ActualidadOpinió

«Peus fiters i fites clares!», per Jordi Caldentey

Conec una padrina que té per costum anar adesiara amb la seva néta a fer una volta pel parc de Na Molla, que hi ha darrere l’Institut, a la sortida de Manacor pel camí de Son Fangos. Allà, tant la padrina com la néta, s’hi passegen, hi juguen, hi passen el temps i, fins no fa gaire, s’asseien per berenar a un banc i a una taula de les que hi havia damunt els dos redols amb herba.
Amb això que un dia que se trobaren que era descompareguda la taula que hi solien berenar, i també els seus dos bancs. -Paciència-, va pensar la padrina. S’assegueren a una altra taula i així sortiren del pas. El temps que berenaven, repararen la taula amb els seus bancs a un hortet dels que hi ha darrere el parc, que són uns hortets urbans que l’Ajuntament deixa tenir als qui els en contracten un, ja sigui per passar-hi el temps o per treure’n un profit. Quina barra!, va pensar la padrina, en veure que s’havien feta seva la taula pública, la taula de tothom, amb els seus dos bancs corresponents per seure-hi.
Al cap d’un parell de dies, hi tornen, i se troben amb una altra taula que també havia volat de cap allà darrere, cap al redol dels hortets, també amb els seus dos bancs. I ja t’arreglaràs!
Quan m’ho va comentar, li vaig demanar que hi fes un parell de fotos, que les me va enviar, i que ara aprofit per posar-les aquí damunt. Les dues primeres fotos que veis, són d’allà on hi havia els bancs i les taules, enrevoltades d’herba, i ara no hi són.
Va molt bé que l’Ajuntament (tant el d’ara com els de més enrere com els que vendran més endavant) faci espais públics. Però llavors se n’han de cuidar. Com també va molt bé que posin un redol perquè la gent hi pugui contractar un hortet. Però no han de consentir que ningú (‘hortalà’ o no) arrabassi cap taula ni cap banc de cap parc públic per dur-se-n’ho allà on li convengui.
Justament el temps que posava fil a l’agulla per escriure aquestes quatre retxes, llegesc damunt la primera plana de l’Última Hora que, a Son Espases, se n’hi són ficats devers 35 a fer-hi d’okupas, que no s’aturen de fer males sortides i de fer els comptes i d’envestir tothom, de fer-hi brutor, de moure brega al personal sanitari de l’hospital, tant si són escrivents, com infermeres, com metges, i tota casta d’endemeses per fer la vida impossible a tothom.
A tot això, hi hem d’afegir els ‘okupas’ de cases particulars: Tots coneixem qualcú, de prop o d’enfora, que s’és trobat amb un barrut dins ca seva, que s’hi és mudat, i que ha hagut de passar un calvari de tràmits, paperum i plets per poder tornar entrar dins ca seva. Amb una paraula: vivim un desgavell que no té empena.
A Mallorca, quan els mallorquins hi érem lo normal, hi havia una dita que deia “peus fiters i fites clares”. Volia dir que cadascú era l’únic amo i senyor de dins lo seu i també que les fites eren ben clares (i ben intocables) pertot, tant les partions entre particulars com les partions entre lo particular i lo públic.
És ben necessari que tornem comandar dins ca nostra i que recuperem la nostra cultura de la claredat. Convé que els qui arriben aquí amb voluntat de respecte i d’integració se trobin com a ca seva. Però també que els qui vénen a donar creu i a fer la vida impossible se trobin que no puguin anar per enlloc i no els quedi més remei que tornar-se’n per allà on són venguts més aviat que de pressa.
És ben necessari que hi hagi autoritat. I que l’autoritat vetli si tothom fa les coses bé o si no les hi fa: tant si som els qui fa segles que vivim aquí com si són els acabats de desembarcar. El respecte, l’orde i la disciplina és l’única manera de conviure!

Aquestes dues fotos són d’allà on hi havia els bancs i les taules, enrevoltades d’herba, i ara no hi són
La taula amb els seus bancs ara és a un hortet dels que hi ha darrere el parc

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba