ActualidadOpinió

OPINIÓ JAUME RIGO: Preses de pèl una darrere l’altra

Davant l’escalada del preu de l’electricitat, la benzina i gairebé tot el que compram, sorprenentment els carrers encara no estan plens de manifestants, encara que ningú dubta que si el govern fos de dretes en lloc d’esquerres hi hauria un altre 15M, contenidors cremats, disturbis i tendes de campanya a les places de les principals ciutats. Segurament haurem d’esperar fins després de les properes eleccions, si hi ha canvi de govern, per veure-ho.
El president del govern ja ens ha assenyalat els culpables: la guerra d’Ucraïna i per tant Rússia, que ha provocat l’augment del preu dels combustibles fòssils. Però això no és totalment cert, perquè el preu de la gasolina ja venia pujant d’abans, en l’any anterior (de l’1 de febrer de 2021 a l’1 de febrer de 2022) havia pujat més d’un 25%, que no és poca cosa. Evidentment, davant aquesta escalada, una mesura com “l’obsequi” governamental de 20 cèntims per litre prest s’ha vist superat per l’augment constant de preus. I mentrestant més del 50% del preu de la benzina són imposts, el que fa que si el preu puja, també ho fa la recaptació de l’Estat. Per això encara hi guanya més amb l’augment de la recaptació per imposts que el que perd per la subvenció dels 20 cèntims per litre.
Pel que fa a l’electricitat, alguna cosa s’havia de fer també, perquè la pujada de preus ja era espectacular. Per això el 26 de juny de 2021 es baixà l’IVA de la factura elèctrica del 21% al 10%, i ara tornarà a baixar al 5%, com bé s’ha cuidat d’anunciar el president en roda de premsa per sortir per tots els mitjans. El passat mes d’abril es va fer una operació de maquillatge d’Estat, venent a l’opinió pública que es posaria un preu màxim a la compra de gas per fer energia elèctrica amb l’anomenada “excepció ibèrica”, amb el permís de la Unió Europea. De tot d’una la ministra Teresa Ribera sortí pels mitjans dient que això abaratiria el rebut una mitjana del 30%. Al·leluia! Quan es començà a redactar la proposta a la Unió Europea el mes de maig ja es va haver d’anunciar que la rebaixa del preu de la llum seria del voltant del 15%, no del 30%. Quina decepció! Finalment s’autoritzà el 8 de juny, i oh! Sorpresa! El preu no va baixar sinó que va pujar! I és que ara resulta que dins la factura hi ha una compensació a les centrals elèctriques de cicle combinat de gas, que en aplicar-se un preu màxim al gas, ha de pujar. En definitiva, una mesura que es notarà encara menys que els 20 cèntims de la benzina, però que ha servit per fer màrqueting.
Estaria bé que tothom fes el següent experiment casolà, jo l’he fet i aquí hi ha els meus resultats: dividir l’import total mensual de la factura elèctrica pel total de kilowatts-hora consumits. En menys d’un any s’ha duplicat el preu que jo he pagat, i això no són estadístiques, sinó la realitat del meu compte corrent. Aquestes dades que he exposat no són opinions, ni especulacions, ni propaganda, són fets, tothom les pot comprovar.
I per què no hi ha manifestacions generalitzades? Per què les operacions de publicitat i màrqueting estatal funcionen? Per què per haver-n’hi és necessari que algunes organitzacions es posin al capdavant i ara mateix no hi estan disposades perquè governen els seus? Per què la gent és de memòria curta i la saturació de notícies als mitjans no deixa percebre la realitat, com els arbres no deixen veure el bosc?
I ara baixem al nivell local. A Manacor teníem l’Ajuntament més que sanejat, sense deutes i amb més de 30.000.000 d’euros al banc quan va començar aquesta legislatura. Des de llavors hi ha hagut una crisi derivada de molts factors, començant per la pandèmia, els ERTO que s’han convertit en ERO en molts de casos, etc. que han conduït a un augment de la població per davall dels límits de la pobresa segons les xifres de Càritas. Què es pot fer en aquesta situació? Evidentment, primer gastar els doblers d’una manera diferent, en les necessitats de la població, no hi ha dubte, s’ha d’ajudar als més necessitats. Però, a part d’això, s’han de gestionar els doblers comuns encara més eficientment.
La solució purament d’esquerres és gastar més en obra pública i augmentar les subvencions, posant el pes de la generació de riquesa en l’administració. La solució purament de dretes és rebaixar la pressió fiscal per reactivar l’economia domèstica i potenciar les empreses i l’emprenedoria. Possiblement la solució bona seria una combinació de les dues visions, una òptica més centrada. De moment a Manacor aquesta legislatura no s’ha baixat ni la “contribució” ni l’impost “de circulació”, però encara es pot fer, ara que falta menys d’un any per les eleccions.

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba