El Teatre de Manacor va acollir la presentació del llibre de Guillem Sureda «Perdut», «U.D. Barracar 1977-2016», que va comptar amb una assistència més que notable, el passat dijous 28. Centenars de persones varen ser presents en aquest acte, presentat per l’escriptor manacorí Bernat Nadal, per l’expresident de la Federació Balear de Futbol, Miquel Bestard, pel batle Miquel Oliver i per l’autor del llibre, Guillem Sureda. A més del batle, hi varen ser presents altres representants polítics, com l’actual regidor de Cultura i Govern Obert, Ferran Montero, o la líder del PSOE, Núria Hinojosa.
La presentació va començar amb unes paraules de Bernat Nadal, que va posar en valor el principal objectiu d’aquest llibre, que no era altre que destacar la feina de Toni Sureda «Perdut»: «Poques persones eren tan altruistes com ell. La seva labor a l’hora de fomentar l’esport amb tots aquells nins que jugaven al carrer va ser encomiable. Treballant d’aquesta manera, va convertir al Barracar no només en un equip de futbol, també en una ONG per a tots aquells nins sense possibilitats», va destacar Nadal, qui va emfatitzar en el caràcter familiar que sempre va acompanyar al club manacorí, de la mateixa manera que va subratllar el gran treball de l’autor a l’hora de fer un llibre tan extens com detallat.
La segona intervenció va ser d’en Miquel Bestard, antic president de la Federació Balear de Futbol, i vell amic d’en Toni Sureda «Perdut». Bestard va començar la seva intervenció destacant les vides paral·leles que varen viure Toni Sureda i ell mateix: «Tots dos vam ser jugadors, entrenadors i directius de petits equips de l’illa, lluitant sempre pel futbol petit. Una vegada que ens vàrem conèixer, vàrem mantenir una gran col·laboració i una estreta amistat. En Toni era una persona extraordinària, que va viure sempre pel futbol i l’esport«, va assegurar Bestard, per just després donar-li l’enhorabona al seu fill pel llibre. «És una pena que ton pare no hi sigui per veure això. Estaria molt content i molt orgullós de tu«, va concluir.
Miquel Oliver: “És un llibre fet amb orgull, passió i molta feina”
Després d’un llarg i emotiu aplaudiment, va ser el torn del batle Oliver. De la mateixa manera que el primer conferenciant, Miquel Oliver va destacar en primer lloc el principal motiu de la celebració de l’acte. «Venim aquí a recordar qui va ser en Toni i el que va fer, i ho venim a fer gràcies al seu fill, que deixa un llibre per a les futures generacions. Un treball fet amb orgull, passió i molt feina». A continuació, el batle va posar en valor la tasca de Toni Sureda «Perdut»: «En Toni representava el Manacor dels treballadors, el Manacor que ens agrada a tots. No era fàcil plasmar tot això en un llibre, i en Guillem ho ha aconseguit sobradament«. Així mateix, el batle també va fer un breu incís en la manera en què aquest llibre va començar a ser una realitat: «En Guillem va arribar a l’ajuntament, va entrar en el meu despatx, i va posar damunt la taula un munt de fotos, de papers… No vos imaginau la quantitat d’informació que hi havia en aquella taula. D’aquesta manera, no vos podeu estranyar que quan mireu el llibre per primera vegada vos sorprengui gratament» va dir Miquel Oliver, mentre mostrava al públic el gran volum de pàgines que hi havia al llibre. Finalment, el batle va tancar la seva intervenció animant a la concurrència a comprar el llibre, i agraïnt una vegada més a l’autor del llibre i al seu pare tot el que han fet per Manacor i pels manacorins.
Com era de suposar, Guillem Sureda «Perdut» va ser la darrera persona en intervenir. Després de donar les gràcies a tots per la seva assistència, l’autor va explicar què va impulsar-lo a escriure aquest llibre, de la mateixa manera que va detallar l’estructura de l’obra i algunes anècdotes que va redescobrir en la seva investigació per escriure el llibre. Entre totes aquestes anècdotes, Sureda va destacar el fet de com el Barracar va ser el primer club del Llevant (i probablement de Mallorca) que va inscriure el primer equip federat femení, ni més ni menys que en la temporada 1996-1997. Guillem Sureda va demanar a aquestes exjugadores que varen formar part del Barracar femení que fessin acte de presència, i un conjunt de dones de prop de quaranta anys es van aixecar dels seus seients, provocant un emotiu aplaudiment per part de tot el teatre.
Un emotiu vídeo per tancar la presentació
Just després, Sureda va demanar un aplaudiment per altres persones molt importants en la història del club, com n’Emilio Rubio, únic directiu que encara segueix viu, o en Juan Roldán Zurita, que va ser el secretari del Barracar durant vint anys. Totes les peticions d’en Guillem Sureda varen ser acollides amb un llarg i emotiu aplaudiment per part de tots els presents. Per acabar la seva intervenció, ja sense poder reprimir les llàgrimes, l’autor de «U.D. Barracar 1977-2016» va fer un breu resum del que ha suposat escriure aquest llibre. «Aquest llibre és un testimoni històric del Barracar, vull que els lectors s’ho passin tan bé en la seva lectura com jo quan el vaig escriure«, va assegurar Sureda, que per tancar el seu discurs, va donar pas a un vídeo de vint-i-cinc minuts que molts no esperaven.
Des que va començar la projecció del vídeo, rialles, aplaudiments i murmuris hi varen ser presents fins al final, en una filmació molt emotiva però també plagada de moments molts graciosos, tots ells protagonitzats per Toni Sureda «Perdut». En el vídeo hi varen aparèixer partits, presentacions, sopars de club…, i tot això sempre acompanyat de bona música. Una vegada finalitzada la projecció, hi va haver un minut ininterromput d’aplaudiments, tancant així una presentació molt entretinguda i emotiva.
