Les guerres sempre són cruels i moltes de vegades injustes. Empobreixen els pobles, deixen ferides irreversibles i maten, normalment a gent innocent. El 1936, setmanes després del cop militar d’en Franco i altres generalets sanguinaris, una expedició comandada pel Capità Bayo va desembarcar a la nostra costa.
La presència d’una tropa armada -i també indisciplinada- va provocar una reacció d’odi criminal per part dels elements de Falange i de la dreta en general. Que els militars illencs es decantassin pel cop d’estat era d’esperar, però la crueltat màxima va ser per part dels no-militars armats, els falangistes sobretot, que varen perseguir, detenir, torturar, extorsionar i matar la gent que no pensava com ells. No hi havia hagut provocació prèvia: els republicans no havien perpetrat cap violència a Manacor. Els rebels feixistes varen ser ferotges i les nafres encara perduren; i els crims no han estat jutjats.
Els silencis encara hi són; però menys, perquè hi ha hagut gent que ha fet aportacions extenses i valuoses. Hem de celebrar, idò, l’aparició de llibres com són Son Coletes: història de la mort a Manacor, d’Antoni Tugores i Una isla brutalizada, de Joan Maria Thomàs.
Els manacorins joves o de mitjana edat tenen els padrins o pares enterrats a Son Coletes i potser veuen el lloc com un lloc de repòs definitiu i res més. Però les generacions majors hi tenen els pares o padrins assassinats que rauen allà mateix, més avall, reposant dins la terra després d’abandonar violentament el somni de viure.
Afortunadament s’han recuperat una part dels cadàvers de la gent que va ser executada i, especialment, s’ha obtingut una extraordinària informació històrica que, ara, ens conta en Tugores.
L’altre llibre que recomanam, de Joan M. Thomàs, fa un repàs general als fets i circumstàncies de la Guerra, fent esment a les falsedats que es difonien per a tapar la repressió contra els vençuts. Aquest volum té part de nova informació (amb informació de la pròpia família) i part de reflexió i anàlisi, tot plegat molt útil per a comprendre un poc més aquella fatídica guerra.
Els dos llibres es caracteritzen per aportar, cada un, un floret de fotografies que resulten imprescindibles, perquè qualsevol descripció, per bona que sigui, és millor si va acompanyada d’imatges del moment. En especial quan es parla de por.
Bona feina per part dels dos autors.
