Dues enquestes amb rigor científic que he pogut veure aquesta setmana posaven de manifest un tema que de vegades és tabú. La primera deia que un de cada quatre habitants de Mallorca amb dret a vot o bé no se sent gens espanyol o bé s’hi sent poc. Per evitar malentesos direm que ens referim a ciutadans amb el DNI espanyol. La segona afirmava que si demà hi hagués un referèndum sobre la independència de les Illes Balears el percentatge de vots afirmatius se situaria a prop del trenta per cent. Xifres minoritàries, però gens negligibles.
Els sentiments
La primera dada fa referència als sentiments de cadascú. Fa mal lluitar-hi contra els sentiments. Contra els propis. Contra els d’altri és, a més, lleig fer-ho. De tota manera això demostra que no són fixos en el temps i que per tant canvien. Seria la mateixa mentida dir que em sent espanyol com dir que mai no m’hi he sentit. Per quin motiu un al·lot manacorí de final dels anys vuitanta deixa de sentir-se espanyol? Tal vegada per l’èpica guerrillera de Kortatu? Tal vegada per les classes d’història d’Espanya al Mossèn Alcover impartides per na Magdalena Nicolau “Escórpora” en què afirmava que estava prohibit parlar d’Espanya abans del segle XVIII? Tal vegada per la detenció de Macià Manera? Tal vegada per la programació de TV3, tan diferent de les altres televisions del moment? Segurament una mescla de molts de factors, aquests inclosos. Arriba un dia que, primer de manera íntima, no vas amb la selecció espanyola en aquella competició important com ara un mundial de futbol o unes olimpíades i poc després ja ho poses de manifest en el teu entorn (amb acceptació en alguns casos i incomprensió en altres). El que és curiós és que aquest procés mental ja l’hagi viscut avui, amb tots els matisos del món, una quarta part dels nostres conciutadans mallorquins…
Les influències
No sentir-se espanyol, com no sentir-se dels Estats Units d’Amèrica o no sentir-se catòlic, no implica renunciar al bagatge cultural i vital que tenim d’aquests tres àmbits. Tres àmbits que segurament podríem qualificar d’imperials però que tant sí com no conformen i modelen les nostres vides. Voler-se aïllar de Michael Jordan, de McDonalds, de Marta Sánchez, de Perico Delgado o de la Bíblia i el Bon Jesús, per posar exemples dins els cànons del segle passat, segurament ens haurien fet més purs dins la no ingerència però seríem molt més poquets els desertors de la pàtria hispana que no som avui. Això si només parlam de les influències que té la població indígena de Mallorca. Si hi afegim l’altra meitat, comprovarem ben aviat que la complexitat es multiplica per moments. Només es tracta de tenir la bona voluntat i les eines necessàries per gestionar-la.
Les conveniències
Fins ara no hem parlat de política, només de sentiments. La dimensió política de tot plegat l’agafa la segona dada. Allò que un trenta per cent dels mallorquins votaria favorablement a un referèndum d’independència. Aquí ja no es tracta de sentiments, aquí es tractaria de conveniència. No es demana si t’agrada més el gaspatxo que el tumbet. O si, com dèiem abans, et sents molt més mallorquí que no espanyol. Es tracta de si, amb independència del teu origen, ideologia, poder adquisitiu i una mala fi de factors, creus que la gent de les Illes Balears viuríem millor essent independents d’Espanya. Jo n’estic convençut. Motius me’n sobren i la pàgina s’acabarà aviat, però la dada clau, mai desmentida, que l’Estat espanyol se’n du de Mallorca cada any cap a Madrid més de tres mil milions d’euros d’imposts que no retornen mai cap aquí en forma d’inversions o serveis és demolidora. Cada any. Més de tres mil milions cada any que no tornen. M’agradaria que qualque lector fes la reflexió de quina és la magnitud d’aquesta tragèdia. Fa quaranta anys érem la regió número u de l’Estat en renda per càpita. Avui, amb aquesta descapitalització constant ja som la novena. Jo som independentista d’estelada però també som perfectament conscient que la llibertat nacional no arribarà per convenciments patriòtics sinó per convenciments de butxaca. Quan molta més gent entengui que la qualitat dels serveis públics és incompatible amb l’espoli fiscal i que els interessos de Mallorca (sostenibilitat i decreixement turístic) són també incompatibles amb els interessos de l’Estat a Mallorca (munyir la vaca fins la darrera gota) tendrem molt guanyat.
