ActualidadNoticias

Homenatge a Hilari De Cara a na Camel.la, amb la col.locació d’una placa amb tast del poema a les milicianes del aplec “Carrer d’Artà”

La celebració a Manacor del Dia Mundial de la Poesia, coincidint amb el començament de la Primavera, establert per la UNESCO a l’any 1999 a rel d’una petició del editor Antonio Pastor Bustamente, per segon any consecutiu a Manacor no s’ha pogut celebrar amb el correvila per diferents locals connectats amb el món de la cultura i domicilis particulars de reconeguts poetes manacorins.

Les prou conegudes i fastigoses restriccions de relació i tracte entre persones imposat per la pandèmia provocada per la Covid-19, ho ha impedit.

Així i tot, un grapat de manacorins i manacorines, decididament partidaris de l’art de l’expressió de la bellesa amb la paraula, el diumenge 21 de març, a l’horabaixa, es reuniren al passeig de na Camel.la, just a l’indret de la columna ornamental més propera a l’Escola Graduada, on es destapà una placa amb uns versos d’uns del poemes de l’aplec “Carrer d’Artà”, publicat pel professor, poeta i escriptor Hilari De Cara i Casaleiz.

Sobre la relació entre la placa dedicada a Hilari i el passeig de na Camel.la, cal cercar-la a les lletres del poema reproduïdes a la mateixa placa: “Primer les varen mostrar a Sa Bassa, els senyors de Ciutat i els rics del poble flastomaven ‘putes’, ‘roges’, cafès, herbes dolces, copes de brandi i qui podia callava”… Tota una clara referència del racó just baix de l’escala de l’Escola Graduada, on quedaren retingudes i humiliades les cinc infermeres milicianes just el vespre abans d’esser afusellades sense judici previ a Son Coletes.

Hilari De Cara i Casaleiz va néixer a Ceuta, però va esdevenir manacorí per voluntat pròpia, on visqué 35 anys dedicat a l’ensenyança com a Catedràtic de Literatura Espanyola i vivint plenament el món de la nostra inquietud cultural i de moltes de les nostres curolles.

Després de que destapés la placa amb el text abans reproduït textualment, feu referència a Manacor com a el seu poble, la seva ciutat i com a capital de la literatura catalana a les Illes, llegint seguidament una part del poema en que conta els fets que allà succeïren com una fita de la crueltat i de la misèria moral de les tropes feixistes.

Seguidament es llegí un poema de Cristina Salom, dedicat sobre el tema de la repressió, i un acròstic dedicat a la infermera miliciana autora del diari de la qui es desconeix el seu nom, acròstic del qui és autora la presidenta del col.lectiu Dones de Llevant Antònia Matamalas.

A modo d’un autèntic epíleg de luxe, el Catedràtic d’Economia de la UIB Antoni Riera Font, llegí un poema amb el tema central de l’actual pandèmia convertida en personatge nefast amb el qui ens ha tocat conviure entre la malaltia i la por que genera.

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba