ActualidadEntrevistas

Sebastià Grimalt, de Al.lots de Llevant: “Dissabte, entràrem a sa Bassa amb la confiança que dóna la feina ben feta a l’assaig, i ho aconseguírem”

Parlam amb Sebastià Grimalt, de la colla castellera Al.lots de Llevant de Manacor, i això és el que ens conta.
Sebatia-Grimalt-web
– Sebastià, primer de tot, enhorabona, ja que a l’actuació de la passada Fira de Son Carrió ens comentàreu que el vostre objectiu era aconseguir a Manacor igualar la vostra millor actuació castellera històrica. Aconseguit!
– Moltes gràcies, era el nostre repte, ja que dia 1 d’octubre de l’any passat els Al.lots de Llevant vàrem descarregar el nostre primer castell de vuit. Va ser a Tarragona i vàrem estar molt contents de fer-ho. Però d’alguna manera l’alegria no era completa: els nostres dos quatres de vuit (el primer carregat i el segon completat) s’havien alçat lluny de casa, i per fer més fonda la sensació de deute teníem un regust amarg d’haver-ne fet un intent a la nostra plaça. La diada de Fires i Festes, dia 27 de maig, ens donava l’oportunitat de rescabalar-nos i de fer les paus amb sa Bassa.
– Tenieu confiança per aconseguir-ho?
– El dissabte de la fira, entràrem a sa Bassa després d’haver passat per l’ajuntament i d’haver-hi fet tres pilars de quatre, un d’ells portat al balcó. Ho férem amb la confiança que dóna la feina ben feta a l’assaig, però també amb la incertesa que acompanya sempre els castells. El castell per obrir plaça va ser el cinc de set. Era el castell que ens havia d’asserenar els ànims i havia d’establir la base de confiança necessària per encarar reptes superiors. I així va ser. Descarregàrem el primer cinc de set de l’any i el quarantè del nostre historial sense passar pena i fins i tot amb certa comoditat, almenys per la part de baix del castell.
fif_2017_1-web
– Va ser més difícil a casa que a Tarragona?
– La segona ronda era la de passar comptes, passar comptes amb un castell, el quatre de vuit, que fa molts d’anys que assajam. Desmuntàrem dues pinyes i a la tercera el carro gros va tirar amunt. De bon principi ja vàrem veure que el castell no es comportava com a Tarragona: hi havia un bellugueig i un tremolí que obligava a fer feina i que feia que les sensacions no fossin com a la TAP. Però també és veritat que el castell es deixava treballar i que vèiem que era defensable. Amb l’ajuda d’un públic compromès, s’ha de dir, carregàrem el quatre de vuit. Aleshores es tractava de lluitar i d’acabar de donar-ho tot per descarregar el nostre segon castell de vuit i el primer que fèiem a casa. I així ho férem.
– Semblava que a la…
TOTA L’ENTREVISTA A L’EDICIÓ IMPRESA DE «MANACOR COMARCAL»

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba