ActualidadOpinió

OPINIÓ JORDI CALDENTEY: Llei de morros i mala cara

N’hi ha ben pocs (llevat que diguin mentides) que puguin dir que sempre els han tractats bé a qualsevol administració sempre que hagin hagut de menester aclarir-hi qualque cosa.
Sempre, gràcies a Déu, hi ha persones agudes que tracten la gent amb bones i així com toca. Però, especialment a l’Administració, és bo de fer trobar-n’hi de cara al públic que hi fan feina de mala gana, esmussos, que no s’impliquen amb el pobre administrat que hi va perquè no té altre remei més que anar-hi. I no tan sols no s’hi impliquen, sinó que fins i tot, qualque turmassot li fa morros i mala cara.
Per començar, com més va més entra la moda de dir a la gent que se presenta a una oficina pública qualsevol a aclarir coses de paperum, una de dues: o que ha de demanar hora (“cita prèvia”, que en diuen ara) per l’internet o bé, directament, que aquell problema cadascú el s’ha d’arreglar ell mateix per l’internet. I no tan sols a l’Administració: com més va més passa també a les oficines dels bancs. No me ve de nou: la banca és un sector com més va més entrunyellat amb l’estat i és normal, per tant, que en seguesqui l’exemple d’estar estugós de tractar directament amb la gent, de persona a persona, i que vagi llépol amb despatxar el públic cap a ca seva, que s’ho arreglin tot ells mateixos per l’internet.


Això no tocaria esser així. Amb tant d’ordenador com hi ha avui en dia a qualsevol oficina bancària o pública, tocaria esser més bo de fer que mai destinar més part del personal que tenen a atendre la gent cara a cara, mirant-la als ulls. Ben igual com tocaria, quan un ciutadà telefona a l’administració o al banc, que li contesti una persona de carn i os; no una màquina que li enfloca “pitjau u, pitjau dos”, “pulse uno, pulse dos”, això al cap de mitja hora d’haver haguda de suportar una musiqueta d’espera, veiam si el qui telefona se cansa i se n’afluixa, de fer la consulta. Això sí que se diu passar amb cançons! Amb tant d’ordenador com hi ha pertot avui en dia, tocaria esser més senzill que mai que les persones, les atenguessen persones. Tant per telèfon com a la cara.
Idò bé: per afegitó, quan una persona aconsegueix travessar el calvari fins a aconseguir tractar amb qualcú humà, com vos deia de totd’una, llavors encara està exposada a topar-se amb un repelenc, que li fa un pam de morros, com si sortís de l’excusat i no hi hagués aconseguides fer les feines, i que, en lloc d’ajudar a la persona que hi cerca ajuda, no: l’engega amb el tractament, maldament no li digui tot dret amb paraules que partesqui, que allà hi fa nosa.
De vegades pens que el tractament del ciutadà amb l’administració tocaria anar així com van els hotels i les cases de lloguer turístic: el qui hi va de turista, quan se’n torna a ca seva, rep per l’internet un escrit que li demana com l’han tractat en aquell hotel, o en aquella casa turística. Així tothom pot mirar per l’internet veiam la majoria de turistes que són passats per aquell establiment què en diuen, què en troben, com els hi han tractats. I, d’aquesta manera, els possibles nous clients ja saben a què s’han d’atendre.
Idò ben igual tocaria passar a l’administració pública (i a la banca, posat que és el sistema polític, que obliga a tothom a tenir-hi compte corrent, tant si li agrada com si no): Haurien de fer una llei que fes posar, per començar, una càmera que filmàs les converses del primer minut d’horari d’atenció al públic fins al darrer (i un bon cartell que avisàs que tota conversa roman enregistrada, com passa amb les càmeres que filmen tothom qui entra a un banc, com passa amb les telefonades a qualsevol companyia a l’hora de contractar-ne un servei). I, en haver acabada la gestió entre l’administrador i l’administrat, que aquest darrer hagués de posar una nota al funcionari que l’ha atès. Així, al cap de l’any, el funcionari que tragués una bona mitjana de puntuació del públic atès, que guanyàs un tant més, un afegit a la paga de Nadal, un premi, una recompensa. I el qui, per toixarrut, per fer males sortides a la gent, per fer morros i mala cara a tothom, tragués mala nota, que li descomptassen un tant de la paga.
Alerta amb això que dic: també el ciutadà que va a l’administració amb mals arrambatges, lladrant, mossegant en lloc de demanar les coses ben demanades, aquest també hauria de patir unes conseqüències. No pot esser tampoc que la gent perdi el respecte perquè sí al qui l’atén, com passa sobretot als hospitals i a les escoles, on n’hi ha molts que han perdut el respecte als metges i infermeres i als mestres i professors. De mal, no en surt més que mal. És ben necessari aconseguir el respecte entre les persones. Amb morros i mala cara, no anam enlloc.

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba