ActualidadOpinió

«La innocència dels pedregats i la culpabilitat dels acusadors», per Jaume Rigo

Aquesta setmana s’ha conegut la sentència d’un cas que va commocionar Manacor i va ser notícia fins i tot a nivell nacional fa quatre anys: la mort d’un moix. Com diu el títol, la sentència és absolutòria de tots els càrrecs, com era totalment previsible. Però una declaració pública i judicial d’innocència mai és totalment reparadora dels danys produïts a les persones injustament encausades. En primer lloc perquè durant quatre anys tres joves de Manacor han patit un calvari que els ha anat minant psicològicament, a ells i a les seves famílies. El senyalament públic acaba amb la vida social i destrueix infinitat de coses que a poc a poc s’havien anat creant. Podríem dir que s’ha aplicat la llei, però no s’ha fet justícia, ni n’hi podrà haver mai plenament, perquè res d’això hauria d’haver passat.
Però sempre hi ha algun culpable, i en aquest cas n’hi ha molts, encara que la llei no prevegi cap sanció per a tots aquells que han provocat aquesta injustícia. Tots pels seus propis interessos, una col·lecció de culpables no han passat per la banqueta, i això fa que una cosa sigui la justícia i una altra molt diferent l’aplicació de les lleis.
El primer culpable és el personatge Edison Asael D. C. B., que inicià tot aquest calvari, oferint després nombroses versions contradictòries i al final quedà provat al judici que no va veure pràcticament res. A més, els informes pericials dels dos veterinaris que s’han donat per vàlids durant el judici donen per totalment incorrecta la versió d’aquest testimoni. Aquesta persona de moment ha sortit impune de tals acusacions, però es mereixeria que caigués damunt ell tot el pes de la justícia.
Els segons culpables són els dos agents de la Policia Local que donaren credibilitat a aquest testimoni, malgrat les proves que podien observar al lloc dels fets i que han quedat demostrades en fase judicial. La ineficàcia en la recollida de proves claus, com no conservar el cos de l’animal ni els suposats objectes utilitzats segons la versió del testimoni, no són pròpies de la professionalitat demostrada pels agents del nostre cos de la Policia Local, del que podem estar ben orgullosos. També es lluïren els responsables de comunicació de la Policia Nacional, que enviaren als mitjans de comunicació una nota de premsa amb una descripció dels fets acusatòria cap als joves implicats que al final no s’ha ajustat gens al que succeí en realitat i ha quedat provat.
El tercer culpable, per convicció, per equivocació o per interès polític, és el batle de Manacor, Miquel Oliver, que al seu twitter escriví que l’Ajuntament es personaria com acusació popular “perquè toca fer-ho quan apareixen notícies com la d’un cas de maltractament animal”. Oblidà la paraula presumpte. Obvià que això potenciaria que fossin considerats culpables per una part de la societat, abans d’un judici just. El Jutjat no admeté a l’Ajuntament com acusació popular, i al manco això ens ha estalviat una despesa inútil a tots els manacorins. Les declaracions del batle després de conèixer la sentència han estat: “hem mostrat tot el nostre suport als joves i les seves famílies”. Però en demanar a cada un d’ells si els han mostrat cap tipus de suport, han manifestat que ningú s’ha posat en contacte amb ells.
Els quarts culpables són les associacions animalistes, que feren acusacions impunement, aixecant els ànims de manera populista. Fins al punt de convocar una manifestació que a la plaça Ramon Llull reuní segons la premsa a més de 200 persones, amb assistència i intervenció pública d’un director general i un regidor de l’equip de govern de l’Ajuntament que es pujaren al carro, representants de Podem. Acusaren públicament aquests joves, s’autoproclamaren jutges i els declaren culpables. I la realitat és que no coneixien de la realitat més que el que s’havia publicat als mitjans, basant-se només en el testimoni d’un veïnat que després es va contradir vàries vegades i ha quedat desautoritzat durant la fase judicial.
I els cinquens culpables són aquells mitjans de comunicació que cercant el sensacionalisme reproduïren frases i descripcions errònies dels fets, encara que les havien rebut així de la Policia Nacional. El titular d’Ultima Hora del 10 d’agost de 2020 no pot ser més sensacionalista: “Dos jóvenes torturan a un gato hasta la muerte en Manacor”, i m’agradaria veure un titular en forma de rectificació que amb tota seguretat no veurem, amb la mateixa extensió i importància: “Los acusados injustamente son declarados inocentes, nos equivocamos”. És normal que amb aquests mitjans de desinformació després passin coses com les que ha patit l’expresident de la Comunitat Valenciana, Francisco Camps, que 10 causes judicials després i havent dedicat El País 169 portades a destruir la seva persona, al final ha estat declarat innocent de tot el que se l’acusava. I amb cap de les absolucions dels 10 judicis, ni tan sols li han dedicat un raconet d’una sola portada. Això és justícia?
Policies, polítics, associacions i mitjans de comunicació són posseïdors d’un poder que haurien de saber administrar, i malauradament a dia d’avui encara no són conscients de com poden destruir la vida d’altres persones fàcilment, i alguns d’ells no tenen cap dubte en fer-ho prioritzant els seus propis interessos particulars. Aquesta actitud els inhabilita èticament per exercir aquestes funcions, i com a societat encara ens falta evolucionar el suficient per fer que aquesta sigui una inhabilitació professional. No som una societat avançada, com afirmen alguns.
Jo, per la meva part, mostr aquí públicament el meu suport als tres acusats injustament per part de tots aquests culpables, i deman que tots vostès que llegeixen això valorin si han de fer el mateix, al manco internament, anant més alerta en properes vegades a declarar culpables abans d’hora. Ànims, al·lots!

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba