S’Agrícola acull des d’aquest dijous dia 5 d’octubre fins dia 30, una exposició atípica dins l’entitat. I ho és en molts de sentits.
És atípica perquè s’exposa a la planta baixa, així l’artista pensa que les obres les podran veure moltes més persones que si s’exposa a la sala d’exposicions del primer pis.
És atípica perquè no hi haurà inauguració. A partir del dijous estaran exposades una trentena d’imatges fotogràfiques, fins a final de mes.
És també atípica perquè l’autor de les fotografies, lluny d’anunciar l’exposició amb el seu nom i llinatge o bé amb el seu malnom més conegut, signa l’exposició amb el malnom de part de pare, “Bordoi”, per tant, tan sols un nombre reduït de familiars i amics el poden conèixer.
Pens que no estaria malament afirmar que les imatges que s’exposen són en el seu conjunt un autoretrat.
El que s’exposa és la senzillesa, la composició natural, l’encodrament no recercat, la llum que el fotògraf troba a l’atzar, les fraccions de segon plasmades en paper que passen desapercebudes per la majoria de gent, fetes en silenci, sense que gairebé ningú s’assabenti que una càmera les està enfocant.
En Guillem no és una persona que vagui pel món sempre amb la càmera al damunt, ben bé al contrari, fins i tot fuig de les tecnologies fotogràfiques de l’actualitat.
En Guillem Salas empra la càmera fotogràfica (model digital) de la mateixa manera que emprava abans l’analògica, per ell, res ha canviat, no hi cerca afegir tecnologia, tan sols vols poder captar el que el seu cervell reenquadra, i visiona, per amb un clic fer-se seva un porció minúscula de temps, farcida d’unes espontaneïtats, mirades, expressions, sombres, llums… que són exactament les que cercava fa 30 anys.
En Guillem “Barrufau” col·lecciona moments d’actes socials, fugint del que estan captant els altres fotògrafs, no cerca retratar el que és obvi, sovint enquadra mirades o gestos d’altres persones que participen sense saber-ho d’aquella imatge.
Les imatges d’en Guillem de s’Antigor no són sempre en color ni en blanc i negre. Les monocromàtiques no necessiten del color per fer-se valer, la força de les expressions, de l’alegria, de la incertesa, la bauxa, les ombres… les basta per esser especials. No obstant, en les de color, hi ha una explosió de vida, si les lleves el color perden vitalitat.
Sovint sense saber-ho he vist moltes de fotografies d’en Barrufau, a la premsa, revistes, calendaris comercials, llibres, cartells i follets de festes, propagandes… però ell, mai n’ha bravejat. Ni tans sols ho ha esmentat.
En definitiva, crec que seria interesant que si passeu per Sa Bassa, i entrau a s’Agrícola, faceu un tast del que en “Bordoi G.” ens vol dir a través de les seves fotografies. És molt difícil que d’una manera o altra no ens trobem identificats amb alguna imatge.
Gràcies, Guillem.
