ActualidadGastronomia

«És temps per a una cuina lleugera», per Antoni Tugores

Tot i que encara no ha arribat la monja que l’encén -20 de juliol, Santa Margalida- l’estiu es troba en un punt àlgid, amb unes temperatures crítiques que provoquen, a més de desgràcies humanes, incendis terribles que venen a empobrir, encara més, els nostres boscos i tot el que signifiquen per al benestar i la salut humana. Una manera de combatre la calor és una alimentació sana, rica en elements fàcils de digerir i, a ser possible, rics en aigua. Però no ens podem oblidar de les necessitats bàsiques i que el cos precisa de proteïnes i calories per a un bon funcionament. En aquest sentit, són ideals les ensalades on hi podem mesclar alguns tipus de llegums, com mongetes, ciurons o llenties. Però l’estiu també ens parla de relacions humanes, de sopars i dinars familiars on els cuiners i cuineres volen oferir als familiars i amics qualque cosa més que ensalades i fruites. Manacor Comarcal us proposa dues receptes compatibles amb una cuina sana, ideals per a les setmanes feixugues de l’estiu.

Cocarrois de verdura

Tant es poden utilitzar per fer uns entrants, com per a un segon plat o per a un sopar; els cocarrois de verdura, primets de pasta, es poden convertir en un bon recurs per als mesos d’estiu. Devem la recepta a la meva padrina de les fonts, Antònia Tugores Mestre (Ariany, 1929-2003), una excel·lent cuinera, especialment pel que fa a tot tipus de pastes, dolces i salades. Digué que a l’actualitat es podia permetre el luxe de fer una pasta bona, però que abans tan sols disposava de pasta de pa sobrant, que enriquia amb una mica d’oli o saïm.

Ingredients per a la pasta: 2 vermells d’ou, llevat (com una ametlla), 1 tassonet de saïm (es pot utilitzar mantega), 1 tassonet d’oli, 2 tassonets d’aigua i la farina que es begui, que serà aproximadament un quilo.
Per al farcit: dues parts de bleda per una d’espinacs, un manat de grells, panses, poca sal, oli, pebre bo i pebre bord.

Preparació
-Fondrem el llevat amb un poc d’aigua calenta i tot seguit introduirem l’oli, el saïm, l’aigua i els dos vermells d’ou dins un ribellet i ho mesclarem tot amb el llevat.
-De seguida anirem introduint farina, a poc a poc, fins a obtenir una pasta amb la textura desitjada.
-Deixarem reposar una estona la pasta, que ben aviat, amb la calor actual, haurà crescut, convertint-se en més esponjosa.
-A part, haurem netejat i tallat la verdura, amb la proporció indicada o la que més ens agradi.
-L’amanirem amb sal (no massa), pebre bo, pebre bord i oli.
-Amb l’aprimador farem unes porcions rodones de pasta ben primes. Posarem la verdura al centre, amb unes quantes panses i clourem els cocarrois amb els pessics habituals.
-Els courem a foc moderat uns 45 minuts o fins que ens agradi el coloret.

Carabassons farcits de tonyina

Andratx és, des de fa molts d’anys, bressol de grans cuiners; potser el més conegut i estimat per la gran feina que va realitzar de dignificació i actualització de la nostra cuina va ser mestre Tomeu Esteva Jofre (Andratx, 1920 – Palma, 2010). Però nascut uns anys abans, hi hagué un altre cuiner extraordinari, també andritxol: mestre Gaspar Calafell Alemany, Teresa (Andratx, 1914). Mestre Gaspar s’havia iniciat com a mosso de cuina al Gran Hotel de Palma, on hi treballà fins que la guerra totalment incivil el dugué de soldat a Cartagena. Anys després feu de cuiner a Camp de Mar, exercint fins el dia de la seva jubilació. Aquest era un dels plats que preparava al Gran Hotel.

Ingredients: carabassons, ceba, tonyina en conserva, ous bullits, formatge ratllat, salsa beixamel, salsa de tomàtiga, oli, aigua, sal i pebre bo.

Preparació
-Dins aigua bullent amb un poc de sal, donarem una escaldada als carabassons, que haurem xapat de per llarg. No s’han de coure massa, han de quedar grenyals.
-Amb una cullereta els buidarem la part central i reservarem la popa.
-Iniciarem un sofregit amb ceba ratllada i quan estigui quasi cuita, hi afegirem la popa tallucada del carabassó, ben premuda per eliminar l’aigua.
-Ja fora del foc, hi mesclarem ous bullits capolats i la tonyina en conserva ben esmicolada, assaonant-ho amb sal i pebre bo.
-Quan aquesta massa estigui ben mesclada, començarem a omplir els carabassons.
-En tenir-los tots farcits, els cobrirem de salsa beixamel i formatge ratllat.
-Els introduirem uns minuts dins el forn fins que el formatge s’hagi fos i els carabassons hagin adquirit un coloret daurat per damunt.
-Mestre Gaspar els servia amb una salsa gustosa de tomàtiga al costat dels carabassons. Afirmà que era un dels plats més celebrats al Gran Hotel dels anys trenta.

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba