ActualidadEntrevistas

Miquel Ensenyat, President del Consell de Mallorca: “Si l’Ajuntament de Manacor mos demanés ajuda per acabar la redacció del Pla General, no el deixaríem de banda”

Antoni Sureda P.
Malgrat nasqués a Banbury (Anglaterra), els seus cognoms certifiquen ben a les clares que és fill de pares mallorquins, natural de Maria de la Salut la mare, i el pare de Sóller, on es va traslladar a viure just al complir els 2 anys. Miquel Ensenyat Riutort és Diplomat en Educació Social i estudià Filosofia i Teologia al Santuari de Lluc. Als 24 anys es traslladà a viure a Esporles, on treballà com a tècnic de Joventut a l’Ajuntament. Al 2003 es presentà per primera vegada a les eleccions municipals com a candidat a la Batlia, encapçalant la candidatura del PSM, que va obtenir 4 actes de regidor. El fet de que aleshores els Socialistes de Mallorca i Socialistes Obrers Espanyols, es miressin com els fesols, propicià un Batle del Partit Popular, per ser el candidat de la llista més votada, que aconseguí 5 regidors. Dos anys després, i gràcies a una moció de censura amb el recolzament del PSOE, Miquel Ensenyat assumí la Batlia, que no va deixar fins al 2015, quan fou elegit President del Consell de Mallorca, fruit del pacte amb el PSOE i Podem.
1-IMG_1479-web
– Tal volta, President, vos sigueu la persona més adequada per explicar-nos com veieu les relacions entre els Ajuntaments i el que es defineix com l’Ajuntament dels Ajuntaments o Consell de Mallorca. Què ens podeu dir al respecte?
– Per començar puc dir que, pel que fa entre demanar i concedir, és veritat que ara em trob un poc a l’altra banda. Estic totalment d’acord amb que a Mallorca el Consell ha de ser l’Ajuntament dels Ajuntaments, i més si tenim en compte que la majoria de les 54 institucions municipals de l’illa corresponen a poblacions que no arriben als 20.000 habitants. Aquesta és sens dubte una realitat que col.loca a aquestes institucions davant una sèrie de problemes tant a nivell econòmic com tècnic, per manca d’una plantilla professional suficient. Hi ha pobles de pocs habitants, que no poden envestir per ells sols i amb garanties projectes com el de clavegueram o enllumenat, si no és amb una ajuda del Consell de Mallorca. I tot malgrat que a vegades també s’ha vist al Consell des de l’Administració Municipal, no com un instrument per a vehicular i facilitar les coses, sinó més bé com a de control i obstacle a salvar.
– Va tenir mai aquesta sensació quan era Batle d’Esporles?
– Més d’una vegada, com suposo que també ha succeït a altres Batles. Per aquest motiu entenc que aquestes són dinàmiques que s’han d’anar corregint.
– Hi feieu feina en aquest sentit?
– Per descomptat que si. Del contrari, no seríem conseqüents amb la nostra manera d’entendre el que és l’administració des del Consell de Mallorca.
– Durant molts anys, el Consell, mitjançant un instrument tan llépol i decisiu com és el Pla d’Obres i Serveis, ajudava preferentment als pobles de pocs habitants i per tant amb manco recursos econòmics. Me consta que aquesta situació es modificà parcialment per també poder ajudar a poblacions de més de 20.000 habitants per a subministrament d’aigua i xarxes de clavegueram… Quina és l’orientació política actual?
– Evidentment hi ha projectes que segueixen tenint una certa prioritat per qüestió de salut pública, com els de subministrament d’aigua i xarxa de clavegueram. A canvi, el Consell també exigeix un esforç d’inversió de l’ordre del 50% del cost del projecte als Ajuntaments. També és veritat que hi ha una part de la inversió del Consell que continua responent a criteris poblacionals. Però concretament al 2016 el Consell de Mallorca ha invertit més que mai en projectes a distints pobles i ciutats de Mallorca, independentment del seu nombre d’habitants. Vàrem invertir 20 milions a través d’un Pla especial, 10 milions per a Plans d’equipaments i uns 10 milions més en temes de Cultura i Serveis Socials. La suma total dels 244 projectes que hi ha en marxa supera els 44 milions d’euros. Tampoc cal oblidar que aquests són uns recursos que també tenen una incidència positiva en el conjunt de l’economia Balear i en la creació de llocs de feina, ja que la majoria d’empreses a les qui s’adjudiquen aquestes obres són locals.
1-IMG_1463-web
– Hi ha algunes d’aquestes inversions del Consell que s’hagin fet a Manacor?
– Recentment s’han fet inversions al terme municipal de Manacor en dos blocs diferents. Des del Departament de Desenvolupament Local a l’any 2016 el Consell invertí a Manacor 1.075.901’05 euros, i dintre aquest any 2017, fins ara s’han invertit 113.700 euros. Pel que respecta a l’Institut d’Afers Socials IMAS, al 2016 es varen invertir 501.450’52 euros, i per aquest exercici 2017 tenim pressupostats 641.827’47 euros (30% d’augment).
– I aquest milió setanta cinc mil euros del passat any on s’invertiren exactament?
– La inversió es centrà en dos plans diferenciats, com foren el Pla Especial d’Inversions dels exercicis 2016-2017 i el Pla d’Inversions Sostenibles del mateix període. Del Pla Especial d’Inversions hi ha 114.393’31 euros pel canvi de paviment dels carrers Retir i Benet Riera, així com també pel canvi de rodadura del carrer Sant Ramon. En el Pla Especial d’Inversions sostenibles la quantitat puja a 933.788’14 euros, dels quals 514.249’52 van destinats al projecte del sector 6 de les xarxes d’aigua potable i residuals. 124.306’63 euros són per arreglar el camí de Son Vell, 68.437’35 euros pel camí de Ca Na Biela i 226.794 euros pel camí del Rafal Podent. Completant el capítol d’aquestes inversions, hi ha 27.719’60 euros per a la compra d’una furgoneta elèctrica.
– A Manacor tenim pendents de resoldre tota una sèrie de qüestions que estan prou lligades al Consell de Mallorca que vos presidiu, com són la Revisió del Pla Territorial i la redacció del nou Pla General d’Ordenació Urbana ja inicialment aprovat, del que curiosament els que tallen el bacallà a la Sala mos presenten com a excusa del seu endarreriment que els organismes supra-municipals com, entre altres, el Consell de Mallorca, no faciliten en el temps regulat per llei els informes que cal per a poder continuar endavant… Què en podeu dir al respecte?
– Que quan era Batle també a vegades donava la culpa als qui no hi eren davant. El Consell està enfora i resulta bo de fer carregar-li les culpes. El treball més important pel que fa referència a la planificació que ara tenim en marxa és la revisió del Pla Territorial, perquè el que tenim ha quedat endarrerit, sense que molts dels Ajuntaments de Mallorca, entre els que si mal no record hi ha Manacor, s’hi haguessin adaptat, degut a dificultats heretades per manca de clavegueram o altres serveis essencials.
– Enteneu com a acceptable la relació entre el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Manacor en qüestions d’Urbanisme?
– Entenc que sí. No mos queda més remei que sigui així. Cal tenir en compte que les competències urbanístiques en primer terme són dels Ajuntaments i després del Consell. Una bona coordinació sempre és convenient i necessària.
– No hi ha perill de que aquest nou Pla Territorial, endarrereixi més encara la redacció del Pla General de Manacor ja aprovat inicialment?
– Des d’aquest despatx i sense tenir la documentació davant, he de suposar que amb l’aprovació inicial ja hi ha hagut una adaptació, que després pot necessitar qualque retoc, però poca cosa.
– Per altra banda vos suposo assabentat que degut a la renúncia dels diferents Directors de la redacció del…
TOTA L’ENTREVISTA, A L’EDICIÓ IMPRESA DE «MANACOR COMARCAL».

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba