En aquesta mateixa edició del Manacor Comarcal hi toca sortir una entrevista a Llorenç Galmés, president del Consell de Mallorca, i una altra al regidor Joan Juan «Tauleta», tots dos del Partit Popular. Per tal de compensar un poc l’efecte del flanc dretà el nostre director ha volgut proposar un article des del punt de vista esquerrà. No tenc la vehemència de Tauleta ni la persistència de Jaume Rigo com per fer alguna diatriba exagerada en favor de l’esquerra i del govern municipal. Tanmateix, allò que podem intentar és valorar com està, a exactament un any vista de les eleccions, el panorama municipal a l’esquerra del PP i de Vox.
La sociologia manacorina
La percepció personal, per molta mili que algú pugui tenir, no és suficient per avaluar determinades característiques polítiques d’una població. Perquè tots estam carregats de prejudicis i perquè la bombolla en què es mou cadascú no és necessàriament un reflex del poble real. Per això hi ha enquestes i eleccions. Les eleccions no s’equivoquen mai. Les enquestes, si estan ben fetes i no són excessivament ambicioses tampoc. I què diuen de Manacor les enquestes? Essencialment que és un municipi amb un cens prou més dretà i mallorquí que la mitjana illenca. Dins els temes que preocupen molt ens indiquen que n’hi ha dos que ho fan més que a la mitjana de municipis i dos que ho fan menys. Els que més: el manteniment de l’espai públic i la saturació del trànsit. Els que menys: la seguretat i la neteja. Tot i les diferències, són els quatre punts d’àmbit municipal que amb diferència preocupen més la gent. Una altra dada diferenciadora és l’orgull pel lideratge cultural i la promoció de les arts nostrades amb una mitjana que s’acosta al notable, a diferència de totes les altres disciplines que ronden entre el suspens alt o l’aprovat. Una altra qüestió que preocupa a la majoria del cens és també la immigració. Quant a la composició del cens, que no del padró, el dia de les eleccions podem aventurar sense fer-nos gaire enfora a la realitat que el seixanta per cent de les persones amb dret a vot és d’origen mallorquí-català, un trenta d’origen castellà-espanyol i un deu per cent d’altres indrets si fa no fa repartit a parts iguals entre nord-africans, europeus i sud-americans. Quedi clar que parlam del cens, o sigui de les persones amb dret a vot.
Els bolets de MÉS-Esquerra
Tant el PSOE com AIPC és obvi que estan a l’esquerra del PP i Vox. Poc direm avui al respecte. Només que malgrat el fort, fortíssim, desgast socialista a nivell estatal que sens dubte arrossega perquè tant per bé o per mal sempre ho ha fet, s’ha fet coneixedor que d’ençà que són al govern municipal moltes coses s’han estabilitzat i la gestió ha agafat velocitat de creuer. Quant a AIPC, tot i el rum-rum que hi pugui haver, són un valor segur al seu àmbit territorial i moltes coses grosses haurien de passar per no continuar amb l’hegemonia total i absoluta a Portocristo. Quant al partit guanyador a les tres darreres eleccions i pujant un regidor a cada cita, MÉS-Esquerra, la cosa no és tan calmada. Tres factors seran determinants. En primer lloc l’anunciada retirada de Miquel Oliver i la rumorejada entrada de Ferran Montero a la part més alta de la llista. Segurament és el més important per tot el que implica però hi ha dues coses més. Un bolet a banda i banda del seu espectre polític. Al flanc dret l’operació de Joan Lladó per reformular el PI i al flanc esquerre l’eterna promesa de la llista de l’esquerra radical de matriu cupaire de nom Embat. De com es resolgui la qüestió successòria i de l’èxit o fracàs dels bolets en depèn la quarta victòria electoral consecutiva de MÉS-Esquerra o la primera del PP d’ençà de l’any 2011.
La història
Què ens diuen les dades de més de prop de cinquanta anys d’eleccions municipals a Manacor? Opcions d’esquerra radical n’hi ha hagudes sempre de 1979 ençà. Han fracassat a cada cita amb les urnes llevat de l’any 2015 i 2019 en què Carles Grimalt entrà de regidor únic per Som Manacor la primera vegada i per Unides Podem la segona. Curiosament, amb unes estranyes manifestacions en què afirmava no ser de dretes ni d’esquerres tot i el vent a favor que bufava aleshores per Pablo Iglesias i el seu moviment. Actualment no és el millor moment de la història de la CUP ni del seu entorn però mai s’ha de descartar res. Caldrà que remin fort i sobretot que surtin de la bombolla si volen tocar pèl. Quant a l’espai de Per Mallorca s’ha de dir que a Manacor existeix. Unió Mallorquina va arribar als quatre regidors els anys vuitanta i el PI en feu cinc l’any 2015. La cosa és que la política de fitxatges i de cares visibles sembla que no hi ha tant l’objectiu de recuperar aquest espai sinó més bé minar la pesquera de MÉS-Esquerra. És curiós que dos posicionaments tan diferents com el quasi orriolisme del nou PI com l’esquerra vera d’Embat vulguin beure del buit deixat per Miquel Oliver i el desgast inevitable de vuit anys de govern. A la collita se veurà el fesol!
