“Si l’Ajuntament fos una empresa i aquesta empresa fos meva, jo hi posaria en Ferran Montero com a gerent”

Des que va deixar la política manacorina l’any 2023, la nostra trobada de cada estiu s’ha convertit en una tradició. En un mes d’agost on tot agafa un altre ritme i resulta més complicat aconseguir bones entrevistes, el nostre protagonista és tota una garantia tant per la seva disponibilitat com pel nivell d’aquestes xerrades vora la platja de s’Illot. El coordinador de la Unió de Pagesos de Mallorca i antic regidor de Més-Esquerra a Manacor, Joan Gaià, repassa l’estat actual del sector primari de les Illes, al mateix temps que analitza el nou mapa polític que s’està configurant al municipi de Manacor.

• Aquest estiu s’està notant el canvi climàtic de bon de veres. Com estan afectant aquestes temperatures i la manca de pluja al sector primari de les Illes?
• Estam en un any molt dolent. No només per l’excés de calor, també perquè ha deixat de fer fred. Ara, al vespre, la temperatura no baixa i la planta no descansa. Abans hi ha havia molts d’ametllers en aquesta zona de Mallorca, però ara estan tots morts, i això es deu al canvi climàtic. Passa una cosa similar amb els cirerers, que també, històricament, han estat molt presents en el Llevant de Mallorca, i ara no en veim. Hem de pensar que, com qualsevol ésser viu, si no descanses el que toca, ets més susceptible de posar-te malalt, i això és el que passa amb molts d’ametllers i cirerers de la zona. Si deixam de banda els que hi ha en una explotació de regadiu, en el Llevant actualment no trobam ni un 10% dels ametllers vius.
• A més de l’excés de calor i la manca de fred, plou molt poc…
• Totalment. Què passa ara amb les oliveres? Les olives s’arruguen perquè l’aigua de l’oliva ha passat a l’arbre, perquè l’olivera necessita l’aigua per viure. Això provoca que, si no plou en poques setmanes, no tendrem olives. Aquest escenari no és tan nou com pensam, ja que fa vint anys que les olives a Mallorca, cada vegada més funcionen amb un sistema de regadiu, i això provoca que s’hagi de destinar més aigua al cultiu. Per altra banda, ara que la verema ja està en marxa, el raïm enguany està bé, però és més petit, això vol dir que concentra més els sucres perquè no té aigua, i si es concentren més els sucres és perquè té més grau alcohòlic. Això també és un problema, perquè cada vegada hi ha més consciència dels efectes negatius de l’alcohol i la gent demana vins amb menys alcohol. Com pots veure, els efectes del canvi climàtic sobre la pagesia funcionen a tots els nivells.
• I això suposa també un desgast mental, la impotència de veure que no plou, que la calor excessiva segueix una setmana rere l’altra…
• Justament ahir parlava amb un soci que es posa a fer feina a les quatre del matí, tot per estalviar-se hores de sol, i així, a les dotze o la una del migdia torna a ca seva. Perquè aquest és un altre tema, qui pot treballar, sigui del nostre sector o d’un altre, de les onze a les quatre amb aquesta calor? Això ha d’anar desapareixent.
• Una de les eines que pot ajudar el sector davant aquest nou context és la reutilització d’aigua depurada…
• Sí, i el pitjor de tot és que no ho feim de la manera que toca. Per exemple, aquí, a s’Illot, l’aigua que es consumeix acaba dins la mar, quan hi ha pagesos que podrien utilitzar aquesta aigua per regar els seus cultius. Ara mateix, més enllà d’extendre el regadiu, hi ha poques eines per adaptar-se a aquest nou context marcat pel canvi climàtic.
• Un altre tema interessant i que sovint oblidam és el paper que té el sector primari pel que fa a la conservació del nostre territori…
• Crec que això és la clau, i s’ha demostrat recentment amb les mobilitzacions de les darreres setmanes contra el turisme massiu. Any rere any comprovam que aquest turisme no aporta res, no gasta, no consumeix producte local. Per això jo insistesc que la pagesia ha de ser el gran aliat per preservar el nostre territori. Hem d’entendre que quan consumim producte local estam contribuint a mantenir i gestionar el nostre territori. El problema és que a les Illes, en els darrers 100 anys, el bosc ha guanyat molt de territori a la terra de cultiu. Per aquesta raó és necessari un canvi de paradigma, i en lloc de consumir productes de fora, que són més cars, hauríem d’assumir que hem de gestionar i cultivar el nostre aliment. I no només per una qüestió econòmica o de qualitat del producte, també perquè un territori amb més terra de cultiu serà més resilient, tendrà més capacitat per fixar carboni que el bosc mediterrani. Tot això és ciència, no m’estic inventant res.
• De fet, des d’Unió de Pagesos heu demanat un pacte entre administracions, propietaris i pagesos per avançar en aquest tema…
• Exacte, i per aquest motiu jo he dit sempre que la pagesia és el braç armat de la societat contra el canvi climàtic. El problema és que, actualment, la línia de subvencions de l’administració no funciona amb un ordre clar de prioritats. Ningú discuteix que s’hagi de subvencionar la compra d’un tractor de 400.000 euros, però no podem donar 30.000 euros a un pagès cada any per tenir un hort ecològic d’aigua regenerada. Pareix que encara no s’entén que, tot i que vagin directament als pagesos, el gran beneficiat d’aquesta subvenció és el conjunt de la societat, és a dir, els consumidors. D’aquesta manera tendríem un producte més barat i, probablement, més sa.
• En una altra entrevista has comentat que el consum de productes de proximitat no avança amb la velocitat que pertoca per la manca de col·laboració del sector hoteler de les Illes…
• Sí, perquè encara que hi hagi una llei que obliga a avançar en aquest tema, això no es compleix. És cert que hi ha excepcions, com passa actualment amb el grup Riu, però no és admissible que s’hagi avançat tan poc quan aquesta llei funciona des del 2022. Per això és tan important el que deia abans sobre les subvencions. Si el Govern apostés per una inversió de 10 milions d’euros dirigida als pagesos, el sector podria fer moltes coses. I fixa’t, estam parlant de 10 milions d’euros, que no és una gran quantitat, si tenim en compte la magnitud de l’administració.
• Per què no surten endavant aquestes mesures?
• Aquí hem de tenir en compte que la llei marca quantes ajudes no europees pots rebre, el que es coneix com a minimis. Els grans perceptors d’aquestes ajudes no volen que l’administració autonòmica doni ajudes pròpies perquè ells no hi poden accedir. Això fa que qualsevol que tengui PAC pot vendre a un bon preu, però si no tens PAC, no pots vendre barat, i això no s’entén, perquè les subvencions a nivell europeu varen néixer per mantenir els preus dels aliments baixos, i no es respecta l’essència d’aquestes subvencions. Al final, aquestes ajudes es transformen en ajudes a la renda. Per aquest motiu, Unió de Pagesos defensa les ajudes autonòmiques, perquè augmentarien la superfície de cultiu i els productes de quilòmetre zero.
• Quin balanç fas de la gestió del Govern en tot el relacionat amb el sector primari?
• Per una banda, crec que la conselleria es troba un poc segrestada pel ritme dels funcionaris. Al mateix temps, pens que el conseller té bona fe, però com et deia abans, pareix que els negocis petits no existeixen per a aquest Govern. Encara que la conselleria diu que incentiva aquests negocis, això després no es tradueix en la manera que implementen les ajudes. Amb el sistema d’ajudes que hi ha actualment, es provoca que hi hagi poques empreses, perquè cada vegada són menys les que poden accedir a aquestes ajudes. El que ens interessa, per tenir un producte més barat i sa, i al mateix temps lluitar contra el canvi climàtic, és que hi hagi moltes petites empreses fent moltes coses.
• Per tancar amb això, quina valoració general fas d’aquests tres anys de Govern de Marga Prohens?
• He trobat a faltar pactes. Que el PP es posi d’acord amb Vox no es pot considerar un gran pacte, és una aliança natural. Estic xerrant de pactes del PP amb el PSOE o amb Més, ja sigui en temes del sector primari, turisme… És una llàstima aquesta manca de consensos, quan el mateix PP sap que els seus votants també són conscients que aquest tipus de turisme no es bo per a les Illes. Costa creure que el turisme massiu o el canvi climàtic, que són problemes on més del 90% de la població està d’acord que s’hi han de posar límits, no compti ja amb grans pactes per intentar donar una solució ambiciosa a aquests reptes. El problema és que aquí no tenim una cultura del pacte, i això també m’obliga a mi a entonar el mea culpa. Ara que veig els meus anys a la política mancorina amb una certa distància, m’he adonat que els pactes de vertader valor, els que perduren en el temps, eren amb na Cati Riera o amb na Maria Antònia Sansó i no amb el PSOE, amb qui ja compartim una part de l’ADN polític.
• Com antic membre de Més-Esquerra a Manacor, quina opinió tens del nomenament de Ferran Montero com a candidat a les eleccions municipals del 2027?
• Tenc una anècdota que et donarà una resposta clara a la teva pregunta. Fa unes setmanes, quan es va conèixer la candidatura de Ferran Montero, un conegut meu em va enviar un missatge perquè no coneixia el nou candidat. Jo li vaig dir que si l’Ajuntament fos una empresa i aquesta empresa fos meva, posaria en Ferran com a gerent. Entenc que aquest nomenament fos una mica sorprenent, perquè també hi havia la via de Sebastià Llodrà, que ha demostrat una solvència i una valentia molt evident, però també és cert que en Sebastià ja du un temps dins la política municipal i ha complit sobradament amb el seu poble. Pens que la candidatura de Ferran és una bona aposta; és un jove molt intel·ligent, que sap escoltar i que té una cultura del pacte molt més integrada que molts regidors que hi varen ser abans, com jo mateix.
• Pareix que hi haurà més d’un candidat nou a la resta de partits, noves formacions…
• Tot apunta a un escenari obert i molt interessant. Jo tenc clar que l’opció de Ferran és la millor per a tots els reptes que té Manacor. L’Ajuntament necessita mà de mestre, i si al capdavant hi ha d’haver una persona amb experiència, capacitat per pactar i una postura realista i empàtica, aquest persona és Ferran Montero. Ara vivim un moment social molt difícil en què el més fàcil és tirar consignes, però hem de ser realistes, i Ferran representa aquesta postura realista i, a més, no té por a ser autocrític. Estic quasi segur que en Ferran serà batle i ho farà bé. Per altra banda, crec que la figura de Miquel Oliver s’ha demonitzat molt, però hem de tenir en compte que ha guanyat tres eleccions seguides. Quan guanyes tres eleccions seguides hi haurà raons que ho expliquin… En el meu cas, mai he dubtat d’en Miquel, i mai he dubtat d’en Ferran; crec que és la persona que necessita el municipi de Manacor.