Mitjan mes de juny. L’estiu a punt de tocar a les portes. Acabarà prest el curs i tot canviarà de ritme. Serà vera que la gent anava endarrer de festes! I si la gent va endarrer d’una cosa, no passis pena que mentre siguin festes en tendran, perquè la majoria dels governants segueixen al peu de la lletra la màxima romana panem et circenses. Deu ser de primer de política mantenir al poble distret fent festes i que no pensi en els problemes i en allò que no acaba d’anar bé. La pandèmia ens deu haver deixat a la majoria amb unes ganes desfermades de divertir-nos i no pensar pus en les desgràcies, i realment trob que ja n’hem tengut prou de disgusts.
Tot això em fa pensar si, irònicament, la propera campanya electoral donarà millors resultats als partits que, en lloc de fer propostes serioses i explicar a la ciutadania les coses que són millorables, faran unes bones festes i regalaran plantes aromàtiques i trossos de coca dolça. Podrien sortir castigats els partits que s’ho prenguin massa seriosament, quina ironia.
Després dels Reis, Sant Antoni i els Darrers Dies, baixà un poc l’eufòria amb la Setmana Santa, per reprendre-la després amb el Manacor Encantat que donà peu a les Fires i Festes, per ara rematar amb la Vila del Llibre i a partir d’aquí ja vénen les festes d’estiu. I venga! Festa! Una darrere l’altra!
Els que ja es poden sumar a la festa són els i les joves que estan a punt d’acabar el curs, però molt especialment aquells de segon de batxillerat que ja l’han acabat, han fet la selectivitat i quan això surt publicat estan a punt de conèixer els resultats, després de la travessia del desert que els ha suposat un segon de batxillerat estressant i la proximitat del canvi d’etapa. Tant és així que el nostre ajuntament ha signat convenis amb els ajuntaments de Ciutadella i Alcúdia, per enviar-hi policies locals en les seves respectives festes, ja que tants adolescents nostres hi van a passar-s’ho bé cada any.
I per si no hi hagués prou festes, va en Rafel Nadal i ens dóna alegries cada dos per tres, que ens fan sentir orgullosos d’ell i de dir-nos manacorins. Aquests dies el rumor als bars locals és que el nostre Ajuntament encara no li ha fet un monument per evitar l’existència d’un punt de concentració de rafelistes cada vegada que torna a ca nostra amb un triomf mundial, igual que els barcelonistes es reuneixen a la Font de Canaletes, els madridistes a Cibeles o els mallorquinistes a la plaça de les Tortugues. Ara no veuen vostès que hi hauria hagut milers de persones creant un problema d’ordre públic? Ca, ca, ca, això és que han trobat que val més allargar la cosa i esperar que es retiri, com un homenatge pòstum, i que ja no hi vagin més que quatre turistes a fer-se fotos.
Tornant al tema de les festes, ha estat sonada la Vila del Llibre. Les cares dels que sortien del Goya, on es projectaven curtmetratges després de vint-i-dos anys tancat, eren un nostàlgic poema. Els infants embadalits teclejant estranys aparells desapareguts de quasi totes les cases (màquines d’escriure), ajaguts o asseguts sobre un tros de gespa artificial al carrer del Pou Fondo, mentre descobrien com amb cada cop dels seus dits apareixia per art de màgia una lletra sobre el paper. Les grans oliveres i els cossiols florits, les presentacions de llibres, les exposicions d’art, etc. No vull saber el que ha costat, bé, sí, però que ha estat cosa grossa, ho ha estat, i que moltíssima gent ho ha gaudit, també.
Fins aquí la calç. Hi posam un poc d’arena? Les obres de la carretera de Felanitx encara no han començat i de cada dia està pitjor l’asfalt, diuen que per mor de la rotonda que s’ha de fer al començament de la carretera de Son Macià. De les obres de la rotonda del Polígon tampoc hi ha notícies. Deien que Via Palma s’havia de convertir en un bulevard modern i atractiu, crec que fins i tot havien presentat uns plànols, però de moment, res. Via Portugal segueix igual que sempre, necessitant una reforma integral, una rotonda a l’encreuament amb l’avinguda del Parc i la cessió d’una vegada per totes a l’Ajuntament. De l’avinguda del Torrent també es presentaren plànols fa tres mesos i el Consell prometé gastar-hi 1,7 milions, però encara tampoc li ha arribat el moment, i les rajoles aixecades del tram del carrer Nou al carrer de la Pau segueixen essent un perill. Etc. etc. etc. Si el que pretenen és inaugurar-ho tot just abans de les eleccions, ens esperen uns mesos que realment valdrà la pena mudar-se a viure fora de Manacor, a foravila, al Port o a s’Illot, tot serà pols, maquinària i renou. I la circulació que ara no és gens fàcil ja serà totalment impossible… Hummmm… Potser és una estratègia del regidor de Medi Ambient perquè deixem definitivament els cotxes i tots anem a peu o amb bicicleta (de muntanya, evidentment). En qualsevol cas, les sabateries es poden preparar per vendre poques sabates lluentes, i les que venguin ho podran fer amb regal: una esponja d’aquestes de treure lluentor.
