Amb una mescla de curiositat i mala llet, abans de començar l’entrevista volem saber si en la nostra darrera trobada, fa quasi tres mesos, Embat ja havia pres la decisió de presentar-se a les eleccions municipals de 2027. Els nostres entrevistats, Margalida Gelabert i Lluc Gayà, asseguren que no, tot i que aquest assumpte ja era un tema de debat dins l’organització. Una vegada resolt aquest dubte, parlam amb dos dels representants més visibles d’aquest partit manacorí, que ja es prepara per a les eleccions de l’any que ve.
- Com vos sentiu després de l’acte del passat 13 de juny a Can Lliro?
Lluc Gayà: – Estam molt contents, l’acte va anar molt bé. Sempre és un gust veure que el treball de moltes setmanes es tradueix en actes com aquest. Crec que vàrem encertar amb el format que demanava aquest esdeveniment, breu però intens. Va estar molt bé, vaig notar molta energia. - En aquest acte vau insistir que no havíeu entès la negativa de l’Ajuntament de Manacor a l’hora de permetre aquest esdeveniment a la plaça de les Verdures. Per què no vos varen donar aquest permís?
Marga Gelabert: – Evidentment, noltros volíem un espai públic per fer aquest acte, però l’Ajuntament ens va dir que les organitzacions polítiques no poden fer actes polítics al carrer si no es troben en campanya electoral. Ens va sorprendre aquesta decisió, perquè tots els acte que hem fet abans d’aquest han estat polítics, i s’han fet al carrer sense cap problema. Imagin que aquesta negativa té a veure principalment amb la intenció de no donar protagonisme a una altra formació política.
Lluc Gayà: – Supòs que des de l’Ajuntament ja intuïen que aquest acte era per anunciar la nostra presència a les pròximes eleccions, i amb l’excusa del format del propi acte, ens varen dir que no. Ens costa entendre de quina manera l’Ajuntament decideix quin acte és polític i quin no ho és. Com ha dit na Marga, noltros ja havíem fet actes similars a l’espai públic, i també eren actes polítics, per això aquesta decisió ens va descol·locar un poc. - Una de les vostres principals preocupacions és l’accés a l’habitatge. Tot i que les competències dels ajuntaments en matèria d’habitatge són molt limitades, què es pot fer que no s’està fent ara?
Ll.G.: – Si ho pensam bé, en aquests set anys de Govern municipal, l’Ajuntament de Manacor només ha fet dues coses en matèria d’habitatge. Per un costat, ara tenim dos habitatges més de titularitat municipal, que poden ser molt importants en cas d’emergència, i per l’altre, s’ha declarat Manacor com zona tensionada, una proposta que, per altra banda, ja havíem fet noltros abans. Dit això, sabem que l’Ajuntament té moltes limitacions, però també pensam que es pot fer més. Per exemple, fa un any i mig es varen comprometre a fer un cens d’habitatges buits, i encara no veim avenços al respecte. Tenir aquest cens llest facilitaria, al mateix temps, noves mesures, com l’increment de l’IBI en aquests habitatges buits. També creim que es pot fer més per rehabilitar el centre de Manacor, mediar amb els propietaris per facilitar l’accés a l’habitatge a persones amb menys recursos o promocionar més i millor l’habitatge públic.
M.G.: – Tornant al que comentava abans en Lluc, pensam que, com a mínim, l’Ajuntament ha de fer una anàlisi més profunda de per què hi ha tantes cases buides a Manacor, i a partir d’aquí, fer un Pla Municipal d’Habitatge amb propostes clares i valentes.
Ll.G.: – No hem d’oblidar que la Llei d’Habitatge del PP, que aposta per habitatges de preu limitat, és una enganyifa. Aquesta llei només dona facilitats als promotors per fer negoci amb un preu limitat que, en realitat, de limitat en té molt poc. Quan un habitatge de 60 metres quadrats costa 180.000 euros, aquest preu no es pot definir precisament com a limitat. Al contrari, és un preu de mercat.
M.G.: – Per tot això que hem comentat és important replantejar certs aspectes del Pla General, i apostar per algunes modificacions que podrien atenuar la crisi d’habitatge que patim. El problema és que la possibilitat de fer aquestes modificacions ni tan sols es planteja. - De quina manera es traduiria aquest feminisme transversal que defensa Embat si parlam de polítiques municipals?
M.G.: – Per començar, volem que hi hagi una vertadera estructura a l’Ajuntament a l’hora d’impulsar polítiques d’igualtat. Això ara no hi és, ni tan sols a Serveis Socials. Necessitam un feminisme que impregni tota la política municipal, des de la planificació d’horaris de les escoletes, per facilitar la conciliació, fins la programació cultural o un urbanisme amb perspectiva de gènere. Es tracta de fer polítiques que vagin més enllà dels actes que es fan el 8-M o el 25-N.
Ll.G.: – Ara hi ha un equip de Govern progressista, i això no només s’ha de notar en l’aspecte material sinó també en l’ideològic. És cert que l’esquerra manacorina s’enfronta a la ultradreta, i ho ha de fer, perquè la ultradreta nega directament la violència masclista, però pensam que fan falta altres formes per lluitar contra ells. A la ultradreta no se la combat amb insults, sinó contraatacant els seus arguments anant a l’arrel del seu discurs fals, i sempre amb fermesa i contundència. - Pareix que l’esquerra encara no ha trobat una manera efectiva de combatre l’extrema dreta…
Ll.G.: – Totalment, i hem de tenir clar que una part dels votants de la ultradreta no voten a Vox perquè siguin d’ultradreta, ho fan com a manera de votar contra el sistema. Si sempre els acuses d’idiotes i no contraataques l’arrel equivocada del seu discurs, l’esquerra no aconseguirà gaire cosa. És molt preocupant que gent sense recursos acabi votant a Vox, i per això és molt important lluitar contra la ultradreta d’una altra manera. - La cohesió social és un dels altres puntals del discurs d’Embat. Com acolliu les propostes de certs partits de Manacor, que aposten per donar prioritat als residents del municipi en funció del temps que fa que hi viuen?
Ll.G.: – Des d’Embat tenim molt clar que, més enllà del temps que dugui qualsevol resident a Manacor, l’Ajuntament ha de mirar pels interessos de tota la gent que viu al municipi, per una qüestió d’humanitat. En lloc de restringir determinats serveis, noltros volem que aquests serveis abarquin més gent. Per exemple, volem escoletes públiques suficients no només per a les famílies amb menys recursos, sinó per a totes les famílies que ho necessitin.
M.G.: – La mirada ha d’estar més dirigida a que els recursos públics arribin a tothom, deixant a un costat el temps de residència de qualsevol habitant del municipi.
Ll.G.: – S’ha fomentat la idea equivocada que la població migrant pobra és la que esgota els nostres serveis, quan en realitat, són els europeus que estiuegen aquí o que tenen una segona residència a l’illa, els que esgoten els nostres recursos. Només hem de pensar en la gran quantitat de turistes que venen cada any a les Illes; el número de migrants que venen de Llatinoamèrica o d’Àfrica és molt menor. A més, una gran part dels residents i turistes europeus no contribueixen de la mateixa manera que els migrants a la nostra economia, perquè els migrants sí que fan vida aquí i treballen aquí, mentre que en el cas de les persones que venen del centre i nord d’Europa no sol ser així. - Vareu tancar el vostre discurs a Can Lliro apel·lant a la necessitat d’apostar per uns Pressuposts Participatius. Per què és tan important aquest punt?
M.G.: – Diguem que és una manera d’implicar més la ciutadania en la vida política del municipi, i que els seus deures democràtics no es limitin a votar cada quatre anys. A més, pensam que fa falta més transparència. Basta veure els Plens, s’anuncien factures i no s’especifica on van exactament aquestes despeses.
Ll.G.: – Fa poc va sortir un estudi que analitzava la participació ciutadana de diversos municipis, i Manacor suspenia de forma clara. De fet, l’Ajuntament en va fer autocrítica. És cert que els darrers anys s’han fet assemblees ciutadanes, s’han digitalitzat els Plens i s’han obert diferents canals online per augmentar la comunicació entre Ajuntament i ciutadania, però és evident que hi ha un clar marge de millora. Pensam que la gent s’ha de conscienciar més de la importància que el seu Ajuntament faci un ús responsable dels seus recursos, i ser exigents amb l’administració participant d’una forma més activa. Necessitam una comunicació més directa i transparent de les administracions, aquesta és una demanda clara de la gran majoria de les associacions. Dit d’una altra manera, necessitam que l’equip de Govern sigui menys gestor i aposti més per polítiques d’esquerra. - Abans d’acabar, dues preguntes relacionades amb les eleccions del 2027. Quan i com es decidirà el cap de llista?
Ll.G.: – És un tema que ja tenim damunt la taula, però encara és massa prest per dir una data aproximada. En tot cas, per a noltros aquesta és una decisió secundària. Des d’Embat sempre hem demostrat que som un col·lectiu, i ho demostram contínuament en els actes que feim i en les entrevistes amb els mitjans de comunicació.
M.G.: – Sí, sempre hem fugit dels personalismes. Ara mateix la idea és que l’organització vagi creixent i que la gent s’il·lusioni amb les nostres idees. Perquè això és el més important, il·lusionar amb les idees i no tant amb el cap de llista. - En una escala que va del 0 al 10, quines possibilitats veieu que l’esquerra seguesqui governant a Manacor?
Ll.G: – És una bona pregunta… Com pots imaginar, a Embat no hi ha cap interès que la dreta i la ultradreta governin a Manacor, però clar, un dels motius que ens ha impulsat a presentar-nos té a veure amb la decepció que ha suposat aquest equip de Govern d’esquerres. Tant de bo hi hagi una majoria progressista a Manacor, però sabem que no serà fàcil. El món està canviant, i la dreta i la ultradreta es troben en una tendència ascendent, però res està perdut. En un any poden passar moltes coses, i noltros desitjam que el maig del 2027 pugui governar el projecte d’esquerres transformador que necessita tot el municipi de Manacor.
