El tren
Sempre solen parlar del tren abans de les eleccions i després, no se’n parla pus. Aquestes persones que van un pic cada mes a discutir al saló d’actes de l’ajuntament i duen tot el maneig de la ciutat, que no és poc i és d’agraïr.
La gent més gran se’n recordarà del tren, quan passava fora de la ciutat. Passava amb bastanta gent i vagons de mercaderia d’aquí cap a Artà i d’Artà cap aquí.
Es començaren a veure Seat 600, valien 63 mil pessetes i la gent els pagava de les hores extra, hi havia molta feina. Aviat la ciutat es va empestar de cotxes: Seat 600, Ondines, Biscuters, etc.
Llavors la gent del tren va començar a minvar, primer amb el tren de vapor, l’antic; i després posaren locomotores de dos vagons que eren com un tramvia. Arribaren a dur 3 o 4 persones i això no era rentable. Així que el tren aturà de passar de Manacor a Artà i més tard, de Manacor a Inca.
Hi va haver molta de gent que va estar contenta que no passàs el tren perquè la ciutat ja estava massa a prop de les vies i de tant en tant hi havia qualque disgust seriós.
Llavors les vies del tren no estaven en condicions com ara. No estaven tancades i mataven molts d’animals per fora vila. També hi havia molts d’accidents mortals de persones tant pels passos a nivell dels camins, com de les carreteres. Només hi havia un senyal que deia: “Ojo al tren”, i molts tenien poca visibilitat.
El tren va matar molta de gent, sobretot al tram que és el Passeig Ferrocarril. Qualque nin que jugava per les vies, persones grans un poc sordes, i alguns suicidis. De tant en tant, sentien a dir “una persona s’ha tirat davall el tren”. Un punt era davant l’auditori, que fa un poc de voltera i hi havia figueres de moro que arribaven fins a les vies, i un altre era l’entrada venint de Palma. Morí bastanta gent.
Només posaven cadenes a l’avinguda del tren, Via Roma, Carrer de Sant Llorenç i Carretera de Palma.
Ara la majoria d’accidents són amb els automòbils, això ja és mal d’aturar. Però els accidents amb el tren, s’acabaren.
La tecnologia fa que una cosa foti l’altra, els automòbils foteren el tren i ara els cotxes elèctrics fotran els de benzina, però no és segura, la cosa. La televisió va fotre la ràdio i ara el mòbil es carregarà el televisor. Fa pena.
Aquella ràdio que deien “veuran la gent” i ningú s’ho creia. Però un dia al 1955 va arribar a la Plaça de les Verdures, a Can Llull. Amb una gentada allà defora, mirant la ràdio que veien la gent, que va ser la ràdio televisió espanyola.
Però alerta amb el mòbil que a la llarga, podria guanyar el plet a la televisió i als mitjans de comunicació. La gent està trabucada amb els mòbils, és increïble, hi ha cases que són cinc persones i una mira la televisió i quatre, el mòbil.
Gent que topes pel carrer ponyint el mòbil i no et miren de cara, en veus amb el patinet, amb una mà el manillar i l’altra amb el mòbil, i això és perillós. Pels llocs peatonals, fent esses enmig de la gent i sense ningú que els cridi l’atenció.
Un temps els veïnats eren com una família, això s’hauria de recuperar. Ara hi ha veïnats nous que viuen a 20 metres de ca meva i encara no m’han dit bon dia. Arribarà que la gent no xerrarà l’una amb l’altra. La gent està sonada, això està ben clar, no només amb el mòbil, sinó amb tot. Jo dic el món trabuca i crec que seria convenient que la humanitat féssim revisions.
La gent mòbil en mà i puny que te puny. Ara no telefonen, tot va per whatsapp. A la casa, tots donen dit al mòbil. Això temps enrere, en canvi, ximbomba en mà a la vetllada, sonant i cantant:
«Ximbombeta que ets de bona,
jo sempre t’alabaré,
tu m’has de dur si convé,
la pastarada i la dona».
