ActualidadIslas BalearesOpinió

OPINIÓ JOAN LLODRÀ: Madrid ens roba?

La pressió fiscal és la part de la riquesa d’una economia que és recaptada per l’administració pública en forma d’impostos. A Àfrica o a Amèrica del Sud, per exemple, està a prop del 20%. A la nostra part de món, allò que se’n diu estats membres de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic), s’acosta al 40%. L’objectiu dels impostos és mantenir els serveis públics per afavorir una redistribució de la riquesa i garantir uns mínims a tota la societat. Un objectiu lloable però que es perverteix quan la redistribució perd la lògica. Vegem-ho…

Què diu la foto?

Aquesta imatge està elaborada pel Centre Català de Negocis i està basada en dades del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública del Govern d’Espanya. Ens indica en vermell quins són els territoris que aporten i en verd quins són els territoris que reben. I com més fort és el vermell més aporten i com més fort és el verd més reben. A poca gent li deu venir de nou que les Illes Balears som a la part de més avall de l’escala: els més pagadors, vaja. Un catorze per cent de tot el que es genera se’n va cada any per no tornar. Això ve a ser prop de la meitat de la suma de tots els impostos recaptats a les Balears. Una desfeta com aquesta, més de quatre mil milions d’euros, si només fos un any i l’any següent diferent segurament seria assumible. La cosa és però que cada any és ben igual. La tragèdia, com deia, coneguda per molts, segurament no és percebuda en la seva vertadera dimensió. Les conseqüències d’aquesta descapitalització constant les pagam tots: serveis públics mal dotats (sanitat, educació, bombers…) o dèficit d’infraestructures (aigua, tren, instal·lacions…).

I els altres?

Però i això mateix, com ho fan a altres llocs? Passa a moltes economies que el 14% del seu Producte Interior Brut sigui arrabassat cada any de manera sistemàtica per un govern central? En realitat actualment i fins on arriben els estudis no passa a cap. És cert que passava en temps d’economies colonials en què les metròpolis europees practicaven una economia extractiva a les seves colònies d’Amèrica i sobretot d’Àfrica. I els altres estats d’Europa? Tampoc no passa. Alemanya, per exemple, té determinat per Llei que la redistribució territorial de la riquesa no pot superar desigualtats de l’ordre del 4%. Si confrontam aquest 4% amb el 14% que ens diuen les dades referents a les Illes Balears arribarem aviat a la conclusió que la frase “Madrid ens roba” és difícil de rebatre. Un cas interessant és el del País Basc i Navarra en relació a l’Estat espanyol. Aquests dos territoris mantenen a nivell fiscal una relació foral amb l’Estat. Recapten i gestionen tots els impostos i simplement paguen cada any a l’Estat una cosa que es diu “el cupo” en concepte dels serveis que se’ls presten i que no controlen ells: exèrcit, política exterior i poca cosa més. A nivell econòmic i fiscal tant País Basc com Navarra són a la pràctica independents. Entrau sinó a la web del cadastre, per exemple, i vegeu que no hi ha cap informació ni referència sobre immobles a aquests territoris.


La recepta

Com deia abans, que aquest dèficit s’hagués produït un any excepcional seria assumible perquè un altre any es veuria compensat. Això no passa. Com que es tracta d’una política sistemàtica, això al mig termini acaba empobrint de manera considerable les Balears. Aquesta descapitalització constant ha fet que si fa quaranta anys érem els primers en renda per càpita, ara estiguem devora Aragó competint pel vuitè lloc. Quaranta anys de dèficit fiscal no passen en va. I quina és la solució? En primer lloc esser-ne conscients. Massa poca gent coneix encara aquestes dades. Per tant hem d’exigir transparència i que es publiquin any rere any de manera oficial. Les darreres dades oficials publicades són de 2008. Ja fa quinze anys que opera una política obscurantista de tapar el problema per fer veure que no existeix. La meva recepta particular és la creació d’un estat independent per a les Illes Balears i aquest i altres problemes quedarien resolts de manera automàtica. Mentre això arriba podríem exigir tenir el mateix tracte que País Basc i Navarra, el concert econòmic. El concert econòmic però és difícilment assumible per l’Estat, ja que sense les xifres que des de les Balears, Catalunya i València (quina casualitat, no?) van cap a Castella, cada any la supervivència d’Espanya tal com la coneixem quedaria fortament en perill. Per tant, la recepta real és donar a conèixer el problema i pitjar per terra, mar i aire perquè un dia sigui un problema per l’Estat, com una busca dins un ull!

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba