar-te les gràcies a tú Magdalena, i a la revista “Manacor Comarcal”. Molta salut. 

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba