Roger Berenguer, un tenor que els canta als llorencins confinats

0
Roger Berenguer, un tenor que els canta als llorencins confinats

Magdalena Ordinas

Roger Berenguer Beltran, va néixer el 31 d’agost de 1990, a Palma de Mallorca, i des de ben jovenet va començar a cantar. Aquesta setmana volem donar a conèixer als lectors de “Manacor Comarcal” la seva vida, estudis i començaments artístics dins el món del cant, que l’havien duit a participar a un Concurs a Itàlia, aconseguint el pas a la final del concurs internacional Giorgio Merighi que s’havia de celebrar a Zaparozhje (Ucraïna) i quedà ajornat per l’actual crisi del COVID-19.

– Roger, voldriem saber primer de tot si hi ha músics a la teva família, i si tens antecedents dins el món del cant?

– Mon pare Rogelio Berenguer és músic, guitarrista i baixista, i encara que no va poder estudiar-ho, es va formar a si mateix i està dotat d’una gran intuïció musical i una gran facilitat per a compondre cançons, les quals són interpretades pel grup Cofre Antic d’Inca del qual ell n’és membre (baixista). En l’àmbit del cant, no hi ha antecedents a la meva família, soc l’únic cantant.

– A quina edat vas començar a cantar i per què?

– Vaig començar  amb el cor de Nins Cantors de Sant Francesc als vuit anys; ens van oferir formar part del cor i hi vaig estar fins als dinou anys. Als catorze anys vaig entrar a formar part del Cor Juvenil del Teatre Principal, posteriorment vaig ingressar al Cor d’Òpera del mateix; als devuit anys vaig començar els estudis de Grau Professional de Cant al Conservatori de Mallorca. Fins a dia avui no he aturat de cantar i de perfeccionar tècnicament tot allò que sigui necessari. El fet de començar a cantar va ser que em veia en la necessitat vital d’entendre la música, i la manera més directa d’entendre-la va ser cantant. El meu pare em va ensenyar a tocar la guitarra i encara la toco, però em suposava un obstacle molt gran a l’hora d’aprendre música i voler prosperar; per això vaig trobar en el cant una eina molt útil que m’ha servit i em serveix per a prosperar i evolucionar.

– ¿Amb quins professors t’has format i de qui guardes millors records?

– La meva primera mestra va ser Margalida Ripoll (actual directora del Cor de Petitons del Teatre Principal), amb ella vaig aprendre les nocions bàsiques de com funciona la veu, la importància de l’aire i de relaxar el cos per tal que els sons puguin sortir amb més facilitat. Gràcies a les seves lliçons vaig ingressar en el Conservatori de Mallorca en el Grau Professional, on vaig fer classes amb el mestre Antoni Aragón. Durant l’època dels estudis de Grau Professional em vaig submergir progressivament dins el món del cant líric, començant a realitzar espectacles amb empreses com Euroclassics (espectacle El cas dels tres porquets, i diversos concerts). Durant els meus estudis vaig voler complementar la meva formació, acudint a mestres com Carmen Bustamante, Josep Bros, Josep Miquel Ribot i posteriorment, ja estudiant Grau Superior, amb el mestre Jaume Aragall.

– Quan et va sorgir l’oportunitat de debutar?

– Durant la meva formació em sorgí l’oportunitat de debutar petits papers al Teatre Principal de Palma, on vaig conèixer el meu actual mestre, Miguel Sola; va ser ell qui em va aportar un gran creixement com a cantant; vàrem treballar de valent amb la tècnica vocal, em va mostrar totes les qualitats que tenia la meva veu de tenor i em va fer conèixer molt més repertori del que ja coneixia; també em descobrí grans cantants (tenors especialment) a qui jo no hagués descobert sense la seva ajuda; definitivament, ell m’ensenyà el funcionament de tot el que em mancava per aprendre en aquell moment, donat que un cantant mai deixa d’aprendre.

– El teu currículum és molt extens. Amb quines formacions has gaudit més de cantar?

– Totes tenen una gran part positiva i personalment enriquidora. Des del punt de vista professional he gaudit moltíssim durant les lliçons amb el mestre Miguel Sola, ja que complementava la meva formació acadèmica a un nivell que jo mai havia vist ni experimentat abans de conèixer-lo. Des del punt de vista personal, em quedo amb l’etapa del Cor Juvenil, ja que va ser allà on vaig decidir que jo volia ser músic.

– En el teu currículum he vist que has fet carrera dins el cant coral. Què t’agrada més, cantar com a solista o amb un cor?

– Ambdues situacions comporten moments de satisfacció professional i personal. Quan un canta dins una formació coral es sent més agombolat dins tota la massa i forma part d’un engranatge i d’una comunitat; em sent tranquil i segur, a més se’m presenta la oportunitat de conèixer grans cantants i persones amb qui faig feina dia rera dia. Esser solista comporta un repte molt gran: no hi ha massa, un mateix ho ha de fer. Això em permet gaudir de la música i aplicar-hi tots els coneixements musicals que he adquirit en l’estudi del rol que havia d’interpretar (no és el mateix interpretar Gastón a La Traviata, que Spoletta a Tosca), i em permet també bolcar tots els coneixements que he adquirit durant la meva formació.

– Tens pensat seguir estudis superiors de música? Toques algun instrument?

– Sí, tinc pensat seguir amb els estudis superiors de música; ja he començat a moure els documents necessaris per a tornar al Conservatori Superior. Com el meu pare, toc la guitarra, encara que no disposo d’estudis al respecte. 

– Quina va ser la primera òpera que vares escoltar?

– La primera òpera que vaig escoltar va ser La Traviata, a l’Auditori de Palma.

– Quins són els teus referents (cantants preferits) operístics?

– Lògicament quan un estudia i va a lliçons amb cantants professionals, alguns de renom com són Josep Bros o Jaume Aragall, hi ha una certa admiració i referència cap als mateixos. Especialment, el meu cantant de referència, és el tenor alemany Jonas Kaufmann.

– Quines òperes has cantat?

– Cantant com a corista han estat diverses òperes d’autors com Verdi, Puccini, Rossini etc. (Rigoletto, La Traviata, La Bohème, Turandot, Nabuco, L’italiana in Algeri o Il barbiere di Siviglia en són algunes). Cantant com a solista he participat en diverses òperes d’autors com Verdi, Puccini o Mozart interpretant petits papers i rols secundaris en òperes i “zarzuelas” com Luisa Fernanda, Doña Francisquita (on vaig conèixer a Miguel Sola), i òperes com Aida, Tosca o Die Zauberflötte.

– T’agradaria seguir cantant òpera? Quines obres t’agraden més?

– Clar, de fet és el camí que vull seguir i a on estic encaminant la meva vida professional; és un camí difícil però gratificant. Una de les òperes que més m’agrada és La bohème de Puccini; no soc un expert analista de la música del mateix, però quan un sent l’orquestra que agombola el cantant es crea un clima d’una bellesa inexplicable que no pot fer altra cosa que remoure les emocions.

– Tens projectes d’altres estils musicals?

– També tinc altres projectes musicals com el projecte Two Tenors, amb el tenor Álvaro Chaves, amb qui interpretem cançons de Il Divo, Nino Bravo i Tom Jones; amb molt bona acollida per part del públic assistent als concerts.

– T’agradaria fer carrera com a solista a l’estranger?

– Per descomptat; l’enriquiment personal i professional que comporta sortir d’Espanya per a cantar i treballar amb altra gent que es dedica al mateix que un servidor és necessari per a tothom qui vulgui ser cantant.

– Quins projectes et quedaren pendents a causa del COVID19?

– Ens va quedar pendent a Two Tenors la realització d’un concert ja programat a Sant Llorenç des Cardassar. A més, va quedar pendent la realització de la final del concurs Giorgio Merighi que es celebraria a Zaparozhje (Ucraïna), on un servidor hi havia de participar. En qualsevol cas soc optimista; la situació derivada pel COVID-19 és passatgera, una vegada superada la pandèmia, els projectes que a tothom li han quedat pendents es podran realitzar ben aviat.

– Què t’agradaria fer en el futur?

– És una molt bona pregunta. M’agradaria seguir cantant, seguir perfeccionant la tècnica i seguir aprenent nou repertori. També m’agradaria formar-me en producció musical i enregistrament d’àudio; a més de finalitzar els meus estudis d’història de l’art. Com sol passar, hi ha molt a fer i molt poc temps.

– Com veus el futur musical després del coronavirus a Mallorca, Espanya, i a la resta del món?

– Sóc optimista, com he esmentat anteriorment. Penso que la situació derivada pel COVID-19 presenta un impàs en les nostres vides i que poc a poc aquesta situació anirà remetent. Pel que representa al meu futur, trobo molt agosarat el fet de realitzar un pronòstic sense tenir els coneixements suficients, així que no hi veig cap horitzó concret més enllà del dia a dia; crec que hem de ser optimistes i pacients (encara que moltes vegades se’ns faci una muntanya). Senzillament, no ho sé.

– Segons m’han informat vivies a ciutat, i vares anar a viure a Sant Llorenç amb la teva parella, Cecília Genovart, pocs dies abans del confinament. És així?

– És així; el confinament ens va arribar enmig de tota la mudança i l’inici d’una nova vida junts a casa nostra per primera vegada en la nostra relació sentimental. La situació derivada pel COVID-19 ens ha suposat un esforç emocional de grans dimensions, ja que la nostra vida laboral s’ha vist interrompuda pel virus; però com ja he esmentat, sóc optimista, na Cecília i jo ho som.

– Les teves actuacions a les vuit del vespre a Sant Llorenç, homenatge a les víctimes i persones que ajuden, s’han fet virals i són molt compartides a les xarxes socials. Fins i tot sortires a IB3 televisió. D’on va partir aquesta iniciativa?

– Va partir de les mateixes xarxes socials. Companys i amics cantants com Antoni Lliteres, Álvaro Chaves, Josep Vives o Elsa Salord entre d’altres ja havien començat a fer enregistraments seus cantant als balcons de les respectives llars per a tots els veïnats. Davant aquest fet, i veient que la família de xeremiers de casa (na Cecília amb el seus pares Antoni Genorvart i Aina Maria Llodra i la seva germana Llúcia) sortien també al balcó a sonar per als veïnats, vaig voler afegir-me a aquesta corrent. Primerament vaig interpretar el “O sole mio” només amb un altaveu i sense micròfon; i veient la bona rebuda que va tenir el fet dins el poble, un veïnat del poble, en Pep Jaume, em va dur dos altaveus més, per a fer més extensible la música i per a que ho sentissin tots els veïnats; hi incorporàrem un micròfon i ho sonoritzàrem millor per tal d’arribar a molta més gent. I val a dir que em sent content que la música i els músics de Mallorca haguem pogut arribar a tanta gent i haguem pogut fer encara més visible la nostra tasca i el nostre ofici, i demostrem dia rera dia la importància d’aquesta. I fins i tot com has dit, la passada setmana IB3 televisió vingué a Sant Llorenç a enregistrar l’actuació.

– Tenc entès però, que diumenge passat fou la teva darrera actuació al balcó. És així?

– No es tracta d’un final, sinó d’una petita pausa. Hem complert un petit cicle de més de 15 dies seguits, i personalment necessitava aquesta petita pausa per tal de poder centrar-me una miqueta més en el meu estudi personal i professional; vull recalcar que no és un final, sinó una pausa.

– Gràcies Roger, i sort amb els teus projectes. Vols afegir res més?

– Moltes gràcies. Esper i dessig que no hi hagi més víctimes derivades pel COVID-19 gràcies a la feina que fan els professionals de la sanitat,i que ens vegem molt prest als escenaris gaudint de la música que ens uneix i ens trasllada a un món meravellós; necessitam aquest món i ens necessitam els uns als altres. Moltes Gràcies per tot Magdalena.

Deja una respuesta