ActualidadManacorNoticias

Sentit homenatge a les “Dones Pageses” a la plaça de les Perleres de Manacor

Más imágenes inéditas en la edición impresa de «Manacor Comarcal»

La plaça de les Perleres de Manacor, un any i mig després del previst inicialment, esdevení el passat diumenge un sentit homenatge a les Dones Pageses, organitzat tot al detall pel col.lectiu Dones de Llevant. Un profund sentiment acollia el suport de tots els assistents que, per un motiu o un altre, feien costat a una veu que pregona demanant atenció i que manté present el passat per seguir avançant cap a un demà una mica millor, un demà una mica més just. Una veu que, com pronunciaren reiterades vegades les protagonistes, “cada dia és 8 de març”.


La presidenta de Dones de Llevant, Antònia Matamalas, destacava en primer lloc la important discriminació que sofreixen les dones, remarcant que amb aquesta pandèmia s’ha agreujat. Nina Parrón, activista feminista d’arrel, va continuar amb un discurs d’un caire més metafòric, però clarament proactiu al canvi i la consciència de la natura i la pagesia, com emblema del feminisme.
També, Margalida Ramis contava que «jo venc de Sa Pobla i és vera que la meva família no ha estat pagesa, però sí que el vincle amb la terra l’he tengut a prop, i sobretot de gran, centrada en l’ecologisme… bàsicament una defensa a la vida des de totes les perspectives». Destacava que «volem que hi hagi continuïtat de la vida i, per això, ha d’haver camp i dones, la part reproductiva és la que sosté el món i ha de tirar endavant».
Després, es donà la paraula a Elisabet Vaquer, representant del Comerç Just a Manacor. Destacava que la defensa dels sous dignes i els ingressos necessaris per a les treballadores agrícoles i productores són la solució o llum a la sortida i fugida de la pobresa extrema. «Moltes d’aquestes dones no saben el valor real del seu bon producte ecològic i de qualitat. En moltes ocasions, venen a un preu inferior a grans multinacionals, especialment productes com el cafè, cacau, quinoa, sucre, arròs…».
En representació de les dones pageses, Coloma Mascaró, com a pagesa en primera persona animà a les dones joves a seguir el camí del conreu i el camp. «Tant de bo el dia de demà puguem sortir amb més força i puguem demostrar que les dones també sabem fer tot el que poden fer els homes». Les germanes Riera també foren convidades i na Joana Riera parlà una miqueta al respecte com a representant de les dones pageses. «Ens vàrem sentir molt agraïdes que pensessin en nosaltres. Quan pens en dones pageses pens amb la meva padrina també i amb mumare».
Na Joana Maria Font parlà en nom del futur d’aquestes dones pageses, en nom del canvi i com a dona universitària vinculada també a la pagesia. «Volia primer agrair a mumare i a les meves padrines; a les mares i a les padrines; per donar-nos la vida i cuidar la terra com ho feren i per tantes que encara ho fan». Joana Maria treballa a una cooperativa de Sa Pobla, prové de família pagesa i va estudiar una enginyeria. «Convid a totes les dones que es formin i que es sumin també a l’indústria agroalimentària, que molta falta hi feim».
Després de totes aquestes paraules, es descobrí la placa amb l’escrit reivindicatiu de Margalida Ramis: «A les dones pageses; perquè elles han conreat als seus ventres i amb les seves mans el lligam de les dones amb la Terra i la saviesa que ens arrela, ens nodreix i ens alimenta». La mateixa autora del fragment, acompanyada de dues petites pageses, destapà el llaç violeta, aplaudit pel complet de la plaça.
De llavors, a més de la pagesia i la dona, la dansa fou el nou protagonista de l’acte reivindicatiu. La directora de l’escola de dansa Mandarina, Mireia Crusi, interpretà una peça del ballet ‘cor perdut’ de Maria del Mar Bonet i Nacho Duran. La plaça de les Perleres tornà seva per uns instants i deixà bocabadats a tots els participants, que l’acomiadaren amb un fort aplaudiment.
Es donà pas, per anar acabant, a les petites pageses de l’escola de ball de bot de l’agrupació folklòrica de Sa Torre, dirigida per n’Antònia Gayà. S’interpretaren una sèrie de balls tradicionals de Mallorca que llançaren a tot el públic a dur el ritme amb aplaudiments constants i veus de fons de tots aquells que coneixien les lletres.
Després del ball, la presentadora de l’acte felicità i agrair a tots els i les participants la seva col.laboració i atenció. Els i les més petites feren de l’homenatge una festa, i la bellesa de l’acte va concloure amb unes breus i concises paraules de la delegada d’Igualtat de l’Ajuntament de Manacor, Carme Gomila. La delegada parlà en nom de tot l’Ajuntament de Manacor i agraí tot el treball del col.lectiu Dones de Llevant i de tots els participants.
Acabat l’acte, es posà en marxa una acció artística cooperativa guiada per Sara Fernández d’Ennigulart’. L’artista treballà per crear una sèrie de nius -més d’un centenar- elaborats per nins i nines d’entre 3 i 13 anys. Tots els nius s’ompliren de llavors i s’hi afegiren uns adjectius en el seu interior per regalar a totes les dones. Aquests nius es repartiren per les zones verdes de la plaça i, tots els voluntaris, pogueren crear el seu propi niu finalitzat l’homenatge amb l’ajuda de l’organització.

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba