La saviesa popular forjada per l’experiència d’un grapat de generacions ens adverteix que, quant a la calor, la Monja l’encén i el Frare l’apaga. O sigui, que pel dia de santa Margalida (la Monja) que és dia 20 de juliol, la temperatura es comença a disparar i arriba la calorota forta de bon de veres. I la cosa acaba per sant Bernat (el Frare) que és dia 20 d’agost. Un mes clavat que suposa la plena de l’estiu. Era el mes que un temps estava ben vist anar a la mar i la resta eren excessos propis de nous rics. Ara el món ha canviat i tot s’ha relaxat molt. S’han relaxat molt les convencions socials però no la temperatura. De fa una partida d’anys i enguany més que excepció és afirmació clamorosa, la calor forta arriba molt abans que el dia de la Monja. Pot ser la solució és que el papa de Roma mogui el santoral per adaptar santa Margalida a la realitat climàtica…
Aquell incendi
La calor ens evoca els incendis i enguany farà quaranta anys d’un gran incendi a la comarca. Dos dies abans de sant Bernat, dilluns dia 18 d’agost, feia una calor extrema al Llevant de Mallorca. Quaranta graus i un fort vent de ponent. I la Punta de n’Amer es va calar foc. L’hemeroteca de Flor de Card i una mica de memòria infantil ens situen una mica dins el terreny. Maldament no es pugui descartar que qualcú aprofitàs l’ocasió per encendre a altres indrets, pareix esser que l’incendi va començar devora el carrer dels Baladres de sa Coma, quan un grup d’al·lots jugava amb foc vora un camp tot just acabat de segar. La calor i el fort vent escamparen ràpidament el foc, que va anar avançant cap al pinar de sa Punta i aconseguí travessar la carretera malgrat els inútils esforços dels bombers per evitar-ho. Més de quinze quarterades de pinar amb prop de cinc mil arbres quedaren arrasades. Un any abans, el 1985, el Parlament de les Illes Balears n’havia declarat la protecció. El llorencí Antoni Sansó «Cuc» fou un important protagonista per aconseguir-la. Avui el bosc està regenerat i la zona continua protegida. En canvi, el camp on s’inicià l’incendi està urbanitzat. La franja costanera es va protegir però l’edificabilitat es va moure uns centenars de metres. Ara aquestes edificacions tenen una privilegiada zona protegida a dues passes i tenen un valor afegit. El capital té una capacitat d’adaptació al medi que ja el voldrien moltes espècies endèmiques.
Montero
I amb la calor també ha arribat la revelació de l’estiu. La presentació de Ferran Montero com a alcaldable de MÉS-Esquerra ha sorprès propis i estranys per la solvència i bona impressió causades pel jove regidor en el seu bateig. Fa anys, en un esdeveniment d’aquest tipus era suficient que funcionàs la megafonia i que el protocandidat no digués gaire dois. Ara, s’exigeix que encara que l’acte sigui de format mitjà destinat a un centenar de persones i premsa es cuidi molt el darrer detall. I tampoc és això però Montero domina l’escena i va voler que un tema així estigués ben preparat. Les neurones de Joan Toni Sunyer, Carme González i Mateu Xurí hi ajudaren. Com també hi ajudà que Miquel Oliver assumís el paper de menjar-se les coses dolentes o les utopies no assolides durant dos mandats. “Tu seràs un bon batle que sabrà escoltar i no xerrar de demés; jo només he sabut escoltar…” explicà Oliver per deixar el camp net de rostoll al seu successor. Xurí, en glosa, digué: “Encara no en tenim prou, perquè amb forces a l’espatla, sabem jubilar un batle per posar un batle nou”. Si dijous capvespre per Juníper Serra (seu dels ecorepublicans) hi havia nirvis i por de no estar a l’alçada, el vespre ja s’havien esvaït. La inacció en alguns casos i bregues fraticides en altres de la resta de partits manacorins també hi ajuda. Tan clar està que fins i tot algú amb tant poc filtre com Gaspar Forteza “Parín” i alhora allunyat de Montero, el veu de batle. I com que el veu de batle s’ha permès la llicència durant el cap de setmana de publicar una sèrie de consells. És tan gran el goig que ara l’únic dubte existent és si MÉS-Esquerra podrà aguantar deu mesos sense batle nou o aprofitaran l’avinentesa per fer el canvi abans…
Perdre els papers
L’estiu també és temps de disbauxa i de perdre els papers. I perdre els papers poden ser moltes coses. En aquest cas només revelarem als lectors una pèrdua de papers literal. Si dins la cartera, a més d’una grapada d’euros, hi duis la targeta del TIB, la del metge, el permís de conduir i el document d’identificació personal anau ben alerta. Són suficients el tragí i la suor d’una actuació castellera en el marc de les Festes del Carme com perquè allò que teníem controlat abans no hi estigui després. Robatori? Pèrdua? Qui ho sap! Una cosa és segura, la sensació d’impotència és gran i creix. L’inici d’un calvari administratiu per recuperar la normalitat documental és només comparable a l’inici d’un port de muntanya Hors Catégorie del Tour de França, ben típic també d’un estiu calorós.
