Conec un jove de Manacor que fa feina a una empresa alemanya que diu que allà, abans d’acabar la jornada, els fan escriure a una fulla què han fet cada hora del dia, de quan entren a la feina fins que en surten.
Diu que de vegades, si un bada i a la línia que correspongui a qualque hora concreta no té res per apuntar-hi, l’endemà això en fa deixondir més d’un, que així mira de fer feina amb els cinc sentits, a fi de poder omplir la fulla de dalt a baix, sense por que l’apleguin amb cap mentida. Que la fulla de feina fa fer el cap viu a tothom.
Ja sé que una oronella no fa estiu i que això no vol dir que, en aquell país, tot vagi damunt rodes. Ni vol dir tampoc que aquí no tenguem empena, no en sapiguem i no mirem prim amb res. No dic això. Ben segur que allà també hi ha qualque empresa on tot va així com va; i ben segur que aquí també n’hi ha, d’empreses, que miren prim i fan fer el cap viu a tothom qui hi fa feina.
Però pos aquest exemple perquè sé cert que, amb la tecnologia d’internet, mòbils, ordinadors i tot això que ara tenim, seria ben bo de fer, que fessin fer això mateix a cada polític votat a un ajuntament, a un consell insular, a un govern o allà on sigui.
Per començar, si a moltes d’empreses, a cada obrer el fan fitxar a l’hora que entra a la feina i a l’hora que en surt, no entenc per què no han de fer fer això mateix a qualsevol polític, que cobra del caramull públic. Un que arriba d’hora a la feina, tant si és a una empresa privada com si és a un lloc públic, no toca tenir cap problema ni un amb aquest costum. Una altra cosa és un que no mira prim a l’hora de posar-s’hi, que s’hi posa tard i fent un badall darrere l’altre, però que, mitja hora grossa abans de partir, ja té el pensa- ment, els sentits i els ulls més posats en el rellotge que no en la feina. A un així, és normal que li sigui una purga haver de fitxar en entrar a la feina i en sortir-ne.
Idò bé: si el qui cobra d’una empresa privada, allà hi ha d’acomplir un horari i unes obligacions, no trobau que tocaria haver de fer ben igual un que cobra d’una administració? I qui és que paga les administracions (i les empreses públiques), més que tots els contribuents normals i corrents? Idò si una empresa té dret a estar al corrent de quan és que arriba a la feina qualsevol operari seu i quines feines hi ha fetes tot lo dia, no tocaríem els contribuents tenir ben igual aquest dret, de tenir aquesta informació de tothom qui cobri sou públic?
I ja que hi som, encara faria una altra cosa: els partits polítics se presenten a les eleccions amb un programa d’una partida de promeses concretes. Llavors, si un guanya amb majoria absoluta, en teoria ha de dur a terme totes les promeses que ha fetes. I si el partit que fa primer no guanya amb majoria absoluta, s’ha d’entendre amb altres partits a fi de dur a terme no totes les promeses que ha fetes a l’hora de demanar el vot, però sí una part.
Idò bé: al meu entendre, cada partit que governi qualque àrea (tant d’un govern d’estat, com de regió, com de poble), tocaria anotar públicament, i enumerades, les promeses que li pertocarà dur a terme (que són totes si el partit guanyador té majoria absoluta; i que només són unes quantes, les acordades amb altres partits, quan no n’hi ha cap amb majoria absoluta). I cada polític amb càrrec de govern, a més d’anotar a la fulla de feina què fa cada dia de quan s’hi posa fins que en surt, tocaria concretar: avui què he fet per anar acomplint la promesa número 1? I avui què he fet per dur a terme la promesa número 2? I per la número 3? I així, fins que n’hi hagués.
D’aquesta manera, una de dues: o farien tenir veres les promeses electorals, o anirien alerta a prometre res que sàpiguen cert que no ho poden dur a terme.
Tot això poden semblar quimeres impossibles de fer. Però sé ben cert que, la tècnica, hi és. Una altra cosa és la voluntat. I el qui cobra per fer una tasca que ha promesa, hi ha de posar els cinc sentits. Millor si li surt d’ell. Però si no li surt d’ell, de qualque manera l’han de dur a solc i l’hi han de fer implicar. No ho trobau?
