L’hoteler espanyol Antonio Catalán, propietari de la cadena ACHM Hotels by Marriott, la setmana passada no va tenir altres feines més que dir que “si se reduce el turismo en Baleares, de qué viviremos?”.
Jo vos ho diré, don Antonio: Si els mallorquins poguéssim disposar dels imposts que pagam (com passa per exemple al País Basc i a Navarra), podríem fer polítiques que deixassin surar la pagesia i l’indústria. O que les fessin reviscolar allà on ja hi han fet el bategot i ja són mortes. Perquè, tant si ho creis com si no, don Antonio, a Mallorca, abans del turisme, una bona part dels mallorquins sabíem viure de la terra. I Mallorca, maldament no paresqui possible, va esser una terra ben industrial: olivera, mobles i perles famoses a tot el món a Manacor; sabates a Inca; aixetes a Binissalem; fins i tot arribàrem a tenir la fàbrica de cotxes Loryc a Palma, ara fa un segle. Vénc a dir que hi havia vida a Mallorca abans dels turisme. Maldament no ho pugueu creure, els mallorquins servim per més coses, a més de servir els turistes i anar-los darrere.
També m’agradaria que ens aclaríssiu una coseta: el subjecte d’aquest “viviremos”, qui és per vós? Qui són els “nosotros” del verb viure, que conjugau en primera persona del plural? Perquè un home tan viu com vós toca estar més que informat que els mallorquins que anam endarrer de fer feina, ja en tenim. I a voler. O és que ja és obligatori donar per normal i natural que aquí hàgim d’esser 20.000 habitants més cada any, uns venguts de la Península, uns altres del nord d’Àfrica, uns altres de Sud-amèrica, uns altres del nord d’Europa, i uns altres de la Xina mandarina o de l’altra punta del món? De tots aquests, n’hi ha ben molts que se són integrats a la llengua i la cultura de Mallorca, que són venguts a fer feina i a fer-se un ca seva, que se mereixen tot el nostre respecte i consideració i que són tan mallorquins com qualsevol dels qui en venim de raça. Però si dins el “nosotros” que vós duis dins el cap, don Antonio, hi entra mitja Península i mig continent de cada un dels que vos he dits, anau ben errat. Mallorca és una illa petita, que han d’agafar la lupa per veure-la damunt el mapa d’Europa. I que damunt el mapa del món, no la veuen ni amb lupa. Tant si me creis com si no, no n’hi cabem tants. No n’hi cabem pus. Voleu dir que l’única manera de fer el bé a la gent del mig món (ja m’enteneu) que encara no s’és mudada aquí és fer-li cabuda? No hi ha cap regió d’Europa que hagi augmentat un 82% la seva població, així com ha augmentat Mallorca els darrers 50 anys. No toca per ventura a qualque altre territori més gran que Mallorca, (per exemple l’«España vaciada») obrir portes als cinc continents, si tant de mal feim als qui no deixam venir cap aquí, si ens voleu fer creure que aquest és l’únic remei perquè no se morin de fam?
A més, heu de sebre destriar entre pegar una mica de frenada a tant de desgavell de créixer i créixer i augmentar i augmentar sense límits, i patir fam. Encara just la setmana passada la Mancomunitat del Pla de Mallorca va advertir que els pous arriben a les darreres. S’eixuguen. A Montuïri, Algaida, Lloret i Santa Eugènia, ja hi han de traginar aigua amb camions. Si un metge diu a un que fa cent vuitanta quilos que li convé anar més alerta amb el menjar, és que vós enteneu que li demana que se cusi la boca, no mengi pus i se mori de fam? No. Li demana mesura. Li demana equilibri. Tan mal de fer és entendre això per vós?
Fa trenta o quaranta anys, amb la meitat de turisme, un jove que anava de feina, amb deu anys, quinze com a molt, se feia una casa. Ara, ni amb tota la vida. Ens voleu fer creure que tant d’abús ens fa més rics? Feis-vos-ho mirar, don Antonio!
