“Esperam veure acabada la reforma de l’avinguda des Torrent aquesta legislatura”

Els avenços que s’han fet recentment pel que fa a la reforma de l’avinguda des Torrent ens han empès a xerrar de nou amb el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés. Amb ell tractam aquest punt i molts d’altres, en una entrevista on la mobilitat és el gran tema d’aquesta nova trobada.

• Què ha empès al president del Consell de Mallorca a proposar la limitació d’entrada de vehicles a l’illa?
• Una de les primeres mesures que vàrem adoptar quan vam arribar a la institució insular va ser encarregar un estudi, per disposar d’una radiografia detallada sobre la circulació de vehicles a la nostra illa, i així plantejar una sèrie de mesures per revertir la saturació que pateixen moltes carreteres de Mallorca. Sense cap dubte, xerram d’un problema que s’ha agreujat amb la inacció dels darrers vuit anys. Per primera vegada a la història de Mallorca tenim dades que ens indiquen que, per exemple, només l’any 2023 varen entrar a la nostra illa prop de 400.000 cotxes, un 108% més que l’any 2017. 
• Quines conclusions n’heu tret, d’aquest estudi?
• Una de les conclusions principals que ens aporta aquest estudi és que Mallorca necessita una regulació de l’entrada de vehicles que no paguen l’impost de circulació a les Balears. És a dir, l’estudi de càrrega proposa aplicar restriccions d’accés de cotxes a Mallorca prioritzant els vehicles dels residents. Una limitació que ens permetria tenir més control sobre l’entrada de vehicles com per exemple els de lloguer. L’estudi també planteja una altra mesura que ajudarà a regular l’entrada de vehicles mitjançant una taxa per als cotxes que no tributin a les Balears els mesos de temporada alta. Aquesta mesura no tendrà caràcter recaptatori i sí efectes dissuasius. Per tant, les mesures que planteja l’estudi no afecten els residents a Mallorca perquè tenim molt clar que els residents han d’estar al centre de les nostres polítiques. Mallorca s’enfronta a grans desafiaments, un dels quals és la mobilitat. Hem de millorar la mobilitat a la nostra illa i volem que aquestes mesures siguin consensuades i que tenguin el màxim suport de tots els àmbits de la societat mallorquina.
  – En aquest pla de limitació d’entrada de vehicles a Mallorca també es parla de posar un límit als cotxes de lloguer que entren a l’illa. A partir de quins criteris es faria aquest límit i fins on es podria arribar?
• En primer lloc, volem que aquestes propostes de l’estudi de càrrega siguin consensuades i debatudes en els diferents òrgans competents. Les qüestions tècniques i jurídiques s’hauran d’especificar quan es debati la iniciativa parlamentària que el Consell està disposada a liderar. Pensam que l’objectiu ha de ser anar en la mateixa línia d’Eivissa i Formentera, donant potestat al Ple del Consell per fixar un sostre anual o bianual de vehicles. És evident que també hi haurà d’haver una regulació específica per als negocis de lloguer de cotxes. Però hi insistesc, això seran qüestions que estudiaran els tècnics i juristes quan sigui el moment.
• Quines primeres reaccions t’han arribat del sector del transport pel que fa a aquestes propostes?
• Les primeres reaccions han estat positives, la veritat és que han tengut una bona acollida per part del sector del transport i, fins i tot, l’Associació de Vehicles de Lloguer de Balears (AEVAB) ja ha manifestat el seu suport a aquestes mesures, perquè són plenament conscients que són necessàries per millorar la mobilitat a l’illa. Xerram de mesures transversals que van més enllà d’una legislatura. Tal com hem fet sempre des d’aquest Consell de Mallorca, el consens i el diàleg serà màxim amb el sector implicat, la Comissió de Mobilitat de Mallorca i la Mesa de la Sostenibilitat. Sempre posarem al capdavant l’interès general dels residents a Mallorca. La gestió i la presa de decisions és el que ens reclamen els ciutadans que ens han elegit.
• Cal tenir en compte que actualment també hi ha molts desplaçaments per carretera. Es preveuen mesures en aquest aspecte, com posar certes limitacions, com passa a Formentor?
• En l’apartat de propostes d’àmbits concrets de l’estudi de càrrega, s’enuncien restriccions, regulacions de trànsit i implantacions de busos llançadora en els punts de més saturació i congestió, tal com s’ha fet a Formentor. Mesures que ha d’aplicar la Direcció General de Trànsit (DGT) i que s’han d’estudiar cas per cas i amb el consens de totes les administracions. És a dir, el Consell i els ajuntaments poden proposar, però ha de ser la DGT qui ho determini, ja que és l’organisme que té les competències en la regulació del trànsit.
• Quins trams de carretera de l’illa són més susceptibles a aquestes limitacions?
• L’estudi de càrrega, en aquest sentit, assenyala indrets de congestió de trànsit com per exemple a Manacor l’accés a l’interior des de la carretera Ma-15, o a la resta de l’illa com a la travessia Estellencs, Banyalbufar i Deià, el mirador de na Foradada, la boca nord del túnel de Sóller fins al Port, la travessia de Ca’n Picafort, la zona del Pont dels Anglesos d’Alcúdia, la travessia de Campos, l’accés al Far de ses Salines, l’accés a sa Calobra o l’abans esmentat accés a Formentor.
• Si parlam de mobilitat, cal parlar de transport públic. Els darrers anys, el municipi de Manacor reclama millores en els serveis de tren i bus, tant a nivell de freqüències com de serveis. Arribaran aquestes millores als manacorins i manacorines?
• Encara que el transport públic no és una competència del Consell de Mallorca, des del Consell i el Govern coincidim en la importància de continuar millorant el transport públic a Mallorca, tant en la xarxa de busos interurbans TIB com en el tren. Aquest Govern ha fet feina des del primer minut en la seva millora i hem de destacar, per exemple, la injecció de 150 milions d’euros per reforçar la flota d’autobusos interurbans. I en el cas del tren, amb l’arribada progressiva de trens nous i la incorporació de maquinistes, que permetran reforçar la xarxa, i millorar freqüències i horaris. Com a president del Consell de Mallorca vull expressar la meva satisfacció davant les mesures anunciades per l’executiu de Marga Prohens i els anim a continuar treballant de forma conjunta perquè hi ha molta feina per fer després de vuit anys d’inacció. Des del Govern i des del Consell apostam per un transport públic de qualitat, perquè sigui una alternativa real al cotxe privat i que, en conseqüència, ajudi a reduir el nombre de vehicles a les carreteres de Mallorca. 
• D’altra banda, els dos grans nuclis del municipi manacorí, Manacor i Porto Cristo, fa anys que reclamen més aparcaments dissuasius. Està previst que arribin aquests aparcaments al llarg d’aquest mandat?
• Des del Consell de Mallorca hem impulsat aquesta legislatura un nou Pla d’Aparcaments Dissuasius devora les estacions de transport públic amb 43 estacionaments i 7.171 places a la nostra illa, i tres dels quals, amb 576 places, a Manacor. La inversió prevista en total serà de quasi 31 milions d’euros. Amb aquest Pla ens hem proposat millorar la mobilitat viària de Mallorca i fomentar l’ús del transport públic. Els aparcaments estaran ubicats vora les estacions de bus i tren, amb la finalitat que els usuaris puguin deixar-hi els vehicles i utilitzar el transport públic. A més, en tots els estacionaments hi haurà punts per a la recàrrega de vehicles elèctrics. 
• Es parla del 2025 com l’any en què es començaran a implementar moltes de les mesures que hem tractat. En quin moment de l’any podrien sortir endavant aquestes mesures?
• Pel que fa a les mesures principals que proposa l’estudi de càrrega, volem que siguin una realitat el més aviat possible. Ja hem encarregat un esborrany de les mesures als serveis jurídics del Consell de Mallorca amb l’objectiu de poder presentar la proposta a la institució insular tan aviat com es pugui perquè s’aprovi i després elevar-la immediatament al Parlament de les Illes Balears. Allà s’haurà de debatre i posteriorment aprovar perquè aquestes mesures finalment puguin ser una realitat a la nostra illa. Pel que fa als aparcaments dissuasius, un d’ells, Manacor est, està en fase dos i serà una realitat la propera legislatura. Els altres dos, Manacor sud i Manacor nord, estan a la primera fase, és a dir, hi ha expropiacions, s’ha de fer el projecte i després s’haurà d’executar l’obra.
• Hi ha alguna mesura més del Consell de Mallorca vinculada al municipi de Manacor que vulguis destacar?
• Després d’un any i mig, ha quedat demostrat que som un Consell de Mallorca amb un fort i clar compromís amb tots els municipis de l’illa. De fet, destinarem per als anys 2024 i 2025 quasi 1.200.000 euros a Manacor. Concretament, 360.000 del Pla d’Obres i Serveis, 80.500 euros dels plans d’acció per a l’energia sostenible i el clima, totes dues per als anys 2024 i 2025, i 744.649 euros del Conveni del cicle de l’aigua per enguany. Aquests ajuts demostren l’aposta decidida pel municipalisme durant aquesta legislatura.
• Ja que xerram de Manacor i el Consell, imagin que hi haurà satisfacció amb el tema de l’Avinguda des Torrent…
• Sí, per descomptat, ja que s’ha desbloquejat el conveni de reforma amb l’ajuntament de Manacor després de mesos de negociacions. La passada legislatura es va firmar un conveni que els serveis jurídics del Consell varen paralitzar per irregularitats, ja que obligava a la institució insular a assumir la dotació de serveis municipals i això la llei no ho permet. Cada institució s’ha de fer càrrec dels seus serveis i el conveni firmat amb l’esquerra la passada legislatura era il·legal per aquest motiu, segons els nostres tècnics. Ara, l’ajuntament de Manacor posarà prop d’un milió d’euros, i l’altre milió del cost de la reforma el pagarà el Consell. D’aquesta manera esperam veure acabada la reforma de l’avinguda del Torrent durant aquesta legislatura.