Entrevistas

Miquel Coll, president d’Apaema: “Manacor és un dels millors exemples de les moltes complicacions que té el sector primari de Balears”

President d’APAEMA (Associació de Producció Agrària Ecològica de Mallorca), Miquel Coll també és una de les veus més representatives del sector primari de Balears. Xerram amb ell amb la intenció de fer una anàlisi de la complicada situació que pateix actualment l’agricultura i la ganaderia de l’arxipèlag balear.

  • Com bé sabràs, hem acordat aquesta entrevista per parlar del tancament de nombroses explotacions agràries que es donen a Balears a causa de la sequera. Des de quan es produeix aquest fenomen?
  • Fa molt de temps que es produeix, és un goteig de molts d’anys, i en aquests darrers dos anys s’ha notat molt més. El canvi climàtic, i especialment la sequera, està fent molt de mal a les explotacions ramaderes. Les collites són escasses, no es pot criar pastura, no hi ha menjar pels animals… Al final és tot una cadena que cada vegada es més difícil de mantenir. A més, el sector rendeix molt poc. Si la rendibilitat fos elevada i poguessis assegurar-te un coixí durant un temps, seria diferent, pero la rendibilitat és molt baixa.
  • A més, el sector de la pagesia està molt envellit, el que suposa un altre obstacle per a un sector amb molts problemes…
  • L’edat mitjana dels pagesos és molt elevada, i el pitjor de tot és que resulta molt difícil trobar substituts, gent que vulgui treballar en el sector primari.
  • Quina collita prevèieu per a aquest 2024?
  • Gran part del cereal i les pastures estan tocades de mort, la veritat. La producció és molt baixa. Fa uns dies, amb les pluges, varen aprofitar per sembrar, veurem què passa en les properes setmanes. El vent no ajuda en segons quins dies, i les altes temperatures tampoc. Per fer-te un resum, si no hi ha les pluges que pertoquen en aquesta època de l’any, tindrem una producció molt baixa.
  • Llavors es dona la situació que hi ha pagesos que ja saben que no poden sembrar segons quines coses…
  • Exacte. Pensa que de cara a l’any que ve, si no has pogut recuperar la llavor que et pugui servir per sembrar l’any que ve, això també és un problema. Això passa amb el cereal, per exemple, que ja no serveix, només amb lleguminosa i en certs casos. Això fa que ja hagis de comprar la llavor si vols sembrar l’any següent perquè no tindràs llavor pròpia, al mateix temps que les despeses seran majors. Unes despeses de les que no en recuperes res, per cert, i que tampoc t’asseguren al cent per cent uns cultius millors.
  • La situació dels animals de granja també és delicada, ja que en els darrers anys s’han multiplicat els casos de sacrifici…
  • Així és. Si tens una explotació on ja vas just, i al mateix temps t’obliguen a fer una despesa per sembrar, i a damunt la collita no ha anat bé i l’has de comprar, a més has de pensar també en el menjar per als animals. Clar, això provoca que molts pagesos fan el càlcul i quan veuen quina quantitat poden comprar, han d’optar per sacrificar una part del bestiar perquè el negoci seguesqui endavant.
  • Si ens centram en el municipi de Manacor, les dades no seran molt diferents respecte d’altres llocs de Mallorca…
  • Per desgràcia no, el Llevant es troba en una situació igual de dramàtica que la resta de Balears. Si ens centram en Mallorca, només el nord, la part de la Serra, potser que no es trobi tan malament, però en general ningú se salva, ja que el canvi climàtic no entén d’illes ni de països, i afecta a tot el món. De fet, Manacor és un dels millors exemples de les moltes complicaciones que té el sector primari de Balears.
  • Apaema critica que no s’apliquen mesures per solucionar el problema de base. Fa uns dies, el Govern va convocar la Mesa de Canvi Climàtic. Quines mesures demaneu per a una millor supervivència del sector primari?
  • Ara que ja s’ha constituït la Mesa de Canvi Climàtic, tenim molt clar que s’ha de fer una planificació a mig termini per saber quins cultius són funcionals i quins no ho són. I entre aquests que no siguin funcionals, trobar la manera de subsituir-los per uns altres. Per altra banda, hi ha la qüestió d’alleugerir la gestió de les ajudes que hi ha pendents per al nostre sector. Xerram d’ajudes que es remunten a l’any 2020, i que amb el seu retard, ens complica encara més la nostra supervivència. Sense cap dubte són ajudes molt importants, que ens ajudaran a mantenir la nostra estructura i a no desaparèixer. Per sort, pareix que aquestes ajudes arribaran prest, però és convenient insistir-hi, ja que com he dit abans, són molt importants per al nostre sector.
Miquel Coll, president de Apaema

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba