NoticiasOpinió

OPINIÓ MARC JUANEDA: Llibertat d’opinió/Llibertat de premsa

Visc amb la certesa que arribarà el dia en què podrem fiar-nos del que diu la premsa, del que conti i com ho conti.
Ara per ara, que es parla tant de la llibertat de premsa, d’expressió o de pensament, podem constatar que no és així. La premsa no és lliure. La premsa té amo.
Això ho podem constatar amb el tragí diari de periodistes, presentadors o directors, que per aportar opinió pròpia al seu programa, són apartats, vetats i acomiadats del lloc de treball per no coincidir ideològicament amb la postura de la cadena o revista, a la vegada també captiva. O per la contra, contemplar defenses a vida o mort d’opinions bressolades dins la més fal.laç mentida.
Al dia d’avui vivim envoltats d’informació immediata del que està passant arreu del món. Informació que ens arriba de distints mitjans: escrits, radiats o en imatges que les més vegades pensem són directes i realment són producte del laboratori d’audiovisuals per retallar i editar els fotogrames més impactants o les declaracions més esfereïdores i esgarrifants.
Però el dubte sorgeix al contemplar, escoltar o llegir aquesta informació, quan nosaltres hem de decidir amb quina part d’aquesta ens hem de quedar, ens hem de fiar o hem d’assolir com bona, per poder fer-la extensiva als altres, defensar-la o descartar-la per incorrecta.
L’anomeno la premsa manipulada. Manipulada a favor del que millor paga o els té contractats. Pels propietaris de cadenes, emissores o editorials, que a la vegada són esclaus de Hòldings, grups polítics o financers que pretenen modificar una realitat que no concorda amb els seus principis i postulats. Part d’una certa premsa avui ha deixat de tenir ètica i credibilitat.
No li vendrà això pel seu lligam amb la política? Les notícies no són notícies. Són informació manipulada per a benefici propi, per crear polèmica, divulgació de notícia falsa i tergiversadora.
Ens estan ‘venent la moto’ que ells volen (les cadenes de TV, Ràdio o Revistes). Mai havia sigut tan immunda, bruta, fal.laç, tergiversadora, manipuladora, carronyera… No hi ha imatge, notícia o article que no sigui necessari analitzar profundament abans de donar-lo per bo, verídic o correcte. No hi ha concurs on no sigui manipulada la realitat del que ens mostren. Manipulació que intenta fixar clientela i fidelització al programa a costa de la realitat que les més vegades no es mostra.
És clar que no tots els programes de TV, ràdio o premsa són iguals. No, hi ha programes divulgatius, científics o pedagògics que són correctes. Jo em refereixo a un altre tipus de premsa. La premsa groga, rosa o negra. La que viu de titulars cridaners, escandalosos o exagerats. Que no aporta cap mena d’informació realista ni d’interès públic.
Em refereixo també a la premsa rosa, que generalment viu del xafardeig, del mal entès glamour, de les notícies que genera el cinema amb tots els seus protagonistes, els famosos de torn -siguin esportistes, gent de la moda, personalitats, etc.-, però també i de manera aclaparadora de la baixesa humana.
I no puc deixar de banda els informatius. Quatre torns diaris del que passa al moment immediat. Informatius que -no tots- obrin les notícies amb males notícies. I com més dolentes, millor.
Es cerca el dolor, la desgràcia, el patiment -sempre amb imatges de primer pla-redundant una vegada i una altra amb imatges explícites de fets que poden arribar a ferir sensibilitats-. El sofriment, el dolor, la desgràcia, la violència (sempre amb titulars grossos i a primera pàgina) es venen bé. La bona notícia no es ven.
On vull arribar amb tot això? Em deman si arribarà el dia en què els professionals de la premsa aixequin la seva millor arma, la ploma, la veu o el fotograma per donar públicament fe de les realitats quotidianes. Realitats contrastades que per ells poden no ser bones o sí, i que com a divulgadors tenen l’obligació de publicar.
M’agradaria un dia poder llegir de la mà d’un periodista, públicament identificat com progressista o conservador, un article fent referència a un fet, acte o decisió presa per un polític de signe contrari amb el qual ell s’identifica, però sense intentar enverinar la notícia ni retallar-li el contingut. Que compti la veritat crua i nua de la notícia, que el color ideològic no adulteri la realitat i que aquesta sigui equidistant per a tots.
Ara com ara la premsa no és lliure. No pot contar la veritat tal com és aquesta.

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba