Fa uns dies vaig ser testimoni d’una situació que hagués pogut acabar malament, en un pas de vianants totalment esborrat. Va ser com un miracle que la persona que passava no es fes mal. Per això és necessari xerrar d’aquestes coses als mitjans de comunicació, per pressionar en la mesura de les nostres possibilitats per veure si es poden solucionar. Acompanya l’escrit d’aquesta setmana una fotografia d’aquest pas de vianants que deia, i no és de cap carrer on tengui cap competència cap altra administració que no sigui l’Ajuntament de Manacor, perquè ningú tengui l’excusa ideal per tirar la pilota a un altre. I, com una comparació, s’hi pot veure a l’esquerra l’estat actual i a la dreta com hauria d’estar, si no es tengués completament abandonat el manteniment de tot el municipi.
Siguem positius. Aconseguirem tenir el municipi un dia així, arreglat, no ho hem de dubtar. No serà amb aquest govern municipal, cert, però crec que es pot fer. Ara bé, si a una casa cada vegada que apareix un problema es va solucionant, i no es deixa de la mà de Déu, el seu estat no es degrada, i el mateix passa amb els nuclis urbans. Manacor, després de tants anys d’abandonament de tots els seus nuclis de població i dels camins rurals, ha arribat a un punt que necessita mà de metge de bon de veres, i la inversió en rehabilitació que s’hi ha de fer és ara molt més gran. N’hem de ser conscients, no serà fàcil, però es farà.
Tenim dues opcions per la legislatura vinent. Seguir en la mateixa línia, deixant que Manacor es continuï degradant, amb voreres més aptes per fer-hi acrobàcies amb monopatí que per caminar-hi persones, i carrers amb clots per anar-hi en bicicleta de muntanya o moto de trial, o començar a posar les coses en ordre. Del que triï la gent de Manacor el 2027 sabrem quines són les prioritats de la majoria de la població. I aquestes seran les prioritats que s’hauran de respectar segons les regles de la democràcia, agradin o no. El que queda clar és que si es vol fer feina per posar les coses en ordre, la que ve serà una legislatura de gestió, gestió i gestió, amb baixíssima càrrega ideològica.
Ha acabat el temps de queixar-se, és el moment de les propostes en positiu. Ja fa temps que ens trobam en precampanya electoral, algunes formacions ja han començat a fer propostes, i això s’intensificarà els pròxims mesos. També hi ha particulars que s’han proposat posar el seu granet d’arena per ajudar la gent, com el veïnat del carrer Antoni Galmés que ha instal·lat cartells al seu carrer, per avisar del mal estat de la vorera, no fos cosa que qualcú distret amb el mòbil es pegui una morrada. Tan curiosa ha estat la iniciativa que fins i tot IB3 es va desplaçar a Manacor per fer-ne un reportatge.
És ben sabut que pel centre de Manacor habitualment hi passa a netejar un vehicle amb aigua a pressió, com també l’agranadora aquella que fa tant renou i pols com l’enlairament de l’Apol·lo 11. Són dos vehicles que rarament es veuen pels carrers de les foranes. I és precisament als carrers més allunyats del centre on encara queden alguns veïnats que no els queda més remei que treure la granera i passar-la per la seva vorera, sobretot si tenen arbres i no volen que fulles i flors els entrin a les cotxeries o dins les cases. Abans tothom netejava la seva vorera, no només agranar, també hi havia qui la fregava. És just això d’haver de netejar davant ca seva, uns sí i els altres no, només perquè l’Ajuntament fa parts i quarts? Idò sense protestar, sinó acceptant-ho com una cosa més de la vida, hi ha qui ho fa.
Però com que aquest és un article d’estiu, no ens enfadem, que flueixi el bon ambient. Qui vulgui fer res, que ho faci. Qui vulgui canviar res, que ho canviï. Qui estigui bé, que no es mogui. Però volguem o no… Tic, tac, tic, tac… falten només 297 dies.
