
ActualidadEntrevistasFútbolSon Servera
“El futbol femení ha crescut, però encara necessita temps per assentar-se a Son Servera”
Són molts els motius que expliquen l’arribada de Margalida Servera a la presidència del C.D. Serverense: una identitat totalment serverina, uns anys d’experiència fent feina en una altra directiva, familiars que han jugat o juguen en el conjunt vermell… Totes aquestes dades coronen l’arribada de Marga Servera amb un altre fet més simbòlic i igual d’important: la nostra entrevistada és la primera dona que presideix el Serverense en tota la seva història.


- Com han anat aquests primers mesos com a presidenta del Serverense?
- Com pots imaginar, amb molta feina, però també molt il·lusionada per aquesta nova etapa. Es tracta d’organitzar des de zero una nova temporada, i tot i que vàrem entrar el mes de maig, hi ha molta feina a fer. De fet, quan va arribar aquesta nova directiva, molts clubs del nostre entorn ja estaven planificant la següent temporada, el que dona una idea de totes les tasques que tenim per fer. Per altra banda, molts dels meus companys no tenien experiència prèvia en una directiva. Per tant, aquests primers mesos han suposat tot un repte i un aprenentatge constant.
- Què et va impulsar a ser presidenta del Serverense?
- Hi ha diverses raons que em van empènyer a fer aquesta passa. En primer lloc, un sentiment pel poble i el club. També influeix molt la il·lusió que els nins i les nines de Son Servera puguin jugar aquí, en el seu poble. Per altra banda, jo ja vaig formar part de la directiva en una altra etapa, però vaig haver d’anar-me’n i se’m va quedar aquesta espineta de no haver acabat la feina. A més, ser presidenta del Serverense també era important per a mi perquè és el club on ha jugat el meu germà, la meva parella, i ara també, el meu nebot. Per tant, com pots veure, hi ha moltes coses que m’apropen a aquest club. A més, si a tot això hi sumes la il·lusió de ser la primera presidenta del Serverense, hi ha molts motius que expliquen la meva arribada a la presidència del club.
- Si parlam de temes més futbolístics, quin balanç fas de la temporada passada?
- Crec que podem estar molt contents de com va anar la temporada en línies generals, tant si xerram del primer equip com del futbol base. Així mateix, els entrenadors i les famílies han rebut la nova directiva i el nostre projecte amb molta il·lusió i moltes ganes. Som conscients que una gran part de la nostra tasca és donar continuïtat al treball impulsat per l’anterior directiva, i millorar tot allò que es pugui millorar.
- L’objectiu del primer equip torna ser el playoff?
- Totalment, i més si tenim en compte que venim d’uns anys molt bons on ens hem acostat molt al nostre objectiu. El repte continua sent aquest, mantenint sempre el nostre valor principal, que és conservar el major nombre possible de jugadors de Son Servera.
- Si parlam d’altes i baixes, ¿es mantindrà el bloc de l’any passat o hi haurà molts canvis?
- Venim d’un any molt bo, i això ens impulsa a donar continuïtat al bloc de la temporada 2025-2026. De fet, en aquest mercat d’estiu només hi haurà un parell de fitxatges, i dos jugadors serverins tornaran al nostre equip.
- Quina valoració fas de les categories inferiors del Serverense?
- Pel que fa al futbol base, el més important per a noltros és que els més petits seguesquin gaudint de l’esport aquí, amb els seus amics. Lluitam cada dia per intentar aconseguir-ho.
- Què ens pots dir del futbol femení a Son Servera?
- Fa uns anys, quan formava part de la directiva del club, es va impulsar un equip femení. Un temps després, aquest equip va desaparèixer. Què vull dir amb això? Impulsar un equip femení en aquesta zona encara és complicat, no hi ha tantes al·lotes interessades com perquè funcioni. Evidentment, formar un equip femení ara no és tan difícil com fa 10 o 20 anys, però en pobles més petits com el nostre encara és complicat. A més, hem de tenir en compte que el Manacor femení ha crescut molt els darrers anys, i això ha fet que moltes jugadores de Son Servera, Artà i Capdepera juguin a Manacor.
- Un projecte com aquest necessita temps…
- Exacte. Tot i així, enguany l’Artà i l’Escolar han ajuntat forces i han aconseguit formar un equip. Noltros ho hem intentat, però no ha pogut ser, només teníem quatre jugadores. Dues se’n varen anar a Artà i les altres dues, a Manacor. És una llàstima que no puguin jugar amb l’equip del seu poble, però s’entén perfectament que vulguin competir de la manera adequada, amb altres nines. En resum, és clar que el futbol femení ha crescut aquests darrers anys, però encara necessita temps per assentar-se a Son Servera. Potser ara tengui més sentit que els clubs petits ens ajuntem, com han fet l’Artà i l’Escolar.
- T’has proposat cap altre repte a mitjà o llarg termini?
- Més enllà d’allò més evident, com que jugadors, cos tècnic i famílies estiguin a gust, també volem treballar en una mateixa línia metodològica i de valors des de les categories inferiors fins al primer equip. D’aquesta manera, reforçarem encara més la identitat del club.








