Josep Prohens: “Hem pensat enregistrar un CD amb les obres més representatives dels darrers quinze anys, però necessitam el suport de les institucions”

Josep Prohens i Julià, nascut a Felanitx, té els títols superiors d’Harmonia, Contrapunt, Composició i Instrumentació, així com de Piano, Clarinet, Solfeig, Teoria de la Música, Transposició i Acompanyament, a més del Diploma d’Estudis Avançats de la UIB. En una passada entrevista a «Manacor Comarcal» ja publicàrem tot el seu currículum professional (ocupa quasi una plana), per tant, només acabarem dient que, actualment, és acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de les Illes Balears, professor titular de Composició i Orquestració del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears, director de l’Orquestra Contemporània del Conservatori Professional de Música de Felanitx des de la seva creació, i amb la qual el proper dijous 30 de juny a Palma i l’1 de juliol a Felanitx, dirigirà els concerts de fi de curs de l’orquestra.

• Mestre Prohens, formar un conjunt instrumental atípic, ja que no està format pels instruments d’una orquestra tradicional, quines complicacions porta?
• La formació d’aquesta orquestra surt de la matrícula anual dels alumnes, per aquest motiu la instrumentació no està equilibrada i és complicat trobar obres per poder interpretar amb plantilles tan dispars. És per això que sempre estrenam obres de compositors de les Illes Balears i així ampliam i donam a conèixer el nostre patrimoni musical.
• És més mal de fer compondre i dirigir música contempòrania que la típìca música clàssica?
• Bé, jo no som director de carrera ni tampoc he dirigit agrupacions clàssiques. La meva experiència com a professor de composició ha fet que conegui bastant les obres que interpretam perquè moltes són d’alumnes i les hem revisat conjuntament. En relació a la pregunta, diria que la dificultat per dirigir i compondre música clàssica o contemporània és la mateixa. Tot depèn de la formació de cada persona i de la implicació del director i dels alumnes, la qual cosa és un repte difícil però atractiu.

• Com responen els alumnes davant aquest tipus de música?
• Record fa 15 anys, que els alumnes al principi no prestaven atenció a les obres, no escoltaven les explicacions, a alguns no els feia gràcia aquests tipus de peces i fins i tot n’hi havia que es posaven a riure, però a mesura que ha anat passant el temps l’orquestra ha agafat més experiència i crec que ara es troben a gust amb el repertori que fem. Vull matisar que la música que fem és diversa i no és radical.
• I el públic, encara veu la música contemporània com a rara?
• El públic de cada vegada està més preparat per escoltar, analitzar i criticar els concerts que feim. De totes maneres, la música d’avantguarda, la radical, la rara, sempre estarà en desavantatge, per molts de motius que ara no explicarem, en relació a la música tonal.
• És l’única formació orquestral que té la sort de cada any comptar amb compositors que componen exclusivament pels intruments que aquell any hi ha al curs. Com es troben els compositors?
• Així és. Crec que som l’única formació a les Illes que tenim les obres escrites “a mida”, si no seria impossible dur endavant aquest projecte perquè s’haurien de fer arranjaments i això és una altra manera d’entendre aquesta feina. El fet de ser professor de composició del Conservatori Superior m‘ha donat l’oportunitat de conèixer compositors i alumnes de composició, amb la qual cosa sempre he pogut treure endavant aquesta idea.
• Imposa vostè al compositor els tipus de música, o els deixa llibertat per composar el que vulguin?
• Els compositors, quan saben la plantilla de l’orquestra, comencen a escriure d’una manera totalment lliure. Aquest fet enriqueix els continguts de les programacions, ja que hi ha molts d’estils diferents, enguany concretament dotze, perquè cada compositor té la seva manera d’escriure: contemporània, jazz, “música de pel·lícula”, clàssic, actual, etc.

• Els compositors, escolten les obres abans de l’estrena? O fins que arriba el concert no les escolten?
• Els compositors, quan falten més o manco tres setmanes pels concerts, venen a escoltar les obres i això serveix per acabar d’ajustar o de canviar algunes coses que el compositor trobi oportú, com per exemple tempo, matisos, articulacions, etc. També és important que venguin, perquè els alumnes coneixen de primera mà el compositor i això és un fet que ells troben extraordinari. Poder sentir les explicacions dels compositors al moment fa que mostrin més interès per a la interpretació.
• Ha pensat en enregistrar i publicar les obres que ha estrenat a l’Aula de Música Contemporània?
• Hem pensat enregistrar un CD amb les obres més representatives dels darrers quinze anys, però és un tema complicat. Necessitam suport de les institucions i això no sempre s’aconsegueix.
• Quines mancances musicals hi ha dins els centres de les Illes Balears?
• Pens que a les Illes, i sobretot als centres que conec, estan ben equipats, podem estar contents perquè la majoria d’alumnes que van als conservatoris o escoles de música és gent que té moltes ganes d’aprendre i normalment són bons alumnes a primària, secundària i batxiller. Aquest fet facilita la tasca dels professors i també la seva organització.
• Se comenta que es vol jubilar prest. Com veu el futur de l’Aula de Música Contemporània del Conservatori de Felanitx, sense en Josep Prohens al capdavant?
• Em jubilaré al 2023, o sigui que faré un curs més. Tot arriba i la societat avança, per tant, s’ha de donar pas als professionals que venen al darrere, que per cert, tenen una formació excel·lent. Per sort no hi ha ningú indispensable i l’Aula seguirà endavant i formant alumnes.
• Dijous 30 de juny i divendres 1 de juliol, estan prevists els concerts de l’Orquestra de l’Aula de Música Contemporània a Palma i Felanitx, respectivament, amb obres de 12 compositors. Ens podria explicar un poc les obres i la dificultat que comporten pels components de l’orquestra?
• Les obres que estrenam enguany són molt diverses: van des de les obres contemporànies melòdiques, i jo diria que serveixen per a posar música a pel·lícules, fins el jazz. Enguany tenim com a novetat dues obres curioses. La primera, que duu per títol “Ara l’amor me diu que és primavera”, és una obra d’en Biel Oliver per a soprano i orquestra amb lletra de Guillem d’Efak que canta na Maria Rosselló, i l’altra que es diu “A serial Swing”, del compositor Juan Giménez, una obra per a bateria de jazz solista i grup instrumental que està dedicada a Jaume Roig, que ell mateix estrenarà. La resta d’obres són molt interessants, tant pel seu llenguatge com per la seva qualitat musical. Els compositors són: Gemma Camps, José María Núñez, Bartomeu Artigues, Laura Pons, José Mª Moreno, Juan Luis Escrivá, Jaume Rosselló i J.V. Franco.
• Al llarg de la seva dilatada carrera ha impartit classes i ha ensenyat a estimar la música a molts de joves i al·lotes, a més de composar nombroses obres. Quins consells donaria als joves i al·lotes que es vulguin dedicar a la composició?
• El consell és sempre el mateix: estudiar, estudiar i estudiar, no perdre l’esperança i sobretot que aprenguin a valorar la sinceritat en tots els aspectes, tant musicals com personals. D’aquesta manera serà més fàcil aconseguir els objectius que s’havien proposat.