Aquest és un concepte que encunyà el professor colombià Carlos Moreno, de la Sorbonne de París, expert en la Smart City i condecorat per la República Francesa com a cavaller de l’Ordre de la Legió d’Honor. En poques paraules ve a dir que, per fer sostenibles les ciutats, tots els ciutadans han de tenir els serveis que necessiten per a la seva vida quotidiana a una distància no superior a 15 minuts caminant. I aquesta sostenibilitat no només ho és des d’un punt de vista econòmic, sinó també mediambiental. En aquesta distància s’hi ha de poder trobar tot el que necessiti qualsevol ciutadà en les seves activitats personals, laborals i d’oci, sense haver de fer servir transport públic, desplaçant-se només a peu o en bicicleta.
Manacor té la mida justa per poder complir aquesta utopia de la ciutat dels 15 minuts. No és massa gran, i no ha de créixer més en extensió, però al mateix temps té la població necessària per encabir empreses de tot tipus i que siguin rendibles, i és un pol d’atracció cap als seus serveis per la població dels nuclis urbans veïnats, com a capital de comarca. Disposa de comerços pràcticament de tot, restaurants, gimnasos, empreses de serveis, etc. com no té cap municipi dels voltants. Però a una ciutat com Manacor es poden tenir tots els serveis a 15 minuts caminant? No, tots no, però molts sí.
Dins el nucli urbà de Manacor hi ha cinc escoles d’infantil i primària públiques: Molí d’en Xema, Jaume Vidal i Alcover, Sa Graduada – Es Canyar (considerem-los per un moment com una unitat), Sa Torre i Simó Ballester; a més de quatre centres concertats: La Salle, Sant Francesc, la Puresa i la Caritat. Està qualcú disposat a renunciar a la llibertat d’elegir el centre on vol dur els seus fills, encara que es trobi a l’altra punta del poble? Estic convençut que aquesta és una de les llibertats que s’ha de conservar i on no s’ha d’intervenir per part de les administracions públiques. Clar que si s’escull una escola allunyada, això significarà possiblement haver d’agafar el cotxe en ocasions o sempre, i congestionar les vies urbanes, però també és cert que moltes famílies tenen en compte la comoditat de dur els infants a escola al seu mateix barri.
Per tant és impossible una utopia on tothom utilitzi només els serveis que es trobin en els seus quinze minuts caminant, s’haurien de redissenyar les ciutats de la mida de Manacor per ubicar tots aquells serveis que només es poden donar en un únic lloc, al centre. Mentre que aquells serveis que s’han de prestar en vàries instal·lacions, es trobin dispersos de forma estratègicament homogènia al llarg de tota la trama urbana.
El bon amic i historiador Sebastià Sansó ho digué clarament, i amb el Teatre de Manacor ple a vessar, el dia de la presentació del seu llibre Manacor viu: Manacor és una ciutat que no es pot permetre el luxe de deixar perdre com espais públics on ubicar-hi serveis per a la ciutadania els antics casals senyorials del centre. I és que el centre de Manacor està a prop de tot, i es troba just al límit dels 15 minuts caminant des de qualsevol extrem de la ciutat.
És a l’hora de crear noves infraestructures públiques quan es poden pensar aquestes coses, i fer-ho amb perspectiva de futur. Aquests dies s’ha presentat (foto preelectoral claríssima) el projecte del nou Centro de Salud na Camel·la (així, en castellà), que no està a na Camel·la, sinó al solar entre l’Auditori i l’Escola Municipal de Mallorquí. Segons el Google Maps, des de la barriada de na Capellera pel camí més curt caminant hi ha 1,5 km i 18 minuts fins on el volen construir. Però és que de na Capellera al Centre de Salut de sa Torre hi ha 1,6 km i es tarden 20 minuts. No es podria haver planificat el nou centre de salut a l’extrem exactament oposat de l’actual, al final de na Camel·la, i així tenir-ne un dels dos sempre a menys de 15 minuts?
Potser no era tècnicament possible, però em sembla que això no s’ha explicat a la ciutadania en cap moment, no és veritat? Algú està tractant a la ciutadania com infants que tanmateix no comprendran les complicacions tècniques de l’administració, i per tant no se’ls ha de donar explicacions? I si no hi havia cap solar apropiat i s’havien de comprar terrenys per fer-ho possible, aquests mesos hem vist com l’Ajuntament ha adquirit terrenys fàcilment per ampliar l’aparcament de l’Hospital. Està bé pensar sempre quins interessos hi ha darrere les coses, deixaré que sigui l’amable lector qui es faci aquesta pregunta, i li desitjaré sort per veure si troba la resposta.
