El patrimoni cultural i material que es transmet de generació en generació, és recreat constantment per les comunitats i grups en funció de l’entorn, la seva interacció amb la naturalesa i la seva història, infonent-los un sentiment d’identitat i continuïtat. El patrimoni cultural és l’herència cultural pròpia del passat d’una comunitat i transmesa a generacions futures. En definitiva, és l’empremta -material, artística, escultòrica, social, cultural, literària…- que hom deixa per a futures generacions i que se conservaran en el temps per gaudir-ne d’elles.
Els polítics, dones i homes que conformen una corporació municipal, són els grups on n’ hi ha un o uns, amb majoria o no, que governa i uns altres, generalment amb minoria, que conforma l’oposició.
Aquests grups de persones, la gran majoria, han acudit a les urnes de la mà i baix les sigles de partits politics de nivell nacional, regional o local. Totes elles adduint, en declaració pública (programa electoral), la intencionalitat de millorar i crear nous projectes, espais d’esbarjo, d’esport, millorar la gestió empresarial, incentivar la creació de noves empreses, oferir nous serveis al ciutadà i modificar l’entorn per fer-lo més habitable. En definitiva, per millorar i donar més nivell i qualitat de vida als seus veïns, al seu poble.
La campanya i el programa electoral (promeses i compromisos) sorgits de les necessitats fetes patents en les veus (anhels i comentaris) de la gent que públicament ho proclama, són l’arma de convicció per a obtenir de la ciutadania els vots suficients per aconseguir una majoria que els doni la possibilitat de conformar alternativa de govern.
En cas de no ser suficient aquest nombre de vots, s’arriba, la majoria de vegades, a pactes amb altres formacions polítiques que, amb menys vots, tenen una similitud o punt de programa en comú.
Les tendències polítiques deriven cap a una banda o l’altra, segons siguin els qui aconsegueixen el poder de governar. Dretes, Esquerres, Centralistes, Nacionalistes o Extremistes. Les altres tendències queden diluïdes dins aquesta o simplement no tenen opció de pronunciament.
En línies generals, la dreta i l’esquerra en política se diferencien en la seva postura enfront de la desigualtat social.
Mentre la dreta l’assumeix com un mal ineludible de la societat i simplement aboga pel treball i el sacrifici com a fórmula per manifestar-se, l’esquerra assumeix el fi de la desigualtat com a missió de l’estat, i la protecció dels més desfavorits com a obligació.
És per això que generalment les dretes s’inclinen pel respecte a la propietat privada. Les esquerres defensen models socials d’assistencialisme, ajuda econòmica i subvenció… emprant per això la despesa pública.
Els quatre anys que dura una legislatura (sense entrebancs) dóna per posar en pràctica, encara que no per acabar-les, totes i cada una d’aquelles idees ja preconcebudes i planificades des del programa electoral.
Dependrà molt el resultat i profit de les inversions que es facin, de com es destinin els cabdals públics, els pressupostos o les necessitats, tenint en compte les urgències pressupostàries que puguin sorgir. Els pressupostos seran més inversionistes o no. Més socials o no. Més conservadors o progressistes.
D’aquí ve la valoració que es podrà fer d’un final de legislatura segons sigui qui ha governat. L’herència (inversió) que deixarà un govern de dretes no serà mai el mateix que un d’esquerres.
De tot això voldria fer una anàlisi del que han sigut un bon grapat d’anys l’herència política deixada a un indret molt concret del nostre municipi, Porto Cristo, avui en boca de tots per unes deficiències produïdes per una empresa que, lícita i legalment, havia aconseguit els drets a dur a terme aquestes obres. Obres que desgraciadament no han satisfet les expectatives creades des de l’inici del projecte.
Arran d’una problemàtica sorgida en les obres duites a terme per una empresa madrilenya d’obra pública, les veus airades, cridaneres i condemnatòries, exhortades des de capitells polítics i associacions, s’han aixecat de manera injusta en contra del pacte de govern, que ostenta la batlia, i concretament en contra del PSOE.
Vegem una valoració d’accions de govern.
Porto Cristo ha tingut des de la implantació de la democràcia distints governs, de distint signe i distinta tendència. De dretes (PP), Centralistes (AIPC), d’esquerres (PSOE)…
- Herència / inversió/ reversió, duta a terme pel PP/AIPC:
PP-AIPC: Pont des Rivet (aixecar), Pont des Rivet (esbucar-lo), Plaça de l’Aljub. Aparcament soterrat. Plaça del Sol i sa Lluna…??? - Herència / inversió duta a terme pel PSOE (i me deixo moltes actuacions), són entre d’altres:
Plaça Marques del Raiguer (Costa d’en Blau), Plaça de la Sirena, Plaça de l’església, Moll de pescadors, Passeig de ses Coves Blanques (efectes temporal Gloria) … Peatonització primera línea.
Si parlem d’educació, just en aquesta legislatura:
Ampliació de l’IES Porto Cristo i la reclamada ampliació del CEIP Ses Comes.
666.000€ a l’Ajuntament per a la creació d’una escoleta municipal a Porto Cristo de 74 places.
Ampliació Ses Comes 826.000€.
Ampliació IES Porto Cristo 715.000€.
Redacció de projectes i altres millores.
Si parlem de l’àrea d’esports:
Després de 17 anys es va canviar el reg i la gespa del camp de futbol de ses Comes per valor de 228.221,73€.
Es va substituir l’enllumenat públic del mateix camp per un de més qualitat i eficiència, per valor de 43.684,50€.
Es varen renovar les pistes de pàdel per valor de 45.342,50€.
I està licitada la propera obra de canvi de paviment de l’IES Porto Cristo per valor de 86.101,27€.
Reviscolança de les festes del Carme.
També es compraren tres remolcs per les carrosses dels reis, cedides en propietat, ja que sempre s’havia de dependre dels pagesos.
Tota l’obra que s’ha fet al Port, és clar que comporta molèsties, incomoditats i més d’una vegada empipament. Tots hem tingut picapedrers, fontaners o electricistes a casa nostra i sabem el que suposa.
Pel que es desprèn de la inversió en les actuacions dites anteriorment, el llegat material, cultural i artístic, a part de la inversió en infraestructura, manteniment d’enllumenat, platja, etcètera…, crec és un llegat, una herència, digna de tenir en compte, ja que el que s’ha fet no caduca en pocs anys i roman per gaudir-lo les properes nissagues, els forans i turistes, ja que tot el duit a terme és per millorar l’estètica, la comoditat del passejar i corretejar (a peu) per gaudir de l’esplèndida panoràmica del port pel visitant i l’orgull dels portenys.
Tots els partits, uns més que els altres, han aportat el que ells pensaven era necessari, urgent o el millor per a Porto Cristo, però de cap manera cap d’ells han aportat intencionalitat ni desig de crear problemes o incomoditats als veïns del Port.
Pens que tota comunitat ha de tenir el suficient criteri, crític i just, per discernir clarament el que són informacions mal dades o deformades, per crear o cercar rendibilitat política a situacions extremes com el que ha passat amb les obres del Port. Crec que el poble és madur, recte i just, i no ha de castigar a una determinada persona o partit per uns desencerts aliens al projectat… i molt menys per beneficiar-ne a un altre. Els resultats finals són el que compten i els veïns qui ho gaudiran.
