Cati Bordoy: “Els mallorquins ens callam molt les coses, per això vaig decidir contar aquesta història”

És una dona de números… però també de lletres. Professora de matemàtiques en el seu dia a dia, també li agrada escriure, i recentment ha presentat la seva tercera novel·la, “El cas d’en Cosme Monroig”. Parlam de la manacorina Cati Bordoy, que rep a Manacor Comarcal per xerrar del seu nou llibre.

• Com et trobes després de veure el teu tercer llibre publicat?
• Molt bé, tenia moltes ganes de presentar aquest llibre. Estic molt contenta perquè el llibre ha tengut una gran acollida, fins i tot entre gent que no és lectora i que li ha agradat molt llegir-lo. Només per això ja mereix la pena escriure un llibre. De fet, més d’un lector ja m’ha demanat quan arribarà el quart… Això sí, de la mateixa manera que la resposta de la gent ha estat molt bona, jo esperava una millor resposta de l’Ajuntament de Manacor.
• Per què dius això?
• És un poc frustrant veure com altres ajuntaments propers a Manacor et fan més cas que l’ajuntament del teu poble. El pitjor de tot és que això no és una excepció, passa amb tots els escriptors de Manacor. Això ja succeïa fa anys, però pensava que amb aquest ajuntament seria diferent, i no ho és. La biblioteca municipal no ho posa fàcil a l’hora d’organitzar esdeveniments literaris, ni tampoc quan ha de promocionar els seus autors. Crec que l’Ajuntament s’hauria de fer valer, i donar més facilitats. Sé que no és fàcil, ja que és un ajuntament molt gran i tot du més temps que en altres ajuntaments més petits, però això no hauria de ser una excusa.
• Has xerrat amb qualcú de l’Ajuntament, amb el regidor de Cultura, per exemple?
• Sí, en aquest cas he de dir que l’actitud d’en Ferran Montero ha estat exemplar. És evident que hi ha hagut un canvi a millor, però no crec que sigui suficient. I això no ho dic només per la falta d’autoritat de l’Ajuntament amb la biblioteca, o per la falta de promoció, també ho dic perquè crec que és necessari que no ens oblidem dels nostres escriptors que escriuen en castellà. Jo som la primera que defensa la nostra cultura i la nostra llengua, però això no hauria d’implicar que ens oblidem dels que escriuen en castellà. Crec que en la cultura, sempre, hem de ser més oberts.
• Tornant a “El cas d’en Cosme Monroig”, com definiries, amb poques paraules, aquesta novel·la?
• És un llibre de ficció, però basat en fets reals, que es mou principalment en el gènere policíac, i que ens mostra el Manacor dels anys noranta. Al llarg de la novel·la veim una sèrie de personatges, de carrers, de situacions, que a molts manacorins els durà al Manacor de fa trenta anys. Sense cap dubte, és un llibre que manté intacta la seva essència mallorquina.
• Entenc que el Manacor que apareix en aquest llibre té molt a veure amb els records que tens d’aquella època…
• Sí, en part sí, encara que també hi ha una part d’investigació, ja que la meva memòria és limitada. En el llibre podem veure un Manacor molt distint al que trobam ara. Xerram d’un Manacor molt corrupte, on hi havia un ambient de joc que ara ja no hi és, i on tots, policia i ajuntament inclosos, estaven implicats.
• Què et va impulsar a escriure sobre això?
• Pens que els mallorquins ens callam molt les coses, i principalment per això, per no deixar aquesta història en l’oblit, vaig decidir contar-la. Quan arribes a una certa edat, ja t’és més igual el que podran dir certes persones si xerres d’un tema o d’un altre. Jo volia xerrar d’això, i és el que he fet. Crec que perquè una societat avanci, s’han de contar les coses bones, però també les dolentes, i això és el que he intentat fer amb aquest llibre.
• Com ha estat el procés d’escriure aquesta tercera novel·la?
• Reconec que mai he estat una persona que planifiqui molt els seus llibres. De fet, quan vaig començar aquest llibre, ni tan sols sabia que escriuria un llibre de gènere policíac. Per altra part, som una escriptora ràpida, i en qüestió d’un any o menys ja havia escrit el llibre.
• En quin sentit diries que hi ha hagut una evolució en la teva escriptura, des del teu primer llibre fins aquest?
• Més que res, en la pròpia escriptura en si. Molta gent que ha llegit “El cas d’en Cosme Monroig” m’ha dit, que aquest llibre estava millor escrit que els anteriors, encara que a més d’un lector li agradés més la història que vaig contar en el primer o en el segon llibre. Clar, quan et diuen això, suposa tot un «subidón». De fet, jo mateixa me n’he adonat que he anat aprenent amb el temps, ja que jo no tenia ni tenc cap formació prèvia. Jo som professora de matemàtiques, i les “mates” és el que ha estat dins del meu cap des de fa anys, no l’escriptura. Per tant, amb la pràctica que dona el temps, jo mateixa m’he fixat que ara ja tenc més recursos com escriptora, i també més ganes de fer coses noves.
• Quines són les teves principals fonts d’inspiració a l’hora d’escriure?
• Principalment escoltar i observar la gent. De fet, jo crec que els meus llibres funcionen més que res per això, perquè gràcies a la meva observació, les emocions i els sentiments arriben amb molta més facilitat als lectors. Això sí, més enllà d’observar la gent, també et diria que m’inspiren certs carrers, certs bars, on hi ha un ambient que tot d’una em connecta amb l’escriptura.
• Al començament de l’entrevista, m’has dit que més d’un lector ja t’ha demanat per la quarta novel·la. Ja tens entre mans cap esboç del següent llibre?
• Sí, de fet, quan hagi acabat les presentacions d’“El cas d’en Cosme Monroig” m’agradaria posar-m’hi. A diferència dels treballs anteriors, aquesta vegada m’agradaria fer una sèrie d’historietes, i no una novel·la tal qual. Així mateix, m’agradaria mesclar realitat i ficció, una cosa que no he fet mai, i que voldria provar. De totes maneres, ara només pens en el llibre que tenc a les llibreries.