La gent està cansada d’algunes maneres de fer política. És normal. Tots tenim maldecaps, alguns grans i altres petits. La vida ens dona de tant en tant sotragades en el camí, que no podem evitar, i altres vegades ens cercam els maldecaps voluntàriament. A algunes d’aquestes preocupacions pot posar solució l’administració pública, normalment l’Ajuntament. És el cas del clot que, amb el pas de vehicles i la caducitat de l’asfalt, acaba sortint davant ca vostra; o del llum del carrer que no s’encén; o de la tapadora de la cuneta que fa renou cada vegada que hi passen per damunt; o de la vorera del carrer que té les rajoles aixecades i espenyades a punt per travelar-hi. I si la gent del carrer veu com no hi ha una gestió pública eficient que arregli aquestes coses i, en canvi, alguns s’encaparroten en discussions que no acaben mai ni solucionen res, és normal que hi hagi desencant i rebuig.
Altres maldecaps són creats directament per l’administració pública, per exemple és el cas de demanar un permís d’obres i que no el puguis tenir en un temps raonable. Viure a un municipi on passen anys, mentre al poble del costat en uns mesos pots iniciar les obres, és desmoralitzador. I qui digui que això és un maldecap propi d’especuladors, promotors, constructors i gent de molts de doblers que es dedica a això és fals, perquè la majoria un dia o un altre hi haurem de passar, podem tenir una gotera, aixecar-se les rajoles d’una terrassa, haver de fer una reforma o el que sigui. I llavors descobrim amb disgust que podem anar a dur un ciri al Sant Cristo.
La part més bruta de la història la posen els intoxicadors professionals, un exèrcit de voluntaris d’un partit concret que es dediquen a dir mentides i escampar-les tot el possible a través de les xarxes socials. I pobre de qui gosi donar una altra opinió, van en massa contra ell per atacar-lo per tots els fronts. Per posar només dos exemples recents. Aquests dies s’ha tornat a inundar el carrer o carretera de Son Servera, de Porto Cristo; ràpidament es distribuí la “fake new” que aquesta via és propietat del Consell de Mallorca, per dir que no en són responsables els governants municipals de MES, AIPC i PSOE, sinó el govern popular del Consell. Per sort, qualsevol que vulgui cercar la veritat, amb uns pocs clics trobarà el mapa de carreteres del Consell, i veurà que és un carrer propietat de l’Ajuntament de Manacor i, per tant, aquest és responsable de les inundacions que s’hi produeixen perquè no té un clavegueram dimensionat.
Una altra notícia falsa, aquesta més elaborada, va ser la campanya de MES per fer creure que a Son Macià s’hi podien construir un munt de finques de pisos tot al voltant, amb milers de nous habitants, per culpa d’una llei aprovada pel Parlament Balear, o sigui pel PP. Fins i tot va picar algun mitjà de comunicació, i amb l’ajuda d’intel·ligència artificial inventaren una impactant fotografia de Son Macià envoltat de fincotes de pisos. La realitat és que aquesta afirmació és una mentida, perquè llegint la norma es veu que aquesta no ho permet. Però els és igual. Pedra llançada i ja ho aniràs a cercar. Segurament pensaren que si es fa enfadar suficientment a la gent, potser aconseguiran que el 2027 el PP tengui alguns vots menys a Son Macià, però crec que ràpidament tothom els va veure el llautó i la campanya va ser un fracàs absolut.
És una llàstima que a un Ple municipal un espectador demani a un regidor si poden millorar les condicions del pas de vianants per accedir al taller ocupacional d’Aproscom, al costat de les finques del Serralt, i tal regidor, en lloc de contestar al que s’ha demanat, comenci la seva resposta xerrant de l’accés amb cotxe a la plaça de ses verdures. Han de marejar sempre la perdiu? Per què no poden anar al gra i solucionar els problemes de la gent? Queda clar que no en saben, i per això ho han d’embetumar tot de visc.
Basta veure per internet els vídeos dels plens de l’Ajuntament de Manacor, els tenen tots a youtube, ho cerquin per favor si es volen torturar una estona i han tornat masoquistes. Habitualment la resposta que donen els membres de l’equip de govern a les preguntes i propostes formulades per l’oposició, en lloc de ser acollides de manera constructiva, es prenen com un insult personal, al que responen iradament. Les formes d’alguns representants dels ciutadans deixen molt a desitjar, i precisament a això alguns li diuen fer política, justament al contrari de l’autèntic significat de la paraula. És de suposar que alguns dels ciutadans que els varen votar deuen estar contents quan insulten públicament als adversaris. Però cada vegada que actuen així i menyspreen altres persones elegides també democràticament per representar una part de la ciutadania, jo em deman quina cara hauria posat el seu pare o el seu padrí, si estarien orgullosos d’ells.
