«De la Nit de l’Art, les eleccions europees, Sant Jaume i el Dilluns de Pasqua», per Jaume Rigo

El 2022 tenguérem l’oportunitat de viure per primera vegada a Manacor la idea d’una Nit de l’Art, quan a Palma i varis pobles ja duien més de 20 edicions. Bé, va ser una primera experiència, molt millorable, però ens serví per veure que un esdeveniment d’aquest tipus podia tenir molt d’èxit. La participació fou massiva, però no serví d’estímul suficient per aconseguir fer una edició millorada el 2023, aquesta vegada tenint en compte les idees dels mateixos artistes i del públic visitant. I s’ha hagut d’esperar al 2024 per repetir l’experiència, en un format i ubicació diferents.
Per la casualitat de la ubicació s’ha presenciat el miracle de la resurrecció de la planta baixa de l’edifici municipal del carrer Major com a sala d’exposicions, que el 2019 es batejà com Espai d’Arts i Humanitats, però que tan poques activitats ha presenciat. La resta dels espais expositius han estat la Capella de La Caritat, S’Agrícola, Art Pastel, alguns locals que estaven tancats… però la majoria dels espais han estat mostradors i interiors de comerços. Novament la gent ha sortit al carrer, hi ha ganes de veure art i això crec que no s’ho podran carregar, encara que gestionin com ho fan. Al manco a mi m’han faltat noms importants i de renom internacional: Gaspar Morey “Busco”, Ana Mascaró, Cati Julve…, altres que m’agradaria molt haver vist més àmpliament i la seva presència s’ha reduït a una sola obra, com Rafel Perelló. M’agradaria saber el perquè de tot això.
A pesar de tot això, enhorabona a tota la gent que ha fet possible aquesta segona edició de la Nit de l’Art, i especialment als propietaris dels espais i als artistes que hi han exposat, així com als que han realitzat actuacions de carrer. Moltíssimes persones ho hem pogut gaudir, moltíssimes gràcies.
Per desgràcia dels manacorins, el nostre poble ha vist com s’han anat tancant les sales d’exposicions públiques i privades: la Torre de ses Puntes, Es Cau, la Sala Sacma, Quàsars, el Club sa Banca, Sa Nostra, Ducal…, resisteix S’Agrícola. I en aquests moments són només dos els espais municipals on molt de tant en tant podem veure alguna cosa: la Torre dels Enagistes, on s’hi exposa un pic a l’any amb motiu del Premi Ciutat de Manacor, i en ocasions reapareix de manera puntual la planta baixa de l’antiga botiga de mobles de Can Bauzá al carrer Major. L’Ajuntament de Manacor no té una sala d’exposicions permanent.
Em sembla que les intencions d’aquest equip de govern deuen ser acabar dins aquesta legislatura les obres de condicionament dels pisos superiors de la finca municipal del carrer Major, traslladar-hi el Departament d’Urbanisme i deixar lliure el segon pis del Claustre que ara aquest ocupa. Saben per què? Idò ni més ni menys que per disposar d’un espai totalment inadequat, poc accessible i reduït per fer-hi dues sales per a tallers i exposicions. Està clar que l’art no és una prioritat, i em sembla que la majoria dels autors locals ho veuen clarament. El que jo crec que Manacor es mereix és un Museu d’Art, obert i dinàmic; a més d’una programació que res ha de tenir a veure amb el paupèrrim balanç d’aquests darrers 5 anys.
No hi ha cap dubte que l’equip de govern municipal vol governar sense escoltar la ciutadania, planificant el que és millor per a l’interès general sense comptar amb l’opinió dels subjectes passius de l’interès general que són els ciutadans. Per exemple, també imposant el seu criteri per tancar a la circulació carrers i places per eliminar els cotxes, que de moment a la segona dècada del segle XXI encara són necessaris i en molts casos imprescindibles. Veurem si els subjectes passius s’acaben convertint en actius.
No de bades, la darrera ocurrència de l’Ajuntament de tots ha estat eliminar la festivitat del Dilluns de Pasqua i fer festiu Sant Jaume. Per qui no ho sàpiga encara, la proposta al Ple Municipal va ser de MES i hi votà a favor VOX. Votaren en contra PP i PSOE i s’abstengué AIPC. I quedant empatats a vots, el batle podria haver decidit deixar la proposta damunt la taula, cercant un major consens i diàleg, encara que fos en un Ple extraordinari uns dies després, però no, amb el seu vot de qualitat va desfer l’empat i decidí unipersonalment que Sant Jaume fos festiu i el Dilluns de Pasqua laborable. I després ho vestiran com voldran, però això és el que succeí, per molt que hagin volgut construir un relat alternatiu però fals.
Totes les enquestes que s’han fet mostren que més d’un 90% de la població prefereix que la festivitat sigui el Dia de sa Berena en lloc de Sant Jaume. Jo també he fet la meva enquesta particular al Facebook amb els meus amics, i m’he aturat de comptar quan he arribat a 121 vots pel Dilluns de Pasqua i 7 per Sant Jaume. Però no escolten i segurament no rectificaran, encara que reconèixer l’error és de savis i ho desitjaria.
Mentrestant, a les eleccions locals de maig de 2023 s’emeteren 16.416 vots, dels que 4.542 foren per MES, al voltant d’un 28%. A les eleccions europees d’aquest mes de juny votaren 10.357 persones, de les que 1.036 elegiren la papereta de MES, un 10%, passant a ser la quarta força política després del PP, el PSOE i VOX. I si MES segueix cercant la manera de fer exactament el contrari del que vol i necessita la població de Manacor, el més probable i lògic és que la diferència entre aquests dos resultats es vagi reduint progressivament, acostant-se cap al segon d’ells. El temps dirà, veurem si a molts els cau la bena dels ulls.